Entre Orient i Occident

Itàlia sem­pre té alguna cosa per ofe­rir als visi­tants que s'esti­men l'art i el patri­moni. Allu­nya­des dels grans cir­cuits turístics però fàcil­ment acces­si­bles, hi tro­bem autènti­ques joies com ara Ravenna, la ciu­tat que va ser capi­tal del món occi­den­tal entre els segles V i VIII. El seu lle­gat artístic i la importància històrica es fan ben pale­sos als vuit monu­ments que l'any 1996 la Unesco va reconèixer com a Patri­moni de la Huma­ni­tat. Aquest és el prin­ci­pal actiu en què la ciu­tat basa la seva can­di­da­tura per ser Capi­tal Euro­pea de la Cul­tura l'any 2019.

Par­lar de Ravenna vol dir par­lar de mosaics, perquè és en aquesta població on la tècnica de les tes­sel·les de pedra va acon­se­guir subli­mar les tra­di­ci­ons romana i bizan­tina i posar-les al ser­vei d'unes edi­fi­ca­ci­ons pale­o­cris­ti­a­nes que encara avui llu­ei­xen majes­tu­o­ses, tot i tenir una anti­gui­tat de 1.600 anys. Res en l'estruc­tura exte­rior d'aques­tes basíliques, mau­so­leus i bap­tis­te­ris ens pre­para per a allò que des­co­brim un cop tras­pas­sem l'entrada. Els dis­senys que durant segles han ser­vit de font d'ins­pi­ració a autors des de Boc­cac­cio a Her­man Hesse i que han sigut cab­dals en l'obra d'artis­tes com Gus­tav Klimt, per posar-ne només alguns exem­ples, es mos­tren amb la mateixa inten­si­tat als visi­tants del segle XXI.

Ravenna és una ciu­tat de 150.000 habi­tants de la província de l'Emília-Roma­nya. Situ­ada a uns 75 quilòmetres de Bolo­nya, podria ser un muni­cipi de províncies si no fos perquè el seu patri­moni tes­ti­mo­nia que va ser cen­tre del món occi­den­tal men­tre al seu entorn l'imperi romà estava en plena decadència i l'edat mit­jana, amb les seves inva­si­ons bàrba­res, començava a treure el cap.

Tot i això, la seva feso­mia està allu­nyada de la de capi­tals de l'anti­gui­tat com Roma o Cons­tan­ti­no­ble. A Ravenna tot té una escala més humana i el seu cen­tre urbà està for­mat per un entra­mat de car­rers per a via­nants per on és molt agra­da­ble pas­se­jar. Té la mida ideal per des­co­brir-la en una esca­pada de pocs dies. La seva visita es pot com­ple­men­tar amb la d'altres ciu­tats de l'entorn com ara Bolo­nya i Fer­rara. També hi ha la pos­si­bi­li­tat d'allar­gar l'estada a prop del mar en una de les seves nou plat­ges, que s'este­nen al llarg de trenta quilòmetres de lito­ral.

En època romana, Ravenna estava situ­ada a la línia de la costa i envol­tada d'una extensa zona de mares­mes i lla­cu­nes. Amb el pas dels segles, els dipòsits al·luvi­als dels rius han anat cobrint aques­tes zones humi­des i en l'actu­a­li­tat el nucli antic es troba a vuit quilòmetres del lito­ral.

L'impres­cin­di­ble en una visita a Ravenna són els vuit monu­ments de la llista del Patri­moni de la Huma­ni­tat. Són tres basíliques, dos bap­tis­te­ris, dos mau­so­leus i una cape­lla. Per acce­dir-hi es poden com­prar dos tiquets com­bi­nats que cobrei­xen el preu d'entrada als set monu­ments amb accés de paga­ment. N'hi ha un, el bap­tis­teri Arrià, que és d'entrada lliure. El preu dels dos tiquets com­bi­nats és de 19,50 euros i dóna dret a visi­tar també els museus Naci­o­nal i Arque­bis­bal.

El recor­re­gut que pro­po­sem comença al mau­so­leu de Gal·la Placídia, una cons­trucció de maó amb una modesta apa­rença externa de creu grega que sorprèn el visi­tant per la riquesa i la vari­e­tat dels seus mosaics, que cobrei­xen cada centímetre del seu inte­rior. Aixe­cada durant la pri­mera mei­tat del segle V per alber­gar el cos de la que va ser filla, ger­mana i mare d'empe­ra­dors, les tes­sel·les de vius colors for­men des de motius geomètrics a repre­sen­ta­ci­ons figu­ra­ti­ves d'apòstols i màrtirs. El més des­ta­cat és l'espec­ta­cu­lar cel este­lat del sos­tre, que va ser­vir d'ins­pi­ració a Cole Por­ter per com­pon­dre Night and Day. Ben a prop hi tro­bem la basílica de Sant Vidal, un clar exem­ple d'art bizantí, refor­mada durant el segle VI per l'empe­ra­dor Jus­tinià, pro­ta­go­nista del període de màxima esplen­dor de l'imperi bizantí. Tant ell com la seva esposa Teo­dora són el cen­tre dels mosaics més repre­sen­ta­tius del monu­ment.

L'altra basílica al nucli històric de Ravenna és la de Sant Apol·linar el Nou. En un mur hi ha una repre­sen­tació dels vai­xells de Classe, que va ser el port de Ravenna on hi havia la flota romana. A tocar d'aquest port s'hi va cons­truir la basílica de Sant Apol·linar in Classe, situ­ada a cinc quilòmetres del cen­tre urbà de Ravenna i fàcil­ment acces­si­ble en trans­port públic. Abans de sor­tir del cen­tre cal fer una atu­rada al mau­so­leu de Teo­do­ric.

Prova de la importància històrica de Ravenna és l'existència de dos bap­tis­te­ris del segle V, que evi­den­cia la coe­xistència de dos cul­tes cris­ti­ans: l'arrià, que era el de la doc­trina de la cort del rei ostro­got Teo­do­ric el Gran, i l'orto­dox, el dels cris­ti­ans que seguien la recta doc­trina en con­tra­po­sició a l'heret­gia arri­ana. El bap­tis­teri Arrià i el Neonià, el dels orto­do­xos, són de planta octo­go­nal i mos­tren a la cúpula un mosaic que repre­senta el bap­tisme de Jesús, sub­mer­git al riu Jordà fins a la cin­tura. La cape­lla Arque­bis­bal és la dar­rera parada per aquest recor­re­gut monu­men­tal. Els pro­ta­go­nis­tes tor­nen a ser el mosaics i en des­taca un on s'hi pot veure la repre­sen­tació de 99 tipus dife­rents d'ocells, la majo­ria autòctons dels vol­tants de Ravenna, una mos­tra que el patri­moni artístic i el natu­ral van de la mà.