“El túnel de Montgat el van començar a pic i pala”

Doncs és el primer túnel que es va construir a la primera línia de ferrocarril de la península Ibèrica, la que va unir Barcelona i Mataró l'any 1848. Una muntanya foradada amb molta història!

El projecte es va gestar a la Fira Ferroviària del 2009 quan el Club Ferroviari de Mataró va construir una maqueta en què es va reproduir el túnel i, a partir d'aquí, vam veure que hi havia molt de material per estudiar.

Fins llavors ningú a l'Estat espanyol havia travessat una muntanya. No existia aquest tipus d'enginyeria, perquè els camins es limitaven a vorejar els obstacles. Era un sistema nou i completament desconegut pels professionals de l'època.

El ferrocarril va ser una iniciativa privada i l'any 1846 es va anar a buscar un dels grans especialistes de l'època en el seu camp: l'anglès Joseph Locke, que en va fer el projecte i va deixar en mans del contractista Mackenzie & Brassey l'execució de l'obra.

Cert. La documentació consultada confirma que la junta del ferrocarril no va esperar l'arribada del contractista per iniciar els treballs... a pic i pala! Els promotors eren gent entusiasta i, alhora, calia un impacte mediàtic de cara als accionistes i el públic en general. Ara bé, quan Mackenzie se'n fa càrrec, utilitzarà la pólvora.

Es va construir amb una llargada de 134,90 metres, una alçada d'uns 6 metres i una amplada de 7,55 metres. Inicialment, només hi passava una via, però ja es va projectar perquè en passessin dues. Tot i això, no va ser fins 52 anys més tard quan s'hi va instal·lar la segona via que va obligar a eixamplar el túnel de 70 centímetres perquè llavors els trens s'havien fet més amples.

Va ser tota una atracció per l'època. La gent de Montgat i municipis veïns s'hi apropava per veure com avançava el túnel, i quan va estar enllestit, les famílies benestants s'hi feien fotos.

Només n'ha quedat una, d'original, l'altra es va haver de refer perquè va quedar destruïda per bombes durant la Guerra Civil espanyola. Van ser projectades com un arc de triomf de l'home, per haver superat els obstacles de la natura.

I tant! La factura va ser de 62.000 duros, que traduïts a euros són 1.875. Va ser considerat un preu excessiu, tant que fins i tot va donar lloc a l'expressió “ser més costós que el túnel de Montgat”

En va forjar la identitat. El turó de Montgat separava les dues realitats del poble, el barri de les Mallorquines al sud i el barri antic, al nord. El tren acabaria de posar barreres entre el Montgat “del fum” i el seu desenvolupament industrial i l'arribada del telègraf, i el Montgat “del peix”. Encara avui les diferències es mantenen.

El turó ja era conegut a l'antiguitat. S'hi van trobar restes ibèriques i s'hi va aixecar una torre de vigilància a l'edat mitjana. Va ser utilitzat com a pedrera fins a reduir-lo a la meitat i, al seu cim, s'hi va fundar l'any 1876, el Centre Excursionista de Catalunya.

Les cròniques recullen que la majoria va aplaudir quan va sortir de la foscor!