Aiguat de malson
La tempesta de la nit del 25 de setembre del 1962 és la pitjor tragèdia viscuda al Vallès, quan unes riuades van causar centenars de morts
A la memòria dels vallesans d'una certa edat perviuen encara com si fos avui les imatges del malson que els va tocar viure la nit del 25 de setembre del 1962. Uns aiguats imprevistos, amb precipitacions superiors als 200 litres per metre quadrat en poc més de dues hores, van convertir els rius i les rieres en una trampa mortal que va arrabassar la vida de centenars de persones, va destruir cases i barris sencers de poblacions com ara Terrassa, Rubí, Sabadell, Montcada i Reixac, Ripollet, Sant Quirze del Vallès, Castellar o Barberà del Vallès, entre altres.
La tragèdia va posar de manifest les desigualtats socials i el nul control urbanístic en plena etapa del desenvolupisme franquista que va permetre l'especulació dels propietaris dels terrenys al costat de les lleres de rieres i rius. La creixent immigració vinguda del sud d'Espanya, i que omplia les fàbriques de la potent indústria tèxtil de la comarca, comprava els terrenys per aixecar-hi els seus propis habitatges els caps de setmana. L'aiguat torrencial va desbordar el Ripoll i el Riu Sec, a l'àrea de Sabadell, i les rieres del Palau i les Arenes de Terrassa, que recollien l'aigua de les diverses torrenteres i rierols del cim de la Mola, i es va endur tot el que va trobar pel camí: vegetació, ponts, habitatges, fàbriques, vehicles i persones. El nombre de víctimes total, algunes desaparegudes, encara ara és una incògnita.Dossier central de 10 planes amb tota la informació, els testimonis i les fotografies d'aquella fatídica nit a l'edició en paper de la revista Presència.
