Processons i passions, sense aigua
El temps respecta les manifestacions populars a l'entorn de la Passió a les comarques gironines, tot i l'amenaça de pluja
La processó clou una jornada farcida d'actes religiosos i tradicionals
La processó del Sant Enterrament de Girona, que organitza la junta de confraries, va tancar pels volts de la mitjanit d'ahir les presentacions de la Passió de Jesús en els formats de processions i passions i de viacrucis vivents a les comarques gironines, les quals es van escapar de l'amenaça de pluja. Ho va dur a terme amb els honors de les dotze confraries a la creu i el res del Crec en un Déu, i amb la benedicció del bisbe, Francesc Pardo. Els passos de les confraries es van plantar ja al migdia a la plaça de la Catedral, amb l'única novetat de la seva ornamentació floral. Hi havia els de les de Jesús i Nens, de Sant Honorat, de Sant Isidre i Sant Galdric, de Jesús Crucificat, del Silenci, de la Santa Faç, de la Passió, de la Passió i Mort de Nostre Senyor Jesucrist, de la Puríssima Sang, del Davallament, de la Mare de Déu dels Dolors i del Sant Sepulcre. Un cop de nit, van fer l'habitual recorregut pel centre de Girona, amb acompanyament musical i molt de públic en punts concrets, com ara a la sortida i l'arribada a la catedral.
A Sant Hilari Sacalm, els jardins de Can Rovira van tornar a ser l'escenari del Via Crucis vivent, un dels actes més emblemàtics de la Setmana Santa gironina, amb més de 300 anys d'història i prop de 250 figurants. A l'inici, va plovisquejar una mica. L'escena del Calvari va ser la més espectacular i esperada. Aquest any, al llarg del dia, es van dur a terme visites guiades al recorregut. També, hi va haver Via Crucis vivent a l'Escala, organitzat pel Rossetó.
L'apartat de les representacions vivents es va completar amb les de Llagostera, Campdevànol i Sant Climent Sescebes. La més particular és la del municipi ripollès. Els passos de la processó recuperada ara fa set anys no són imatges religioses, sinó figurants. Està organitzada pels Amics de la Processó.
A Sant Climent, l'Horta d'en Cusí va tornar a ser un escenari excepcional per donar més realisme als quadres de la Passió. Com cada any, el text es va modificar per afegir pinzellades de fets quotidians de l'època als relats bíblics. Aquesta passió es torna a representar demà. I, finalment, a Llagostera, també es van representar quadres de la Passió, al centre.
A Camprodon, la processó dels Sants Misteris va sortir al carrer, tot i les quatre gotes de l'inici. Precedida pel Record i memòria, va aplegar molt de públic al llarg del recorregut entre el monestir i el Carme. A primera hora del matí, es va celebrar la Processó de les Dones, nom que es dóna al Via Crucis, acompanyat dels armats. A la majoria de municipis amb processons i representacions, també hi havia armats. Els de Campdevànol van presentar una nova simbologia.
Ahir també va ser dia de celebracions de la paraula –el Divendres Sant no hi ha missa– i de viacrucis. L'ofici de la catedral el va presidir el bisbe i, dels viacrucis, en va destacar per la seva popularitat el de la parròquia de Sant Esteve d'Olot, que segueix les capelletes del camí que puja al volcà Montsacopa, on hi ha l'ermita de Sant Francesc i que va instituir Lliberada Ferrarons (1803-1842), proclamada venerable el 2009.
El paper igualador de la mort, protagonista a Verges
Verges va tornar a vessar de gent dijous al vespre per seguir la processó amb la Dansa de la Mort, una reminiscència dels cultes pagans als difunts de la baixa edat mitjana, com a atractiu principal. Els silencis, la llum de les torxes, el so dels timbals de les manages i la proximitat dels actors protagonistes van tornar a crear una atmosfera especial. La constant presència de la mort i el paper igualador davant dels mortals que difon el quadre no deixa insensible ningú. El carrer Orient (rebatejat amb el nom de carrer dels Cargols) en l'últim tram de la processó i la crucifixió final de Jesucrist són probablement altres dels quadres més simbòlics d'una processó que es considera única. La representació teatralitzada a la plaça, l'únic acte de pagament, va deixar altre cop satisfet el públic que gairebé va omplir les grades. La pluja va amenaçar fins a l'últim moment però no va provocar cap altre contratemps que la remullada de les manages en la desfilada de mitja tarda, la que dóna tradicionalment el tret de sortida a la jornada de la Passió, que agrupa un poble sencer, bolcat sempre en la seva representació anual.
A Verges no obliden el planter. Avui a les 5 de la tarda, els més petits fan la seva representació en el mateix escenari que els grans dijous al vespre. Un mecanisme de transmissió d'una Passió que apassiona petits i grans amb un missatge implacable i globalitzador: “Nemini parco”, ningú s'escapa de la mort.