Filigranes humanes
De la gimnàstica a la cultura popular: els falcons han fet aquest recorregut per acabar integrats plenament en el folklore català
Els falcons, com el ball de Valencians o les moixigangues, fan figures humanes
Les figures poden ser estàtiques, en moviment, combinades i per a cercaviles
Els falcons es van introduir a Catalunya, en el primer terç del segle XX, com a mimetisme dels Sòkols txecs gràcies a organitzacions com ara Palestra o la Federació de Joves Cristians de Catalunya. Els Sòkols, literalment falcons, eren grups gimnàstics que seguien un mètode educatiu i culturitzador, segons exposava Joan Cuscó a la ponència Els falcons a Catalunya, presentada al II Congrés de Cultura Popular i Tradicional Catalana. Abans de la Guerra Civil, els falcons mantenien l'essència gimnàstica, però la dictadura prohibiria aquelles entitats culturals. Malgrat tot, algunes agrupacions van reprendre la seva activitat i en van néixer de noves.
Els primers
És el cas del grup de Falcons de Llorenç del Penedès. Fundats el 1942, és la colla més antiga en actiu. A diferència de les altres entitats, no han incorporat faixes al seu vestuari i fan les figures calçats amb sabatilles esportives de sola prima. «En els inicis s'acostumaven a fer moltes posicions gimnàstiques de dos i de tres membres», explica Sebastià Ràfols, que afegeix: «Ara fem figures de 2 i de fins a 30 falconers.»
Uns anys més tard neix el grup de Falcons de Vilafranca. «Es funda el 1959, i des del primer any s'incorpora a la festa major», explica Oriol Udina, que apunta: «A Vilafranca, terra de castells, els falcons ja no feien tanta gimnàstica, sinó que de seguida van incorporar una vessant castellera, amb alguna figura semblant als castells.» De fet, no és estrany trobar falconers que han estat o encara són castellers en actiu. Per exemple, Pere Rovira, impulsor dels Falcons de Barcelona explica: «Sóc de Vilafranca del Penedès, i tota la vida havia vist falcons. A més sóc casteller. Només per fer la pinya, els castells necessiten molta gent. Els falcons es caracteritzen per ser igualment espectaculars, ja que en una actuació de vint minuts es poden confegir deu figures, i molt participatius.» Una idea que defensa Núria Albiol, de la Colla de Falcons de Piera: «L'avantatge és que tothom del grup hi té un lloc, des del més gran fins al més petit.»
Aquesta característica va ser una de les que van engrescar la gent de Malla a crear la colla. «Volíem passar-ho bé i fer festa. Amb la colla de bastoners havíem coincidit alguna vegada amb falconers i ens va fer gràcia. A poc a poc i jugant, vam començar a fer alguna figura... Vaig buscar documentació, s'hi va anar afegint gent i ara el 10% dels 250 veïns del poble són falconers!» explica Ramon Redorta, que destaca «el caràcter col·lectiu i cooperatiu dels falcons, que és molt maco». «Nosaltres som una colla petita i sempre ens hem sentit ben acompanyats. Estem molt contents. A més, existeix molta llibertat, perquè malgrat que s'han de complir alguns cànons, es potencia la creativitat.» Carles Borrell, del Falcons de Vilanova, ho confirma: «L'objectiu dels falcons no és pujar pisos, no hi ha cap obligació de fer unes figures determinades i les noves que es creen només han de respondre a la idea que tot surti harmoniós i bé.»
Un cas curiós, perquè recorda els mateixos inicis del fet falconer, és la creació de la Colla de Falcons de Castellcir. La seva impulsora, Teresa Prat, sent passió per les acrobàcies: «Sóc professora de gimnàstica i algú em va dir que les figures que fèiem amb els alumnes s'assemblaven a les dels falcons...»
Vitalitat
Tretze anys després del II Congrés de Cultura Popular, Joan Cuscó reflexiona: «Els falcons estan integrats plenament a la cultura popular. Han incorporat la música i han apostat per la llibertat, que s'ha traduït en la creació de moltes figures. I sobretot, jo destacaria la vitalitat del fet falconer, perquè si bé ha plegat alguna colla, se n'han creat de noves.» Mantenir-se tampoc és fàcil. Josep Giménez, dels Falconers del País del Cava, reconeix: «S'ha de lluitar, perquè a causa de la rotació, el grup sempre s'està fent.» Mostra d'aquesta vitalitat és la presentació oficial, el dia 19 d'abril de 2009, de la darrera colla que s'ha creat , els Falcons del Riberal, que forma part de l'entitat cultural Aire Nou de Bao, a la Catalunya Nord. «Hem actuat a Mallorca, anirem a Vilanova i la Geltrú, a Barcelona, a Cardedeu... Volem anar a tot arreu on ens cridin», diu Hervé Pi.
