Societat

lA CRÒNICA

Barcelona, als peus dels tres Reis

Melcior s'assemblava al primer tinent d'alcalde i Gaspar, al màxim dirigent de CCOO a Catalunya

Falta més d'una hora per a l'arrencada de la cavalcada i els carrers per on ha d'iniciar el seu recorregut ja estan plens com un ou. Els més previsors, que no són pocs, fins i tot han portat escales perquè la canalla no es perdi detall davant la potencial aglomeració que s'albira. Barcelona ja ho té, això. Ja sigui per tradició o concepte, tot gran acte gratuït que impregna la ciutat immediatament es converteix en multitudinari. En els temps que corren, però, ja es d'agrair una certa descompressió. Després d'uns quants anys, massa, de suportar estoicament una pluja de cops sobre les esquenes sofertes de tots plegats, benvinguda sigui la treva tàctica a les preocupacions que dicta el Nadal. Il·lusió és el concepte, o l'eslògan, més mastegat quan arriben els Reis d'Orient.

Així, doncs, amb la capital catalana als seus peus, Ses Majestats van desfilar ahir per alguns dels principals carrers del centre acompanyats d'un seguici tan pompós com eclèctic, i que malgrat el context de retallades –el pressupost, de 590.000 euros, s'ha reduït en 40.000– no va perdre ni espectacularitat ni magnificència. L'ocasió bé s'ho mereixia, i més aquest any, que la desfilada era transmesa per televisió. L'espectacle, concebut com a tal gràcies a la inclusió selectiva de números de circ o de ball, va tenir les pinzellades justes i exigibles de modernitat tan característiques de la marca Barcelona. Un tret que es va poder visualitzar, per exemple, en el cridaner cavall articulat que va obrir els primers passos de la rua, amb un simpàtic robot il·luminat per LED que es presentava com una de les novetats destacades d'enguany, en el número de cant protagonitzat pels carters reials o en una animada carrossa en què un grup d'androides ballaven amb uns ritmes i una ambientació que podrien ser propis del Sònar.

En una cavalcada de Reis, però, no tot ha de ser transgressió. Al contrari. S'ha de seguir l'ortodòxia, ja que, entre d'altres arguments poderosos, els més petits són qui assaboreixen el muntatge amb més fruïció, amb el permís, però, d'alguns pares que no es moderen a l'hora d'exterioritzar les seves emocions. Per tant, doncs, ahir es va llençar molts caramels –fins a 10.000 quilos–, a mà o amb catapulta, i els patges també van poder recollir les cartes d'aquells que han apurat fins al darrer minut per expressar els seus desitjos als Reis d'Orient. Ses Majestats Melcior, Gaspar i Baltasar, abans d'anar per feina casa per casa, van recórrer el centre a bord d'unes sumptuoses carrosses amb percussionistes i acompanyats d'una cort d'animals característics de la sabana africana. Per cert, una curiositat. El Rei blanc s'assemblava al primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona, Joaquim Forn, mentre que el ros tenia una forta retirada al secretari general de CCOO de Catalunya, Joan Carles Gallego. Entre les novetats a ressenyar també hi havia l'epíleg. No en va enguany, i per primer cop, la música original de la rua es va sincronitzar amb les batzegades de la Font Màgica de Montjuïc. Innovar no està renyit amb el respecte a la tradició.

Justament, un dels moments més sentits i indestriables previs a la cavalcada és l'arribada dels Reis a la ciutat per mar. És aquell instant en què els tres pals del pailebot Santa Eulàlia ja s'albiren al moll de la Fusta i en què es produeix el primer esclat d'alegria dels molts nens que ja esperen Ses Majestats. Enguany, i per segon cop, van ser rebuts per l'alcalde Xavier Trias, que els va demanar escalf per ajudar a les famílies més castigades per la crisi. Al seu torn, Melcior va fer una crida als millors desitjos per a aquest 2013. Amb tot el que està passant, amb sobreviure-hi ja faríem prou.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.