Diables al purgatori

Subvenció i donació

Mentre que algunes entitats mantenen encara el privilegi de rebre una subvenció que cobreix el 100% dels seus costos (o, com a mínim, la totalitat del cost de sortir per la festa major local), el problema se l'estan trobant les entitats, cada cop més, que tan sols cobreixen parcialment despeses amb el suport municipal, i, sobretot, les que de sobte han perdut gran part d'aquest coixí financer públic. El que abans es podia compensar amb sortides ja no hi és, però el cost es va disparant, ni que sigui per la pujada de l'IVA. I davant d'això no queda més remei que buscar noves vies de finançament.

Aquest ha estat el cas aquest estiu passat dels Diables de Reus, que, després de veure com l'Ajuntament els reduïa l'aportació municipal, van posar en marxa de pressa i corrents una campanya de micromecenatge, Apadrina una carretilla. «Ho vam fer una mica amb una sabata i una espardenya», reconeix el president de l'entitat, Xavi Colom, però gràcies a les taules de recaptació que van instal·lar durant diversos dies a diferents punts de Reus, la colla va aconseguir prop de 4.000 euros, fet que els va permetre de mantenir el correfoc durant les passades festes de Misericòrdia de Reus. Mesures similars a la dels reusencs les han posat en marxa altres colles en la darrera dècada, com els diables d'Alcover, a l'Alt Camp.

Els maldecaps no són, però, només relatius a retallades municipals. Tot i la polèmica que va generar la famosa directiva europea del foc, ara el principal entrebanc per a les agrupacions amb elements de foc té nom i cognoms catalans: el del decret de mesures d'autoprotecció , aprovat pel govern el 2010. «És un decret que generalment no s'aplica en temes de cultura popular, però en el cas de colles de diables els ajuntaments en són més conscients», relata Martí. Segons aquest document, els ajuntaments estan obligats a preveure una sèrie de mesures de seguretat, com un pla específic de protecció civil i ambulàncies, elements tots ells que poden arribar fins i tot a doblar el cost d'organitzar un correfoc. Condicionants que, evidentment, fan que molts ajuntaments s'ho repensin a l'hora de programar-lo o retallin el nombre de convidats.

Assegurança excessiva?

Un dels principals pesos financers, però, per a les colles de diables són les assegurances. Cada colla està obligada a tenir una assegurança que cobreixi els danys a tercers (la directiva europea del foc hi ha afegit una d'individual per cada membre menor d'edat en el cas de les colles infantils), però al mateix temps els organitzadors estan obligats a contractar-ne una altra, de forma que a la pràctica s'està pagant dos cops per una mateixa funció. Les assegurances de les colles, a més, han de cobrir un mínim de 300.000 euros, una xifra molt elevada i llunyana de les indemnitzacions que generalment es generen per l'activitat d'una única agrupació. «No arriben ni a la meitat d'aquesta xifra els danys que provoquen tots els actes de foc de Catalunya en un any», detalla el president de la federació.

Però mentre la conjuntura econòmica està fent que més veus s'alcin contra aquestes pressions econòmiques, a curt termini no queda més remei que cercar sortides. «Una campanya d'apadrinament està bé, però només funciona al principi. Després caldrà buscar-se altres opcions, com les del soci col·laborador, sopars populars...», resumeix Martí. O, com apunten des de Reus, la possibilitat d'un patrocinador, «si n'hi ha».