“M'estan matant de mica en mica”

A ahir a les set del matí va iniciar el seu particular acte de protesta encadenant-se a la barana de l'accés a la seu de la Generalitat de Girona i iniciant una vaga de fam temporal, fins dissabte. Jaume Soler és un veí de Sant Hilari que treballa al Museu d'Art de Girona i que ha decidit destinar aquesta setmana de vacances a protestar, d'una banda, per la congelació salarial que ha experimentat en els darrers anys i, d'altra banda, per l'encariment continuat de productes i serveis, com ara la benzina i el subministrament de gas i electricitat. “M'estan matant de mica en mica”, assegura Soler, que reconeix que, d'entre la situació en què viuen altres persones, és afortunat perquè té un salari –cada cop més just per cobrir les despeses de cada mes– i no té una hipoteca per pagar. Té família que el vol ajudar a sortir-se'n però a ell li agradaria poder-ho fer tot sol. Amb tot, troba increïble que “tothom vagi malament, i que ningú no es queixi” de la situació injusta que s'està vivint en aquests moments. No entén que no hi hagi una mobilització generalitzada de la població.

Va acompanyat de la seva gossa, d'una garrafa d'aigua i d'un sac de dormir per passar la nit. I ha plantat una pancarta en la qual es pot llegir, per davant, La por porta a la misèria, i per darrera, Per una vida més digna. Ni ell ni la seva acció passen desapercebuts als vianants, alguns dels quals s'apropen per xerrar amb ell i preguntar-li els motius de la protesta. I s'ha trobat amb més d'una persona que li ha manifestat que, atesa la seva situació personal, no descarta anar-li a fer companyia.