Passió, treball i diversió

Moments difícils, temps de reflexió… però al 2012 li estem extre­ma­da­ment agraïts perquè con­ti­nuem fent allò que més ens agrada, allò que esti­mem, que no és una altra cosa que cui­nar i fer feli­ces les per­so­nes que vénen a casa nos­tra. Durant aquest any hi ha hagut moments bons i no tan bons, però, en qual­se­vol cas, han estat com­pen­sats pel con­tagi de feli­ci­tat de les per­so­nes que com­par­tei­xen les nos­tres tau­les: amics que repe­tei­xen i altres amics que ens visi­ten per pri­mera vegada. El tre­ball, l'afany de superació o la pressió es veuen recom­pen­sats pel fet de veure per­so­nes que es des­pla­cen des de lluny per visi­tar la nos­tra casa. En aquest 2012 L' Eno­teca de l'Hotel Arts ha rebut la segona estre­lla Mic­he­lin, la qual cosa ha supo­sat una gran satis­facció per a totes les per­so­nes de l'equip, que com­par­tei­xen la seva vida, el seu temps, la seva gene­ro­si­tat i la seva passió per aquest ofici. Es merei­xen gau­dir d'aquests moments tan mera­ve­llo­sos de recom­pensa.

La gas­tro­no­mia, a més, té un pre­sent i un futur il·lusi­o­nant, i, gràcies a ella, som cre­a­tius, arris­cats i ima­gi­na­tius, i podem sor­tir fora de les nos­tres fron­te­res a pro­mo­ci­o­nar la nos­tra cul­tura.

Però el 2012 s'acaba donant pas al 2013, un any en què con­ti­nu­a­rem esforçant-nos per ser millors, en l'àmbit pro­fes­si­o­nal i l'humà. Segui­rem el camí que fa temps ens vam pro­po­sar. Al nos­tre món, aquest món de la gas­tro­no­mia, con­ti­nu­a­rem com­par­tint les nos­tres idees; els con­gres­sos con­ti­nu­a­ran obrint al món vivències, tècni­ques i con­cep­tes. Un món que ens demos­tra que som nosal­tres els que el fem girar.

Inno­vació, futur, parau­les que res­so­nen en els meus records d'aque­lles nits llu­nya­nes d'estiu quan el Mira­mar encara era una fonda i l'endemà havia de fer el menú del dia. Nits d'estiu en les quals esti­rats al llit, mirant cap al sos­tre, jo li pre­gun­tava a la Montse, la meva mera­ve­llosa dona, què faig demà de menú? I ella em deia: “Arròs a la cubana, Paco, i de pressa!”