“Podem assajar nou mesos per fer una obra tres dies”

I tant, té una força molt gran. Hi ha companyies que s'han mantingut molts anys pel seu nivell.

Sovint. És veritat que la majoria de professionals vénen de l'Institut del Teatre i d'escoles especialitzades, però sí que és cert que molts actors amateurs han acabat triomfant com a professionals... Això va com va: tu pots tenir un títol, però també pots tenir molta experiència i fer-ho molt bé. Millor, fins i tot, que molts professionals.

Molta més. Els professionals depenen de la producció, de la direcció... del mercat. Nosaltres decidim què volem fer, quan i com ho volem fer, qui ha de sortir, quan ha de sortir... tot. Sempre he dit que jo sóc un privilegiat, perquè he pogut realitzar-me amb el que és la meva vocació, ja que al seu moment no vaig poder estudiar per ser professional. He fet tres anys El mètode Grönholm, com en Boixaderes! He fet mil coses...

Hem fet Amadeus, No et vesteixis per sopar... moltes obres que s'han fet a Barcelona.

Cada elenc té la seva història. Nosaltres sempre hem fet coses que s'han fet abans, conegudes, que atrauen públic i que ens han agradat... Ara, per exemple, preparem el Mar i cel. A tothom li sona allò de “les veles s'inflaran!”, i la gent del poble n'està pendent; això vol dir que quan la representem vindran.

És clar, n'hi ha de molt experimentals i d'altres que busquen les obres catalanes “de tota la vida”... La diferència principal entre els diversos grups de teatre amateur, però, és que n'hi ha que es dediquen a fer gires per a concursos i mostres, i d'altres, com nosaltres, que, a excepció d'algun cas, preparem una obra durant mesos i després la representem un o dos cops i prou. Nosaltres fem dues o tres obres l'any i prou.

És, sobretot, el teatre que es fa als pobles o als barris..., el teatre en què assages, com nosaltres, dos dies a la setmana de deu a dotze de la nit, en què tu ho fas tot... des de pensar l'obra fins a buscar el vestuari, pintar els decorats i penjar els cartells perquè la gent vingui. Tira endavant per la il·lusió del grup. Ens agrada fer teatre i en fem. A Els Nou Pins ens ho prenem molt seriosament, i per això hem aconseguit un nivell força bo. Sempre dic a la gent que si ens vénen a veure no veuran una obra de final de curs; veuran una obra bona. Agradarà o no agradarà, però estarà feta seriosament.

Mar i cel és un regal. Fa anys que hi pensàvem, però ara ja estem preparats per fer-la. Jo l'he vista tres vegades... Per mi el més espectacular, més que la història, que és com Romeu i Julieta però entre un moro i una cristiana, són les cançons, la profunditat de les cançons. Tot i que nosaltres hi posarem les nostres veus, treballem amb la música del Guinovart, dels Dagoll Dagom...

Aquest cop hem hagut de demanar a un fuster que ens faci el vaixell..., perquè té dos pisos.

Jo crec que sí. Vam començar a assajar fa nou mesos i crec que sortirà molt bé. Deixarem el llistó alt.

Sí. En el teatre amateur així van les coses: molta feina per a una representació. Però ja ens agrada. Preparem l'obra, la fem, la celebrem, en disfrutem i quan l'acabem ja estem pensant quina farem després.