Vacances pagades

Som divendres al matí i al Càmping Prades Park hi arriba el cotxe del Carlos i la Sònia amb les seves dues filles. Vénen de Barcelona i estan molt il·lusionats amb el cap de setmana de vacances perquè, de fet, fa molts anys que no en fan. Ell és torner de professió i havia treballat també com a guarda forestal, però ara ja fa dos anys que és a l'atur. Ella en fa sis que no treballa, la fibromiàlgia que té no li facilita les coses a l'hora de trobar feina, tot i que és insuficient per cobrar una pensió. Enguany, i gràcies a la campanya Bungalow feliz, tindran vacances pagades durant tres dies.

“Oferim estades gratuïtes de cap de setmana en un bungalou durant els mesos de maig, juny i setembre”, explica la Mireia Sans. Ella i el seu pare regenten el càmping que hi ha a Prades i enguany s'han sumat a la iniciativa promoguda per la Federació Espanyola d'Empresaris de Càmping (FEEC) per tal de facilitar una estada a aquelles famílies ofegades per la situació econòmica i que no es poden permetre una desconnexió a l'estiu. Els requisits per accedir-hi són clars: s'hi poden acollir famílies en què els pares estiguin en situació d'atur de llarga durada (com a mínim un any) i que tinguin fills menors de catorze anys.

“No només és una manera de donar a conèixer el món del càmping, sinó que amb aquesta iniciativa el que volem fer és solidaritzar-nos amb les famílies que ho estan passant molt malament”, explica la Mireia. Un bungalou com el que aquest cap de setmana ocuparan la família del Carlos i la Sònia a Prades val 112 euros per nit i està equipat amb cuina i lavabo individual. També hi ha barbacoa, que, de fet, serà el primer que farà servir la família que aquest cap de setmana està de vacances. Han vingut amb la nevera carregada i estan disposats a esprémer al màxim aquests dies.

“Vaig veure-ho en un reportatge a la televisió i de seguida m'hi vaig interessar”, explica la Sònia. La informació i les inscripcions es fan a través del web http://bungalowfeliz.com, i després de mirar-ho ella va escollir el càmping de Prades perquè li agrada molt la muntanya. Viuen dels 426 euros d'ajuda familiar que cobra el Carlos i sense el suport dels pares de la Sònia no se'n sortirien. “Amb aquest panorama quines vacances vols que fem? Si no ens arriba ni per pagar el pis...”, es queixa.

Avui no pot fer altra cosa que aplaudir una iniciativa com la que ha tingut la FEEC: “Els nens no en tenen cap culpa, de la situació que vivim, i encara que només siguin tres dies s'agraeix molt.” De fet, les seves filles ni s'ho van pensar dues vegades a l'hora d'escollir entre les minivacances o la festa de final de curs que feien el dissabte al col·legi. La campanya –amb el subtítol de Ni un niño sin vacaciones!– està més pensada per satisfer els desitjos dels més petits que els dels pares i per això tenir com a mínim un fill de menys de catorze anys és imprescindible per acollir-se al programa. Això no impedeix que els progenitors també facin servir aquests dies com a vàlvula d'escapament. “Dilluns serà un altre dia, però aquest cap de setmana desconnectarem dels problemes diaris. Això per a nosaltres és com una teràpia”, conclou.

És ella la que ens explica que també hi ha cadenes hoteleres que han promogut iniciatives similars i, en aquest sentit, valora molt positivament aquesta conscienciació social cap a les famílies que ho passen malament. Tot i això, recorda que les vacances no són el principal maldecap per a les persones que s'han quedat sense ingressos i el seu cap comença a rumiar com s'ho faran al setembre per comprar els llibres escolars. “Han retirat les ajudes i em demanen 400 euros per als llibres de la gran!”, es queixa. Decideix aparcar el problema, som a Prades, fa molt de sol i l'esperen tres dies de natura i esbarjo per disfrutar.