Dunes de sorra fina a l'Ebre

Si no us fa man­dra cami­nar entre la platja i els arros­sars, val la pena recórrer tota la platja de la Mar­quesa fins que arri­beu al far, a la punta del Fan­gar. Des d'aquí podreu obser­var les mus­cle­res que hi ha a l'inte­rior de la badia, on els aqüicul­tors del Delta pro­du­ei­xen mus­clos i ostres. El Fan­gar és una zona impor­tant d'hiver­nada d'ocells, sobre­tot limícoles. El cor­riol cama­ne­gre i el xatrac nidi­fi­quen a la península a la pri­ma­vera.

En ple mes d'agost és pos­si­ble dis­fru­tar de quilòmetres de platja en tran­quil·litat, sense neces­si­tat d'estar pen­dent que una pilota et vagi al mig del cap, de la música a tot drap del veí o dels esquit­xos d'aigua dels més petits. El delta de l'Ebre és un bon lloc per fugir de les plat­ges mas­si­fi­ca­des i, par­ti­cu­lar­ment, la platja de la Mar­quesa, un gran tre­sor. El sis­tema de dunes es con­serva en bon estat, per la qual cosa és neces­sari tenir cura amb l'entorn, ja que és zona de nidi­fi­cació de nom­bro­ses espècies. Al final de l'estiu veu­reu pas­sar cen­te­nars de fuma­rells negres.

Els mirat­ges també són habi­tu­als en els dies de sol en aquest espai natu­ral, on has d'anar molt mar endins perquè hi hagi pro­fun­di­tat. I com a la majo­ria de plat­ges del Delta, depèn d'on bufe el vent l'aigua estarà més o menys neta. Si fem una llar­gada pas­se­jada per la platja desem­bo­ca­rem a la punta del Fan­gar, una península de sorra d'unes 410 hectàrees, amb les for­ma­ci­ons dunars més ben con­ser­va­des del lito­ral català. És neces­sari empor­tar-se refres­cos, men­jar i para-sol si pen­seu pas­sar-vos-hi molta estona, ja que només hi ha un bar al cos­tat de l'apar­ca­ment i no tro­ba­reu cap més ser­vei al llarg de la platja. Un dels pocs incon­ve­ni­ents de la Mar­quesa és que no hi ha dut­xes.