La Xarxa Vives constata l'ús acadèmic desigual del català
La URV lidera el rànquing universitari amb un 94,3% de les classes en aquesta llengua, contra un pobre 7,5% a Alacant
Un 10% dels Erasmus dels Països Catalans demanen formació en l'idioma arran dels ajuts oberts
La Universitat Rovira i Virgili, de Tarragona, és la que va oferir un percentatge més gran de classes en català el curs 2011/12, un 94,3%, seguida de prop per la de Girona (93%) i la de Lleida (84,6%). En canvi, a la d'Alacant només un 7,5% de les matèries dels graus van ser en la llengua pròpia, mentre els percentatges encara són més baixos a les d'Elx, Perpinyà o Sàsser, a Sardenya. Així ho revela un primer avanç d'un estudi que està ultimant la Xarxa Joan Lluís Vives sobre els usos lingüístics a les 21 universitats que en formen part, d'arreu del domini lingüístic català, i que ahir es va presentar a la Universitat Catalana d'Estiu. “És evident que la situació és molt distinta segons el territori”, va incidir Carles Cortès, de la Universitat d'Alacant, que presideix la comissió de llengua de l'ens.
En espera de conèixer els resultats definitius, i altres d'històrics, els autors es resisteixen a fer comparatives, tot i que apunten que al País Valencià la tendència va a l'alça, també perquè es parteix de molt avall, mentre que a Catalunya és més estacionària, ja que els percentatges ja són alts en general. També valoren positivament la salut del català a la Universitat de les Illes Balears, en espera de veure com afecta el nou decret de llengües a la primària i secundària. A banda, hi ha un altre factor, l'increment de classes en anglès, que “caldrà veure si va en detriment del català o el castellà”, va avisar Ignasi Casadesús, secretari executiu de la xarxa. L'anglès encara es mou en nivells inferiors en general al 5%, amb l'excepció de la UPF, on supera el 12%.
Entre les dades destaca també l'impacte dels alumnes de fora, tradicionalment negatiu per a la llengua. Des del 2009, el català es troba entre els idiomes que reben ajuts d'Europa per oferir cursos de formació a alumnes d'altres països, i això ha fet que un 10% dels que estudien en universitats dels Països Catalans –que al seu torn són un 10% del total d'Erasmus a l'Estat– en facin.
La xarxa, en tot cas, va enllestir l'any passat un pla de política lingüística que mira ara d'anar introduint a totes les universitats per tal de, en la mesura de les possibilitats de cadascuna, potenciar l'ús del català, com a llengua docent i científica, però també en la seva projecció exterior. La xarxa, així, insistirà en la introducció a les facultats de directrius de seguretat lingüística perquè l'alumne que ho demani tingui garantit que rep una certa matèria en català. A banda, ja s'ha creat un protocol d'usos institucionals i un catàleg en línia amb recursos terminològics, i es treballa en l'acreditació del català en l'àmbit internacional.
LES XIFRES
Català estàndard per a empreses
Una de les principals novetats del darrer curs a la Xarxa Vives ha estat l'edició d'un catàleg amb recomanacions per a textos de difusió en el conjunt del domini lingüístic català. La idea, segons Cortès, ha estat donar uns criteris “a empreses d'implantació arreu per aconseguir un estàndard real que permeti utilitzar la mateixa versió del català arreu del domini lingüístic”, enlloc d'haver de buscar formes pròpies per a textos dirigits a cada territori.
S'ha mirat de proposar formes neutrals, no pròpies de cap dialecte en concret o pròpies de tots, per exemple evitant l'ús d'algunes formes verbals. Ja s'ha assessorat o s'assessorarà a empreses com Banc Sabadell, Mercadona, Gas Natural, Vueling o Renfe. “Hi havia una demanda social i d'empreses que havien fet consultes a nivell tècnic”, justifiquen els autors, que expliquen que a més del catàleg genèric es faran recomanacions a demanda.
Entre les novetats de la xarxa també destacarà, d'octubre a desembre, el primer Mooc en català, un curs massiu gratuït en línia, que ha nascut a universitats anglosaxones, sobre el llenguatge especialitzat en català.
