Per partida doble
La retallada del 15% de les ajudes afecta la família de l'Albert, amb dos fills autistes
La recuperació la paguen de la seva butxaca
Albert Navarro i la seva dona, tots dos mestres, no es van adonar fins que havien passat dos anys i escaig que “alguna cosa no anava a l'hora” amb els seus bessons. Quan el Pau i el Jaume van fer tres anys ja se'ls va diagnosticar que tenien autisme. Ara en tenen set. Els nens van a una escola ordinària de Barcelona, l'Escola Fort Pienc, on tenen un suport especial, però quan acaben les classes han d'anar a un Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç (CDIAP) a fer recuperació. L'Albert explica que fins als quatre anys aquesta recuperació anava a càrrec de la Seguretat Social, però que a partir d'aquella edat, ja no. És molt important que els nanos hi vagin per millorar la seva situació i per això els pares la paguen de la seva butxaca: 700 euros al mes.
Quan l'Albert i la seva dona van saber que els seus fills tenien autisme van començar a informar-se. “Et quedes en estat de xoc”, admet. El 2010 van iniciar els tràmits per demanar les ajudes que preveu la llei de la dependència. “Molta gent es pensa que això de la dependència només afecta gent gran. Però no. Hi ha molts, moltíssims infants dependents. I aquesta ajuda els és imprescindible”, diu. L'estiu del 2011 ja tenien aprovada l'ajuda i la van començar a cobrar, uns 400 euros per en Jaume, diagnosticat en grau 3, i uns 300 euros pel Pau, diagnosticat en grau 2.
L'administració els va reconèixer que tenien dret a cobrar-ho comptant des del dia que van començar a fer papers. Eren uns 5.000 euros per nen. I aquí van començar els retards perquè els endarreriments que havia de pagar la Generalitat en cinc anys van anar acumulant-se. “El que havíem de cobrar el maig del 2012 ho vam cobrar l'abril del 2013”, lamenta l'Albert. La gran patacada, però, se la van endur quan el govern de Mariano Rajoy a través d'una llei orgànica els va reduir, de cop i per sorpresa, l'ajuda d'un 15%. “Ara d'un nen cobrem una mica més de 300 euros al mes i de l'altre, uns 200.” A tot això se'ls ha afegit que les ajudes per al menjador escolar tampoc no les han pagat i que tant a ell com a la seva dona, que són funcionaris, els han baixat el sou i els han tret la paga extra. “Ja sé que hi ha crisi, però hi ha unes línies vermelles que mai no s'haurien de traspassar”, denuncia aquest pare, que forma part del col·lectiu Papás de Álex.
