Talteüll fa festa cada estiu amb la prehistòria

Talteüll és una de les poblacions de Catalunya del Nord més visitada pels turistes. Aquest petit vilatge de les Corberes –muntanya que marca el límit de les terres catalanes amb Occitània– deu la seva popularitat al Museu Centre Europeu de Prehistòria, creat arran de la descoberta de les restes d'un homínid preneandertalià que havia viscut a la Cauna de l'Aragó, a pocs quilòmetres de la població. Les restes tenen 450 mil anys i a Catalunya del Nord se'l presenta com “el català més vell”. Aquest cap de setmana s'hi celebra la Festa de la Prehistòria, que mobilitza el personal del museu, arqueòlegs professionals, universitaris, estudiants del centre de recerca i bona part de la població. Hi haurà tallers sobre com cal tallar pedra per fabricar fletxes i destrals, de pintura rupestre i maquillatge, de tir amb arc i propulsor, de cuina prehistòrica i iniciació a la recerca arqueològica. S'hi ha previst fer un àpat prehistòric per a més de 300 persones.

Durant els dos dies hi haurà visites guiades pels arqueòlegs a la Cauna de l'Aragó, visites excepcionals ja que aquesta cova encara s'excava i està tancada al públic. Enguany s'hi ha trobat un fèmur i l'any passat, una mandíbula.

Amb aquestes troballes ja són 132 les restes humanes trobades en aquest jaciment prehistòric i la cinquena mandíbula d'un ésser humà. La datació de la mandíbula, segons els experts del Museu de la Prehistòria de Talteüll, “podria ser de 450 mil anys, com el primer crani descobert el 22 de juliol del 1971”. Les poblacions que aleshores ocupaven la Cauna de l'Aragó eren caçadors de cavalls, bisons, cérvols, rinoceronts i búfals i es movien en un radi d'uns trenta quilòmetres al voltant de la cova. El clima d'aquella època era fred i molt sec, i el paisatge era una estepa. Segons els experts del museu “existia ja una paleotramuntana molt violenta que va anar omplint la cova de sorra procedent dels al·luvions de la plana de Talteüll”.