Maduixes del Maresme. fruits de la terra

Dolça carnositat

Diuen que no hi ha, a la naturalesa, un roig tan intens com el de la maduixa del Maresme. Un color que es fa acompanyar d'una dolçor digna dels àngels, si és que es deixen seduir pel paladar. Tot i això, el conreu d'aquesta fruita passa moments molt crítics

Un dels pai­sat­ges del Maresme més allu­nyats de les plat­ges que arre­bos­sen els turis­tes de sorra el com­po­nen els con­reus de maduixa i madui­xot. Llargs cucs de plàstic blanc arra­pats a les care­nes de les mun­ta­nyes a l'inte­rior del qual creix un dels fruits que ha donat més renom a la comarca. Les espe­ci­als con­di­ci­ons mete­o­rològiques de la Vallalta, on es con­cen­tra la pro­ducció, han donat a la maduixa del Maresme unes qua­li­tats difícils de repe­tir i, malau­ra­da­ment, encara més difícils de man­te­nir. La pecu­liar oro­gra­fia dels camps obliga a fer un con­reu arte­sa­nal i, per tant, que els page­sos hagin d'apu­jar el preu del pro­ducte si volen que els surti a compte. A més, la com­petència cons­tant de la maduixa que arriba de Huelva, de con­sum majo­ri­tari, obliga a fer un sobre­es­forç que en els dar­rers vint anys ha fet reduir de manera dràstica la pro­ducció. L'absència de relleu gene­ra­ci­o­nal tam­poc no ajuda a man­te­nir viva la tra­dició, encara que els agri­cul­tors que s'esfor­cen a fer plan­ter cada any han tro­bat en la imme­di­a­tesa el seu gran aliat. Molts can­vien el camp per la fur­go­neta diària­ment i es pas­se­gen per comerços i res­tau­rants de la comarca on una cli­en­tela fixa, conei­xe­dora del valor del pro­ducte, els garan­teix la con­tinuïtat. Una de les més fer­mes defen­so­res de la maduixa del Maresme és la cui­nera de Sant Pol Carme Rus­ca­lleda, gran defen­sora del pro­ducte i que lluita per tren­car els este­re­o­tips d'una soci­e­tat i d'un mer­cat que «ha aban­do­nat els sen­tits més bàsics i es deixa seduir per una estètica buida de con­tin­gut». És pre­ci­sa­ment per la qua­li­tat, que aquesta fruita en surt clara­ment vic­to­ri­osa. Diuen els ente­sos, però, que no hi ha punt de com­pa­ració entre la fruita que arriba del sud de l'Estat i la que es nodreix de la terra del Maresme. La pri­mera té una bona apa­rença i un gust absent, com si fos aigua amb alguna cosa. La segona, tota feta carn, fa soroll d'esqueix tren­cat quan arriba a les dents, i la polpa dolça, humida i suau esclata de dolçor a la boca. No es neces­sita res per poten­ciar-ne el sabor, però demana cele­ri­tat en la con­su­mició, perquè aguanta pocs dies. La vari­e­tat més cone­guda del madui­xot del Maresme és la Pajaro, seguida per la gavi­ota. En menor mesura hi ha la seas­cape, la dia­mante i l'aro­mas. Les Jor­na­des Gas­tronòmiques de la Maduixa de la Vallalta han aju­dat en els dar­rers anys a donar a conèixer el pro­ducte i a convèncer la gent que al dar­rere d'un preu més alt, en aquest cas, s'hi amaga l'excel·lència del que és bo.

Productors
Una cinquantena (no hi ha dades oficials)
Localització
Maresme. Zona de la Vallalta
Producció anual
Al voltant de 500.000 quilos anuals recollits artesanalment i venuts majoritàriament a comerços i restauradors de la zona
On trobar-los
www.ccmaresme.cat www.stcebria.net www.gastroteca.cat


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.