Recoder i Cañete s'enfronten per la descontaminació de Flix
El govern i el ministeri s'acusen mútuament d'entorpir el pla d'extracció dels fangs tòxics
La clau és garantir l'abastiment d'aigua a la demarcació de Tarragona en cas de fuita
S'hauria de fer amb camions cisterna
La descontaminació de l'embassament de Flix corre perill d'empantanar-se en una guerra entre administracions. El govern català i el ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient s'acusen mútuament d'entorpir el procés d'extracció de les tones de fang tòxics i radioactius que hauria de realitzar-se al llarg dels tres anys vinents, i enllestir-se durant el 2015.
L'Estat pretén iniciar l'any 2013 l'extracció, malgrat que de les 44 obres complementàries només se n'han enllestit 8, i 6 més ja estan adjudicades. La resta està en tràmits. La majoria són pous i canalitzacions d'aigua que han de garantir l'abastiment de tota la demarcació de Tarragona en cas que en remoure els llots, es contamini la resta del cabal. El confinament de l'aigua que està en contacte directe amb el fangar no es por garantir al cent per cent, segons els estudis tècnics en què es basa el projecte. Ara, però, Miguel Arias Cañete creu que ja pot iniciar la retirada de fang, ja que “es garanteix que la població podria abastir-se d'aigua en l'hipotètic cas de contaminació”, assegura el ministeri en un comunicat de resposta al conseller Lluís Recoder. Territori i Sostenibilitat amenaça de dur el ministeri als tribunals si comença a extraure el fang sense haver acabat les obres d'abastiment alternatiu. Recoder admet que “l'Agència Catalana de l'Aigua ha tingut algun retard en la tramitació de permisos per a pous, però aquest fet no és la principal causa del retard en les obres”. Recoder creu que “no hi ha cap justificació perquè els pous no s'hagin començat a fer un cop disposaven del terrenys, ja tots expropiats, aquest 2012”, i avisa que “l'operació és prou complex per iniciar-la abans d'hora i sense prou garanties”.
Però el ministeri acusa el conseller de cometre “una greu irresponsabilitat entorpint el pla”, ja que “la seguretat està garantida pels millors professionals de l'Estat. L'amenaça és un menyspreu als professionals”, asseguren.
La descontaminació es va adjudicar a l'empresa estatal Aquamed. Es va aprovar l'any 2008 i en pocs mesos hauria de començar el drenatge del fang, que durant més de cent anys ha anat acumulant residus tòxics, bàsicament provinents de l'empresa Erkimia. Totes les administracions hi estan implicades.
L'abastiment amb els actuals pous permetria servir aigua a Tarragona durant només tres dies, per això Territori exigeix algun informe tècnic que garanteixi que “ja no calen les prevencions aprovades en el pla inicial o que avalin l'avançament de l'extracció”. En cas d'accident, caldria mobilitzar milers de camions cisterna per abastir 720.000 persones i tota la indústria i el camp de Tarragona i l'Ebre.
LA XIFRA
LA FRASE
Estratègia contra el canvi climàtic
El govern va aprovar dimarts el document Estratègia catalana d'adaptació al canvi climàtic. El document serveix per detectar 63 impactes evidents de l'escalfament del planeta a Catalunya i proposa 182 mesures a diversos sectors per intentar que els seus efectes esdevinguin menors o més controlats. L'estratègia catalana hauria de servir a l'administració, les empreses o els particulars per adaptar-se als canvis. L'aigua i la seva escassa disponibilitat és el perill número u fins a l'any 2020, i el Pirineu Occidental, l'Ebre i alguns espais del litoral, els indrets que notaran més els canvis generats per la sequera i l'escalfament del planeta. Per això es recomana als sectors econòmics implicats que avaluïn els seus riscos, com ara el sector turístic de la neu al Pirineu, a qui es recomana buscar alternatives durant la tardor i la primavera, o el cultiu de l'arrós per inundació al delta de l'Ebre, amb un cabal futur sota mínims. El sector vinícola i del cava, per exemple, tindrà en compte les previsions a l'hora de buscar camps més al nord per a les actuals denominacions d'origen, ja que els efectes de la sequera i l'augment de 4 graus en 50 anys modificarà el gust del raïm.