Cuinant una oportunitat

“De vegades hi anava de bon humor i de vegades amb els ànims baixos i un punt enutjada, però no em van fer fora, sinó que em van dir que si avui no me'n sortia ja ho aconseguiria demà. Mai m'havia sentit tan compresa i valorada i de mica en mica vaig anar guanyant confiança en les meves possibilitats i em van venir ganes d'aprendre. Vaig acabar el curs i m'he matriculat a l'escola d'adults per obtenir el graduat escolar. Ara sé que, si m'hi esforço, sóc capaç de tirar endavant el que em proposi.” Qui s'expressa amb aquesta actitud esperançada és la Laia, una alumna que, com cinquanta joves més, des del 2006 ha seguit el recurs de formació i inserció laboral que el programa Tr3s Accions –gestionat per l'entitat AD Iniciatives Socials– ofereix en el marc de l'hostaleria a joves entre 16 i 21 anys que, per diverses raons, no han pogut culminar la fase de l'educació obligatòria i es troben sense les habilitats psicosocials que l'actual món laboral exigeix.

La satisfacció de la Laia és compartida per la majoria dels usuaris d'aquest servei i per Marina Mas, l'educadora de referència del programa, que ens acompanya en la visita al restaurant L'All de Cornellà del Terri, on es realitza la modalitat pràctica del curs (la teòrica es fa al centre cultural del mateix poble). En aquest establiment, ubicat al polígon industrial Pont Xetmar, hi trobem el propietari i mestre d'ofici, Pep Pérez, i els vuit alumnes actuals, ben engrescats amb l'elaboració d'unes llamineres piruletes de xocolata per celebrar la diada de Sant Jordi. També preparen coques i al foc ja bull part del menú del dia. Mentrestant, al bar, de cara al públic, Duma Sillah serveix els últims esmorzars i Jonfolo comença a parar taula per dinar. Uns i altres feinegen esperonats pel dinamisme organitzador d'en Pep, un cordovès que va arribar a Catalunya als 13 anys i que abans de muntar negoci ha remenat els fogons de desenes d'hotels, restaurants i hospitals de les comarques gironines. Té una batalleta per explicar, que en temps de mili va substituir Ferran Adrià com a cuiner en cap del capità general de la zona marítima del Mediterrani, i sobretot un consell per transmetre als joves deixebles, amb els quals se sent molt identificat: que hi posin ganes i que tinguin confiança en les seves capacitats, perquè s'ho mereixen i ho acabaran demostrant.

Marina Mas hi afegeix que el més important no és trobar el punt just a un bon arròs –que també–, sinó treballar l'autoestima dins d'un col·lectiu que massa sovint s'ha enfrontat a l'estigma del prejudici, el menyspreu i el fracàs. Cal que es convencin que són capaços de viure experiències positives, d'aprendre i d'aportar coneixements a la societat i de responsabilitzar-se del seu propi projecte, ja que només així estaran en condicions de cuinar la seva oportunitat per al futur. De quina manera s'obté la necessària implicació dels alumnes? Establint un vincle de complicitat i una constant atenció personalitzada que respecti el seu ritme i estimuli tots i cadascun dels mecanismes del seu potencial. Com diu la Laia: “A Tr3s Accions han sabut posar-se al meu lloc i fer que surti el més bo que hi ha dins meu.” Duma Sillah ens acomiada amb una frase que resumeix també l'ideari del programa: “La sort és anar treballant el dia a dia posant-hi molt d'un mateix i sense perdre la il·lusió.” En aquest sentit, ell manté l'esperança de trobar feina a El Ginjoler, on està fent les pràctiques i se sent molt a gust.

Aquests dies, però, tot l'equip està abocat en la preparació de la gala Cuinant el futur, que donarà a conèixer al gran públic els trets essencials del programa i alhora pretén obtenir recursos per garantir-ne la continuïtat (vegeu peça a part). Després de set anys de funcionament, els suports no són pocs, començant pel millor restaurant del món, El Celler de Can Roca, i més important encara, la recent homologació dels estudis com a PQPI (programa de qualificació professional i inicial).