Societat

Amb l'antena a casa

Municipis com Vilanova de Prades s'han vist obligats a convertir-se en operadors d'internet per poder donar un servei més barat i més fiable als seus veïns. A Catalunya hi ha accés a la xarxa a tot arreu, però no a la velocitat desitjada

A Vila­nova de Pra­des, un petit muni­cipi de la Conca de Bar­berà, s'han aca­bat els pro­ble­mes de con­nexió amb inter­net. Aquí, com passa a molts pobles de mun­ta­nya i amb pocs habi­tants, les inver­si­ons de les grans empre­ses no són ren­di­bles i per això massa sovint es que­den enca­llats en el progrés tec­nològic. Tro­bar-hi solu­ci­ons no sem­pre és fàcil i per això, mal­grat les inver­si­ons que s'han fet des de la Gene­ra­li­tat, molts cops les admi­nis­tra­ci­ons locals hi posen culle­rada i, tot i els pocs recur­sos de què dis­po­sen, n'aca­ben assu­mint ser­veis i pro­jec­tes per inten­tar millo­rar l'oferta i tren­car aquest aïlla­ment. És el que ha pas­sat a Vila­nova de Pra­des, on des de fa gai­rebé un any l'Ajun­ta­ment s'ha cons­tituït com a ope­ra­dora d'inter­net i tele­fo­nia fixa per garan­tir un ser­vei de qua­li­tat i una velo­ci­tat d'ADSL

No és que fins ara els veïns no dis­po­ses­sin de con­nexió a inter­net perquè, de fet, al muni­cipi encara hi ha altres ope­ra­do­res que l'ofe­rei­xen. La diferència està en el preu i les pres­ta­ci­ons de velo­ci­tat que es poden ofe­rir. Per acon­se­guir-ho l'Ajun­ta­ment ha hagut de fer una inversió de 30.000 euros en la ins­tal·lació d'una antena a la mun­ta­nya del Colo­mer –a dos quilòmetres del poble– i ara ha de pagar una quota de 700 euros al mes pel trànsit de dades a l'empresa Banda Ampla, que inclou també el suport tec­nològic i el man­te­ni­ment del senyal. A canvi reben 10 mega­bits de velo­ci­tat que poden dis­tri­buir entre els dife­rents usu­a­ris, que hau­ran de pagar una quota men­sual de 36 euros més IVA per tenir un ser­vei d'ADSL i 300 minuts de telèfon gra­tis en les tru­ca­des a fixos naci­o­nals.

«Si acon­se­guim tenir una tren­tena de cli­ents la inversió queda pagada en qua­tre anys i podem començar a treure'n una ren­di­bi­li­tat» explica l'alcalde, Artur Miró. Però si bé trenta cli­ents poden sem­blar molt pocs, no és fàcil acon­se­guir-los en un muni­cipi de 133 habi­tants, la majo­ria dels quals són d'edat avançada i no els interessa l'accés a les noves tec­no­lo­gies. Per això el que ha fet el con­sis­tori és ofe­rir el seu ser­vei com a ope­ra­dor al muni­cipi veí, Vall­clara, on ja s'hi han apun­tat una quin­zena de veïns.

Un d'ells es diu Ramon Sori­ano, un bar­ce­loní de 43 anys que tre­ba­lla per a una mul­ti­na­ci­o­nal amb seu a Ale­ma­nya, EW Nutri­cion. La seva feina –és el res­pon­sa­ble de l'expansió a l'Estat espa­nyol– l'obliga a tenir una con­nexió a inter­net amb garan­ties. De fet, ens explica que el seu ordi­na­dor està a Ale­ma­nya i ell s'hi con­necta des de Vall­clara per tre­ba­llar. «Abans això era un drama, pagava 50 euros per unes pres­ta­ci­ons molt limi­ta­des –1 mega de velo­ci­tat– i el prin­ci­pal pro­blema és que no tenia l'esta­bi­li­tat que neces­sito, perquè es des­con­nec­tava cada dos per tres», explica. Ara dis­posa de 5 megues per nave­gar i està encan­tat. Però més enllà de la millora que ha acon­se­guit en el ser­vei d'ADSL fa una queixa gene­ral per la situ­ació que viuen mol­tes zones rurals. «Una per­sona hau­ria de poder deci­dir on viu sense haver de renun­ciar als drets que es tenen si vius en una gran ciu­tat», es lamenta, i afe­geix: «Jo també pago els meus impos­tos, però sem­bla ser que aquí no està jus­ti­fi­cat fer inver­si­ons.» Ara aplau­deix la ini­ci­a­tiva que han tin­gut al con­sis­tori del muni­cipi veí: «Aquí si no t'ho vénen a ofe­rir t'ho has de crear», i afe­geix a la llista de greu­ges altres pres­ta­ci­ons com el gas, que no arriba a aquests pobles «perquè a les empre­ses ins­tal·lado­res no els és ren­di­ble fer tota la ins­tal·lació per tan pocs usu­a­ris». De fet Artur Miró com­par­teix part d'aques­tes refle­xi­ons i es lamenta de la pre­ca­ri­e­tat en què es tro­ben a l'hora de donar alguns ser­veis: «En el tema de les noves tec­no­lo­gies ens quedàvem curts i per això hem hagut de fer alguna cosa: som l'entrada a les mun­ta­nyes de Pra­des i els turis­tes que vénen aquí volen tenir un bon ser­vei.»

A Vila­nova de Pra­des no són els únics que han optat per aquesta solució. L'empresa llei­da­tana Banda Ampla ha sabut tro­bar un nínxol de mer­cat en les deficiències de xarxa que hi ha en aques­tes zones rurals i ja ofe­reix la mateixa alter­na­tiva a altres muni­ci­pis de la província de Tar­ra­gona, com Riu­de­cols, el Lloar, Vila­plana, Pra­des, la Torre de l'Espa­nyol o Que­rol. Tots ells muni­ci­pis amb carac­terísti­ques orogràfiques que difi­cul­ten als seus veïns acce­dir a les ofer­tes que donen les grans ope­ra­do­res. L'empresa plan­teja una alte­ra­tiva que si bé suposa una inversió ini­cial per part de l'Ajun­ta­ment, aquest la pot amor­tit­zar en tres o qua­tre anys en funció dels cli­ents i a par­tir de lla­vors fins i tot en pot obte­nir un bene­fici. «El que ofe­rim no es pot com­pa­rar amb el que ofe­rei­xen les grans ope­ra­do­res perquè donem una quan­ti­tat de megues molt gran per al nom­bre d'usu­a­ris que hi ha, amb la qual cosa acon­se­guei­xes una qua­li­tat simi­lar a la de la fibra», explica Alfons López, direc­tor comer­cial de Banda Ampla.

La man­co­mu­ni­tat

Un altre exem­ple és de la Man­co­mu­ni­tat Inter­mu­ni­ci­pal Voluntària Segar­renca, que inte­gra els muni­ci­pis de Calaf, els Prats de Rei, Pujalt, Calonge de Segarra, Cas­tell­fo­llit de Riu­bregós, Sant Martí de Ses­gue­io­les i Sant Pere Salla­vi­nera. Ells es van cons­ti­tuir com a ope­ra­dora a finals del 2011 i ofe­rei­xen ser­vei a més de 300 usu­a­ris a través d'una xarxa sense fils de quarta gene­ració. «Estem ofe­rint un ser­vei de referència», explica Joan Caba­llol, pri­mer tinent d'alcalde de l'Ajun­ta­ment de Calaf i res­pon­sa­ble del des­ple­ga­ment de la xarxa. «Estàvem coberts, però pagàvem cinc vega­des més i teníem un ser­vei cinc vega­des infe­rior. Ens sentíem des­pro­te­gits i en una zona on hi ha turisme rural no pots donar un ser­vei d'inter­net defi­ci­ent», argu­menta Caba­llol. La man­co­mu­ni­tat ha donat la con­cessió del ser­vei a una empresa perquè l'exploti i ara ofe­rei­xen als cli­ents una tarifa estàndard de 28,90 euros més IVA que dóna una velo­ci­tat de 12 megues de bai­xada i 3 megues de pujada. Però més enllà d'això el ser­vei també per­met fer ofer­tes per­so­na­lit­za­des per a empre­ses de fins a 100 mega­bits simètrics. «A Calaf, tot i tenir un ser­vei d'ADSL des de fa temps, hi ha mol­tes empre­ses que es pas­sen a la man­co­mu­ni­tat perquè hi tro­ben una oferta a mida», con­clou Caba­llol.

Una porta al món

Genís Roca és espe­ci­a­lista en inter­net i en com ens afec­ten les xar­xes soci­als i el món digi­tal. Al seu enten­dre tenir unes bones comu­ni­ca­ci­ons és clau per al desen­vo­lu­pa­ment del país i per això és taxa­tiu: «Una població sense accés a la xarxa és una població sense accés a la infor­mació, a la cul­tura, a l'ense­nya­ment, a la justícia, a la sani­tat, als òrgans de govern... Una població sense accés a la xarxa és una població invi­a­ble pel que fa a drets i deu­res.»

Refe­rent a la situ­ació a casa nos­tra, el també soci direc­tor de Roca­Sal­va­te­lla creu que encara queda feina per fer perquè «tenim xar­xes len­tes (molta ADSL i poca fibra) i cares (de les més altes d'Europa) i tot això són frens impor­tantíssims a la nos­tra com­pe­ti­ti­vi­tat». Si apro­fun­dim en el tema l'expert en social mèdia dóna més detalls: «A l'Estat espa­nyol ningú no acaba de fer inver­si­ons de veri­tat i per això som un país on el cable de coure s'ha expri­mit fins a l'extrem, però ningú no ha afron­tat veri­ta­bles inver­si­ons en fibra òptica. Per això tenim tant ADSL, amb unes pro­por­ci­ons altíssi­mes si ho com­pa­rem amb Europa. Tot just ara s'engega el des­ple­ga­ment mas­siu de la fibra... pro­ba­ble­ment entre 10 i 20 anys tard.» Per això Genís Roca con­clou: «Quan ens par­len de banda ampla el llen­guatge pot donar a enten­dre que està bé, perquè ampla sem­bla molta, però li hau­rien de dir banda justa. El que aquí ano­me­nem banda ampla és el mínim del mínim per poder desen­vo­lu­par la nova gene­ració de ser­veis que ens espe­ren en salut, ense­nya­ment, justícia...» I és que segons Roca el canal digi­tal no és només una fines­tra al món i una via de comu­ni­cació, sinó que sobre­tot «és el canal pel qual exer­ci­rem els nos­tres drets i pel qual se'ns pro­vei­ran bona part dels ser­veis». I per dei­xar-ho clar posa un exem­ple: «El futur dels ser­veis sani­ta­ris passa per la capa­ci­tat del ciu­tadà d'enviar dades al Ser­vei de Salut (pes, pul­sa­ci­ons, pressió, nivell de glu­cosa en sang...) sense neces­si­tat d'haver d'anar al metge. I hem de poder rebre per la xarxa els resul­tats de les nos­tres anàlisi de sang o con­sul­tar la nos­tra història clínica.»

Catalunya, un país complicat

L'orografia catalana és complicada i això encareix qualsevol iniciativa que pretengui fer arribar internet de gran velocitat a tot el país. De fet en l'àmbit europeu Catalunya només és superada per Suïssa en qüestió orogràfica. A partir d'aquí, les xifres parlen: es necessita la instal·lació de 250 torres per donar cobertura a un 96% de la població. Per donar servei a l'actual 99% –només un 3% més– se n'han hagut de construir 250 més. El pla de Lleida queda pràcticament cobert amb una sola torre i, en canvi, les muntanyes del Pirineu es converteixen en murs infranquejables per a les ones i calen moltes més torres per arribar a tothom. Tot i així, i per tal de donar el 100% d'accés, als llocs on la infraestructura no ha estat suficient per portar-hi servei d'ADSL s'ha utilitzat la tecnologia WiMax i en els casos més extrems s'hi ha facilitat l'accés via satèl·lit.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.