Societat

La lliçó del foc de Maçanet

El gran incendi que el 2003 va cremar 1.300 hectàrees va fer que a Catalunya s'incrementés la prevenció i es posés ordre a les urbanitzacions

Localment, va significar una catarsis com a poble

L'estiu del 2003, els bos­cos de Maçanet de la Selva van viure la pit­jor com­bi­nació pos­si­ble: natura aban­do­nada, gran massa fores­tal, urba­nit­za­ci­ons sense con­trol ni orde­na­ment de neteja i unes con­di­ci­ons climàtiques de sequera. Una autèntica bomba de rellot­ge­ria que va pro­vo­car un incendi devas­ta­dor. En només dos dies van cre­mar 1.300 hectàrees. El foc va arri­bar a la urba­nit­zació de Mas Altaba i va estar a punt d'entrar al nucli urbà. Un epi­sodi negre en la història de Maçanet que ahir es va recor­dar en un acte al Tea­tre La Soci­e­tat.

Aquell incendi, però, va ser­vir com a lliçó per a tot el país. Va fer que es prengués consciència que la lluita con­tra els focs comença molt abans que es decla­rin. Pot­ser no s'hagués pogut evi­tar, però segu­ra­ment amb mesu­res de pre­venció se n'hau­rien mini­mit­zat molt els efec­tes. Aquell epi­sodi va ser­vir per fer un punt i a part en matèria de pre­venció d'incen­dis i en la reor­de­nació de les urba­nit­za­ci­ons. En pre­venció, els focs de Maçanet van supo­sar aug­men­tar els esforços de forma con­si­de­ra­ble en aquesta matèria. Es va donar un impuls a la llei de pre­venció d'incen­dis fores­tals a les urba­nit­za­ci­ons, apro­vada aquell mateix any, en què s'esta­blia la franja peri­me­tral de 25 metres. Les urba­nit­za­ci­ons i els edi­fi­cis aïllats que esti­gues­sin situ­ats a menys de mig quilòmetre d'una zona bos­cosa havien de tenir un talla­focs amb un perímetre de 25 metres d'ample. S'obli­gava també als par­cel·lis­tes a tenir els seus ter­renys nets i en con­di­ci­ons, per­me­tent que els ajun­ta­ments ho fes­sin ells matei­xos en cas de dei­xa­desa i ho cobres­sin al pro­pi­e­tari. Així mateix, es va apro­var una llei d'urba­nit­za­ci­ons, que regu­lava com havien de ser les noves i com s'havien de reor­ga­nit­zar les ja exis­tents. De fet, a par­tir dels focs de Maçanet, van aflo­rar cen­te­nars d'urba­nit­za­ci­ons que s'havien aixe­cat a Cata­lu­nya sense cap tipus de regu­lació.

El fatídic 13 d'agost

Eren les tres de la tarda del 13 d'agost del 2003 quan es donava l'avís que s'havia decla­rat un incendi a Maçanet de la Selva. A pri­ori, era un incendi més d'un fatídic estiu amb focs arreu de Cata­lu­nya, també a Maçanet, on la set­mana ante­rior ja se n'havia decla­rat un que havia cre­mat menys d'un cen­te­nar d'hectàrees. En aquest cas, però, va anar aga­fant força i en les pri­me­res hores, més enllà de les con­seqüències natu­rals (450 hectàrees cre­ma­des el pri­mer dia), va pro­vo­car un gran caos. Es van haver de desa­llot­jar 3.600 per­so­nes i tallar tant la car­re­tera N-II com l'auto­pista AP-7 (ales­ho­res, A-7). Tot i que un segon incendi decla­rat a Tor­dera es va unir al de Maçanet, el dia va aca­bar amb el foc sota con­trol. L'endemà, però, quan els desa­llot­jats ja tor­na­ven a ser a casa, l'incendi va revi­far i el caos va ser molt més gran: la superfície cre­mada es va més que doblar, es van haver de desa­llot­jar unes 8.000 per­so­nes de les urba­nit­za­ci­ons, el foc va arri­bar a nuclis habi­tats d'aques­tes urba­nit­za­ci­ons, cal­ci­nant per com­plet set cases, i es va estar a punt d'haver de desa­llot­jar el nucli urbà pel perill que també hi arribés el foc.

Hau­ran de pas­sar encara molts més anys perquè el pai­satge devas­tat a Maçanet recu­peri la imatge que tenia abans dels focs. Però en aquesta dècada la natura ha anat fent el seu camí i el negre ja ha donat lloc al verd.

Aquell incendi va dei­xar també una forta petja a Maçanet: es va fer inven­tari de par­cel·les, es van mul­tar les bru­tes i, fruit de tot el movi­ment sor­git els dies dels focs, es va crear l'ADF local.

Huma­na­ment, els focs van dei­xar una gran lliçó al muni­cipi. Un poble que acu­mu­lava recels i odis vis­ce­rals va saber con­ver­tir la desgràcia de l'incendi en una mena de catarsi col·lec­tiva. La con­vivència nega­tiva dels dar­rers anys es va con­ver­tir en soli­da­ri­tat. Tots els veïns es van fixar un objec­tiu comú: aju­dar-se i tirar enda­vant aque­lla difícil situ­ació.

8.000
veïns
de les urbanitzacions de Maçanet de La Selva van haver de ser desallotjats.
1.279,86
hectàrees
cremades: 991,88 a Maçanet de La Selva, 233,28 a Tordera i 54,70 a Fogars
7
famílies
es van quedar sense casa perquè el foc les va destruir.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.