Toluges al cor de la història
El poble de la Pau i Treva reivindica el seu paper en la història de Catalunya i ho escenifica amb una triple commemoració, en presència del vicepresident de la Generalitat
Enguany celebrem els 650 anys del naixement de la Generalitat de Catalunya. Amb la intenció de festejar dignament el seu aniversari, aqueixa institució de govern, entre les més antigues d'Europa, proposarà una gran varietat d'actes commemoratius al llarg dels propers mesos, i un dels primers ha tingut lloc aquest juliol a Toluges. Però el record d'una fita memorable, empremta de valors positius, no pot fer oblidar la partició de les terres catalanes que va succeir fa 350 anys: el 7 de novembre del 1659, dia de la signatura del Tractat del Pirineus, i de l'annexió de Catalunya Nord al reialme de França. Quan va sobrevenir l'esquarterament del nostre país, el comtat del Rosselló, que incloïa el Vallespir, el Conflent, el Capcir i mitja Cerdanya, depenia de la tutela de la Generalitat de Catalunya.
La commemoració d'aquestes dues dates històriques, va tenir lloc a Toluges, en un acte públic, el passat 3 de juliol. El vicepresident del govern de la Generalitat, Josep-Lluís Carod-Rovira, i el batlle de Toluges, Louis Caseilles, van presidir l'esdeveniment recordatori. Abans que s'iniciïn els parlaments en presència de la població, els dos mandataris, acompanyats del conseller general Marcel Mateu, van anar fins al Camp de Maig. En aquell indret que és part de l'emergència de la Pau i Treva de Déu, els polítics van fer una ofrena floral. Seguidament, van descobrir una placa dedicada a la vila de Toluges. Situada a l'entrada del Centre Cultural Mil·lenari (l'any 2008 se va celebrar el mil·lenari de l'elecció d'Oliba com a abat dels monestirs de Sant Miquel de Cuixà i de Santa Maria de Ripoll), s'hi pot llegir que Toluges és el bressol de la Pau i Treva i del sistema parlamentari català. També hi són esmentades les commemoracions dels 650 anys de la Generalitat i els 350 anys del Tractat dels Pirineus. Dintre dels locals de l'espai Mil·lenari, Joan Peytaví-Deixona, professor de la Universitat de Perpinyà i membre de l'Institut d'Estudis Catalans, va evocar a grans trets la història comuna dels catalans. Finalment, els tres elegits van evocar el simbolisme d'aqueix encontre, fruit del llegat de la Pau i Treva i la Generalitat de Catalunya.
Generalitat d'ençà 1359
El 1359, durant les Corts catalanes convocades a Cervera (comarca de la Segarra), pel rei Pere III de Catalunya-Aragó, dit el Cerimoniós, va ser creada la Generalitat de Catalunya com un òrgan permanent de les Corts. Amb el pas del temps, aqueixa eina política es va consolidar i era encarregada de vetllar perquè la monarquia i les autoritats reials respectessin les Constitucions i els altres drets de Catalunya. Alguns dels presidents de la Generalitat van ser nord-catalans, com el rossellonès Joan Desgarrigues (1419-1422). Amb el Tractat dels Pirineus el 1659, Catalunya Nord passa sota l'autoritat de la corona de França. Al Principat de Catalunya, el 1716, el Decret de Nova Planta del rei Felip V d'Espanya abolia la Generalitat i les institucions catalanes.
Va ser restaurada com a institució de govern de la Catalunya Sud per Francesc Macià l'any 1931. Abolida per Franco, la Generalitat va ser finalment restablerta el 1977, sota la presidència de Josep Tarradellas.
«Commemorem la història mirant el futur»
L.B. / A.C–Aquest acte a Toluges forma part de la celebració dels 650 anys de la creació de la Generalitat?
– «Sí, és una part d'aquesta celebració. Tot i que són tres actes simultanis. La celebració de la creació de la Generalitat de Catalunya com a institució de tots els catalans. Quan es crea la Generalitat els territoris de Catalunya Nord formen part de la jurisdicció administrativa de la Generalitat; la commemoració i no pas la celebració, perquè no podem pas celebrar la separació de Catalunya en dos estats diferents. I això, en una població que és Toluges, amb el record del que comporta la Pau i Treva com a para-sol, d'alguna manera, de les nocions més modernes de parlamentarisme a Europa i al món. Això vol dir que és un acte carregat d'història, però que fa un ús de la història mirant al futur, per subratllar els aspectes positius que continuem tenint avui, els valors compartits de la catalanitat.»
–Són tres punts importants de la història de Catalunya?
– «Són tres punts fonamentals de la història de Catalunya. El darrer, el de Toluges, és aquell al qual fa referència Pau Casals en una de les imatges més conegudes de la internacionalització del país, quan va intervenir a les Nacions Unides als anys seixanta.»
«Tots els catalans junts i sempre endavant»
L.B. / A. C–Quin significat tenen els tres fets històrics que es commemoren aquí?
– «Quatre fets històrics, amb els 70 anys de la Retirada. Va ser un moment difícil per als republicans catalans. En cal parlar també. A Toluges, avui, és un gran moment, amb el vicepresident del Govern de la Generalitat, Josep-Lluís Carod-Rovira, que ha vingut per celebrar el 650è aniversari de la Generalitat. Cal tenir a la memòria que al concili del 1066 a Toluges va nàixer el primer parlament d'Europa. Toluges és el bressol de la catalanitat, el bressol de la Generalitat. Avui la població és present amb els amics de Catalunya sud també. Era la commemoració de la naixença de la Generalitat de Catalunya i dels 350 anys del Tractat dels Pirineus, que, com bé ha explicat Carod-Rovira, va ser un tractat firmat per les monarquies francesa i espanyola i els catalans hi eren pas. Avui el poble català és aquí i també hi ha Europa. Belleu, jo dic que l'Europa de demà, encara és pas l'hora, serà una Europa federalista. Tots els catalans junts i sempre endavant. Tenim la crisi i altres problemàtiques, i belleu, tots plegats, fins i tot si aquí al Nord sem petits, Carod-Rovira ho ha dit, 9 milions de persones que parlen català, és una força important per al país i per al poble català.»