Aula i camp

Fa huit anys, en 2002, el col·lectiu Per l'Horta, juntament a altres entitats, va emprendre l'organització d'un seguit de cursos d'estiu relacionats amb l'agricultura, el territori, el patrimoni i l'educació ambiental com a darrer homenatge als veïns de la partida de la Punta, desallotjats de les seues cases i terres per imperatiu de l'ampliació de la ZAL (Zona d'Activitats Logístiques) del port de València.

Aquella activitat prengué el nom d'Universitat d'Estiu de l'Horta i des d'aleshores s'ha tornat a repetir anualment, consolidant-se com a espai públic de trobada, reivindicació i aprenentatge al voltant de l'horta i l'agricultura de base tradicional o ecològica. En definitiva, un punt de reunió de persones preocupades per la transformació traumàtica del territori a causa de la voracitat urbanística i les polítiques especulatives que agredeixen el paisatge físic i moral. Defenen l'horta pel seu valor com a medi en què la vida és saludable i reclamen la seua conservació per la significació que ha tingut a través dels segles fins a l'actualitat. I en cada una de les edicions celebrades han tingut un motiu concret de denúncia.

Enguany, el vessant reivindicatiu de la Universitat d'Estiu de l'Horta se centra en l'amenaça que afecta una de les zones d'horta que encara es conserven més compactes, la zona de l'Arc de Montcada, a propòsit de diversos projectes d'infraestructures: principalment el soterrament de les vies del metro i el projecte de l'anomenada via parc Nord.

«El soterrament de les vies de la línia 1 a Burjassot i Godella és una necessitat reivindicada llargament. Però, en comptes de fer una línia de metro soterrada amb tuneladora, pel centre de Burjassot, la proposta del govern valencià per a solucionar els problemes dels passos a nivell en aquest municipi és traslladar les vies uns 100 metres fora del terme, en una zona d'horta, de manera que s'òbriga pas a l'especulació sobre els terrenys que quedarien entre el traçat viari i els nuclis urbans», explica Conxa Medina, portaveu de la Universitat d'Estiu de l'Horta. El nou traçat també produiria l'enderrocament de cases a Godella i la requalificació del terreny agrícola per generar plusvàlues urbanístiques que, segons Medina, només beneficiaran uns pocs: «La proposta ha estat projectada sense passar el metro pel poble ni fer-hi una parada pròxima als usuaris de les localitats afectades», indica la portaveu.

L'altre problema és la construcció d'una autovia per l'horta que recupera l'antic projecte del «distribuïdor comarcal», que es va paralitzar a causa del seu impacte sobre l'horta cegada per la séquia de Montcada. «Provocaria l'aïllament dels pobles de l'Horta Nord amb una barrera de vies ràpides que portarien més trànsit a les poblacions i arrossegarien grans extensions de terrenys productius», assegura Medina respecte a l'autovia que aniria des de Burjassot fins a Albuixec per enllaçar amb la A-7.