Les patates més dormilegues

Com tot el que és bo i autèntic les pata­tes de la vall de Cam­pro­don no tenen cap secret. O més ben dit, l'únic secret n'és el subsòl i el clima. I és que la com­po­sició de la terra on crei­xen els tuber­cles, majo­ritària­ment de la vari­e­tat Ken­ne­bec, és espe­cial i molt rica en sals i altres nutri­ents, la qual cosa els dóna una tex­tura i sobre­tot un gust molt intens i par­ti­cu­lar. Cal afe­gir a tot plega el clima. El fet que aques­tes pata­tes es facin en una zona del Ripollès on les tem­pe­ra­tu­res no són massa ele­va­des i, a més, que les bones tem­pe­ra­tu­res hi arri­bin una mica més tard que a d'altres indrets de les comar­ques giro­ni­nes i no siguin tan inten­ses, fa que les pata­tes hi hagin d'estar més temps enter­ra­des que les altres. Això n'accen­tua encara més les qua­li­tats orga­nolèpti­ques.

Les pata­tes de la vall de Cam­pro­don, que comer­ci­a­litza la Coo­pe­ra­tiva Rama­dera de Molló, són molt apre­ci­a­des per­tot arreu. No obs­tant això, als res­tau­ra­dors de la vall els agra­da­ria que els agri­cul­tors con­re­es­sin d'altres vari­e­tats i no només la Ken­ne­bec. Entre altres coses, això els per­me­tria esco­llir el tipus de patata que més s'adiu a un deter­mi­nat plat. Cui­nes de la Vall de Cam­pro­don pre­senta les pata­tes de mol­tes mane­res. Entre altres, talla­des pri­mes i amb forma de mil­fu­lles, com a cre­mes i sobre­tot amb el famós trin­xat de la zona: el cana­mi­llana.