Dia de la Memòria a Elna «ciutat-màrtir»

La cro­ada fou orga­nit­zada pel papa Martí IV per tal de des­tro­nar el rei Pere el Gran de Cata­lu­nya-Aragó a favor del fill del rei francès. Ho relata la crònica de Ber­nat Des­clot (s. XIII): «E, quan la vila d'Elna fo presa e los fran­ce­sos hague­ren morts tots los hòmens e les fem­bres qui eren en la vila, ender­ro­ca­ren totes les cases e els albergs d'aque­lla vila que anc no hi romàs quaix pedra sobre altra, e… mete­ren foc e cre­ma­ren tota la vila… puis par­ti­ren-se d'aquí… ab gran goig e ab gran ale­gria». La cate­dral, on s'havien refu­giat les dones vio­la­des a l'altar, i els mai­nat­ges escla­fats con­tra les parets, fou incen­di­ada. Set segles després les pedres de mar­bre de la porta oest de la cate­dral tes­ti­mo­nien encara la ignomínia. Cada any aquesta com­me­mo­ració s'emmarca dins la volun­tat de rea­pro­pi­ació de la memòria històrica, ocul­tada pel sis­tema edu­ca­tiu francès i fal­si­fi­cada en els docu­ments de pro­pa­ganda turística per tal de per­pe­tuar el geno­cidi iden­ti­tari a la Cata­lu­nya del Nord. El pro­grama dels actes del Dia de la Memòria consta d'una missa en català (l'única en tot l'any) amb par­ti­ci­pació de la Coral Santa Eulàlia d'Elna i lec­tu­res per nines i nins que apre­nen el català. Seguei­xen, al preciós claus­tre romànic, els par­la­ments a càrrec del res­pon­sa­ble de la cata­la­ni­tat i les rela­ci­ons trans­fron­te­res, de la Comissió Orga­nit­za­dora i de l'Ins­ti­tut de Pro­jecció Exte­rior de la Cul­tura Cata­lana), que ens fa l'honor de par­ti­ci­par i gràcies al qual la Com­me­mo­ració té ressò al Prin­ci­pat de Cata­lu­nya. L'IPECC fa cada any una ofrena flo­ral a la làpida eri­gida el 1985 al jardí de la cate­dral. Després del dinar de ger­ma­nor, el pro­grama con­ti­nua a la tarda amb la visita d'un dels llocs emblemàtics de les mani­pu­la­ci­ons i ocul­ta­ci­ons històriques durant els dar­rers 70 anys: els camps de con­cen­tració on foren «aco­llits» els Repu­bli­cans el 1939 (Arge­lers, Rive­sal­tes…) o la Mater­ni­tat d'Elna... Enguany un fet molt greu, igno­miniós, fa tor­nar aquesta com­me­mo­ració més impres­cin­di­ble encara. Els 15 i 16 de setem­bre del 2012 el res­pon­sa­ble del «Ser­vei Edu­ca­tiu del patri­moni» de l'ajun­ta­ment de Per­pinyà va orga­nit­zar al Cas­te­llet, Casa Pai­ral dels Cata­lans, en el marc ofi­cial de les Dia­des Euro­pees del patri­moni, un joc titu­lat Recons­ti­tució de la cam­pa­nya mili­tar de Phi­lippe le Hardi. A con­ti­nu­ació es podia lle­gir: Per pri­mera vegada a Per­pinyà veniu a jugar amb fami­li­ars de 7 a 97 anys. Com Phi­lippe le Hardi orga­nit­zeu una «cro­ada» i cap a Cata­lu­nya. Si teniu sort, us apo­de­ra­reu pot­ser de Per­pinyà, després d'Elna i de Girona... Enda­vant les atxes!. És com si a Sara­jevo fes­sin un joc per tal d'inci­tar fins i tot els mai­nat­ges a repro­duir la des­trucció de Sara­jevo i la matança de la població, o si a Auschwitz els ser­veis cul­tu­rals orga­nit­zes­sin el «joc» de la mas­sa­cre dels jueus! Avui en dia Felip l'Ardit seria jut­jat com a cri­mi­nal de guerra pel Tri­bu­nal Inter­na­ci­o­nal de Justícia i els qui en farien l'apo­lo­gia serien pro­ces­sats i con­dem­nats. Per con­següent el Dia de la Memòria, el pro­per 26 de maig, compta a Elna amb una impli­cació més con­tun­dent de l'ajun­ta­ment: edició i divul­gació de la invi­tació ofi­cial als actes, inau­gu­ració al barri nou de Les Clo­ses d'un car­rer dedi­cat a la recor­dança de la Mas­sa­cre el diven­dres 24 de maig, visita de la Mater­ni­tat Suïssa i de l'expo­sició «Dones obli­da­des, la història del Socors Suís als Infants 1917-1948» que ret home­natge als volun­ta­ris, essen­ci­al­ment dones, d'aquesta asso­ci­ació huma­nitària cre­ada i activa des del 1917, que va fun­dar la Mater­ni­tat. El bat­lle Nico­las Gar­cia té el mèrit d'haver fet conèixer, fins i tot a la mateixa població d'Elna, l'existència d'aquest lloc emblemàtic, refugi de mares que varen poder parir-hi i sal­var de la mort en els camps més de 500 mai­nat­ges cata­lans, espa­nyols, jueus, gita­nos en total de més de 15 naci­o­na­li­tats. A més enguany Gar­cia ha acon­se­guit que la Mater­ni­tat sigui reco­ne­guda per l'Estat francès com a Monu­ment Històric i ha obtin­gut sub­ven­ci­ons per tal que s'hi facin obres de res­tau­ració i reno­vació per crear-hi un cen­tre d'aco­lli­ment tem­po­ral per a mares en situ­ació d'exclusió. Per tots aquests motius la can­tant Marina Ros­sell par­ti­ci­parà enguany als actes i ofe­rirà dues cançons, a la cate­dral La Mare de Déu del Món i a la Mater­ni­tat la cançó de bres­sol La Mare de Déu quan era xiqueta.