“La mare ens n'ha fet padrins”

Tenen l'habitació a punt. Només falten els detalls que enllestiran quan sàpiguen si serà nen o nena. En Jordi i l'Anna estan esperant que els comuniquin que ja poden anar a recollir un infant que ells cuidaran durant un període de temps llarg perquè la seva família biològica en aquests moments no se'n pot fer càrrec. De fet, ja hi tenen experiència, perquè en els últims cinc anys han tingut quatre criatures en acollida d'urgència. Els han cuidat entre un i quinze mesos. Han acabat tornant amb la mare biològica, però una està en un centre especialitzat perquè té problemes de salut. Ara han optat per una acollida permanent, és a dir que tindran la criatura molt més temps, i fins i tot és possible que sigui fins que faci 18 anys.

“Les experiències han estat bones i hem vist que ho sabem fer. Per això ens hem decidit per una acollida permanent”, explica l'Anna. “Hi ha moltes criatures al món que necessiten ajuda, però també en tenim aquí, al costat de casa... En lloc d'apadrinar un nen de l'Índia, ens fem responsables d'un d'aquí”, hi afegeix en Jordi. És difícil valorar quin dels dos es mostra més entusiasmat amb l'arribada de l'infant. I també quin explica amb més il·lusió les experiències viscudes. “Veus com va agafant tranquil·litat, com et comença a fer petons, són petites alegries...”, coincideixen. Per qüestions de disponibilitat, l'Anna s'ha responsabilitzat més sempre del dia a dia –“he tornat a canviar bolquers després de molts anys, perquè els nostres fills, la Carlota i en Jordi, ja en tenen 11 i 16”–. Dels àpats i de la nevera se n'ha encarregat en Jordi, que és propietari d'un restaurant. “Aquí, res de menjar infantil prefabricat, fem les farinetes com s'han fet tota la vida”, assegura.

No amaguen que per fer un acolliment d'urgència has de tenir molt clar que la criatura tornarà amb els seus progenitors. “És molt trist quan marxen, però vol dir que els pares s'han recuperat i la poden tornar a atendre, que és com ha de ser. És una bona notícia”, insisteixen. El pitjor és quan Benestar i Família els comunica la data que la criatura marxarà. “És un compte enrere molt dur –recorda l'Anna– i quan el dia arriba, encara més. Sort que tens el suport d'uns bons professionals.” En el seu cas sempre han tingut al costat a l'Institut de Reinserció Social (Ires), que és una de les institucions col·laboradores d'integració familiar encarregades tant de preparar les famílies com de fer el seguiment de cada cas.

L'última criatura l'han tinguda quinze mesos i ha tornat amb la mare. Han establert un vincle d'amistat i la mare, en agraïment pel seu suport, els n'ha fet padrins.