Diables al purgatori
La crisi i les exigències normatives ofeguen moltes colles de diables i de bèsties de foc a Catalunya. Les actuacions s'han reduït a la meitat i diverses agrupacions han d'empescar-se noves fórmules per poder mantenir encesa la metxa.
-
El decret d'autoprotecció fa més car l'organització d'un correfoc J.C. LEÓN . -
Els Diables de Reus han mantingut el correfoc de Misericòrdia gràcies a donacions J.C. LEÓN. -
Correfoc de Santa Tecla de Tarragona. Molts ajuntaments han reduït el nombre de colles convidades JOSÉ CARLOS LEÓN. -
Els diables de l'Arboç no van encendre el foc durant la cercavila com a protesta. DIABLES DE L'ARBOÇ.
Alimentar el foc de les múltiples colles de diables i de bèsties de foc que existeixen actualment a Catalunya té un preu elevat. Aquesta ha estat una realitat des de fa molt de temps en una manifestació de cultura popular que es veu collada per diferents disposicions normatives que encareixen encara més una activitat, però, ineludible en moltes festes majors del territori. Mentre que els ingressos per actuacions i, sobretot, per subvencions públiques, han permès amagar aquestes tensions econòmiques durant molt de temps, la crisi econòmica, entre d'altres factors, està destapant ara una situació que, fins i tot, pot posar en perill la continuïtat d'algunes d'aquestes agrupacions, especialment a municipis petits i mitjans. Les primeres tensions i l'ús de la imaginació per trobar alternatives són algunes de les respostes que aquests darrers mesos estan oferint molts dels grups afectats.
Tot i que encara no s'han tancat les dades d'aquesta temporada, la Federació de Dimonis i Diables de Catalunya calcula que aquest 2012 s'han reduït a la meitat el nombre de contractacions de colles de diables. A més, el material pirotècnic que s'hi ha cremat també s'ha vist retallat d'un 50%. No tot, però, és culpa de la crisi financera: «Durant un temps s'han creat moltíssimes colles de diables a Catalunya. Per tant, ara també són més a repartir-se les mateixes actuacions», reconeix Pep Enric Martí, president de la federació. I tot i que hi ha casos en què han pogut mantenir el ritme de contractacions, la majoria han notat una davallada: «Hem passat de 23 o 26 actuacions cada estiu, a fer-ne tan sols tres en tot aquest darrer any», reconeix Julià Albornar, secretari dels Diables de l'Arboç (Baix Penedès). I a les poques que es fan, especialment esdeveniments especials o aniversaris, es nota la davallada en pólvora: a la darrera trobada de Balls de Diables Centenaris, celebrada el juny al Vendrell, les colles participants van rebre 400 carretilles cadascuna, quan en l'anterior edició la xifra havia estat el doble.
Subvenció i donació
Mentre que algunes entitats mantenen encara el privilegi de rebre una subvenció que cobreix el 100% dels seus costos (o, com a mínim, la totalitat del cost de sortir per la festa major local), el problema se l'estan trobant les entitats, cada cop més, que tan sols cobreixen parcialment despeses amb el suport municipal, i, sobretot, les que de sobte han perdut gran part d'aquest coixí financer públic. El que abans es podia compensar amb sortides ja no hi és, però el cost es va disparant, ni que sigui per la pujada de l'IVA. I davant d'això no queda més remei que buscar noves vies de finançament.
Aquest ha estat el cas aquest estiu passat dels Diables de Reus, que, després de veure com l'Ajuntament els reduïa l'aportació municipal, van posar en marxa de pressa i corrents una campanya de micromecenatge, Apadrina una carretilla. «Ho vam fer una mica amb una sabata i una espardenya», reconeix el president de l'entitat, Xavi Colom, però gràcies a les taules de recaptació que van instal·lar durant diversos dies a diferents punts de Reus, la colla va aconseguir prop de 4.000 euros, fet que els va permetre de mantenir el correfoc durant les passades festes de Misericòrdia de Reus. Mesures similars a la dels reusencs les han posat en marxa altres colles en la darrera dècada, com els diables d'Alcover, a l'Alt Camp.
Els maldecaps no són, però, només relatius a retallades municipals. Tot i la polèmica que va generar la famosa directiva europea del foc, ara el principal entrebanc per a les agrupacions amb elements de foc té nom i cognoms catalans: el del decret de mesures d'autoprotecció , aprovat pel govern el 2010. «És un decret que generalment no s'aplica en temes de cultura popular, però en el cas de colles de diables els ajuntaments en són més conscients», relata Martí. Segons aquest document, els ajuntaments estan obligats a preveure una sèrie de mesures de seguretat, com un pla específic de protecció civil i ambulàncies, elements tots ells que poden arribar fins i tot a doblar el cost d'organitzar un correfoc. Condicionants que, evidentment, fan que molts ajuntaments s'ho repensin a l'hora de programar-lo o retallin el nombre de convidats.
Assegurança excessiva?
Un dels principals pesos financers, però, per a les colles de diables són les assegurances. Cada colla està obligada a tenir una assegurança que cobreixi els danys a tercers (la directiva europea del foc hi ha afegit una d'individual per cada membre menor d'edat en el cas de les colles infantils), però al mateix temps els organitzadors estan obligats a contractar-ne una altra, de forma que a la pràctica s'està pagant dos cops per una mateixa funció. Les assegurances de les colles, a més, han de cobrir un mínim de 300.000 euros, una xifra molt elevada i llunyana de les indemnitzacions que generalment es generen per l'activitat d'una única agrupació. «No arriben ni a la meitat d'aquesta xifra els danys que provoquen tots els actes de foc de Catalunya en un any», detalla el president de la federació.
Però mentre la conjuntura econòmica està fent que més veus s'alcin contra aquestes pressions econòmiques, a curt termini no queda més remei que cercar sortides. «Una campanya d'apadrinament està bé, però només funciona al principi. Després caldrà buscar-se altres opcions, com les del soci col·laborador, sopars populars...», resumeix Martí. O, com apunten des de Reus, la possibilitat d'un patrocinador, «si n'hi ha».
Directiva del foc: més burocràcia?
L'aplicació de la directiva europea del foc va fer córrer rius de tinta sobre el risc per a les colles de diables, però a la pràctica la seva transposició al país ha suposat pocs entrebancs. De moment. Les agrupacions estan pendents de com el Ministeri d'Indústria aplicarà els canvis a les formes d'adquisició de material pirotècnic i la seva homologació, un àmbit on les colles temen que s'acabi caient en un excés de burocràcia que els ofegui més.
L'Arboç, cercavila sense foc
La tensió entre diables i Ajuntament va dur la colla a retallar en pólvora
A.PEls diables són un dels ingredients principals de la festa major que l'Arboç celebra a finals d'agost. La carretillada final de la seva colla local té la consideració d'element patrimonial d'interès nacional i, per tant, és un dels actes que atreu més atenció a aquesta celebració del Baix Penedès.
Aquest estiu passat, però, en comptes de centrar el seu interès en les flames, la participació dels diables arbocencs va estar marcada per una polèmica entre l'Ajuntament i la colla local que va acabar amb una protesta per part dels diables: la decisió de participar a la cercavila sense encendre ni un petard, i reservar tot el pressupost amb què comptaven per a les emblemàtiques carretilles finals. El conflicte va esclatar arran que l'Ajuntament va notificar un descens de la subvenció que aporta anualment a l'agrupació, i que impedia, segons els diables, assumir el cost total de participació a la festa major.
Mentre que el govern local va sostenir que ha hagut de reduir el 50% del pressupost de la festa major, i que els diables s'emporten el 40% de la partida que destinen a cultura popular, els diables es lamenten del poc marge de maniobra que els va deixar la decisió del consistori, que se'ls va comunicar, diuen, massa a darrera hora. «No ho podíem assumir després d'haver hagut de posar diners de la nostra butxaca ja l'any passat», comenta el secretari de l'entitat, Julià Albornar.
El cas de l'Arboç és un exemple més del complicat equilibri financer en què es troben moltes colles acostumades al suport municipal, especialment en el cas de les festes locals. Aquí, a més, s'hi suma un rerefons polític: tant el president dels diables com l'excap de colla són exalcaldes i exsocis de govern amb CiU i ERC, mentre que ara el govern local es troba en mans del seu contrincant polític, el PSC.