AUGUST OMS

PRESIDENT DE L'ASSOCIACIÓ TERRA DELS AVIS

«Tard o d'hora la gent reconeixerà que el rec d'Elna és una necessitat»

Des de l'any 2005 una associació d'Elna intenta reunir les eines tradicionals que s'utilitzaven al camp. El seu president ens parla d'aquest projecte i d'un llibre que acaben de publicar sobre el regadiu en aquest poble

l'aigua
Avui tota l'aigua del terme d'Elna se'n va dins del rec, que ho porta tot al mar
el regadiu
L'aigua del Tec la calia captar i la calia distribuir ja que el terreny era planer
les eines
Hem anat recollint tot el que pot ser considerat com a part de la memòria del treball del camp

L'asso­ci­ació Terra dels Avis, que des de fa uns mesos dis­posa de nous locals prop de l'ajun­ta­ment, espera aviat poder expo­sar una part d'aques­tes eines, que de moment tenen reco­pi­la­des i guar­da­des en dife­rents llocs. No es trac­ta­ria d'un museu, però sí d'un lloc d'expo­sició molt ben situat al poble. Les eines que recu­llen no són sola­ment eines uti­lit­za­des per page­sos d'Elna, sinó a la plana en gene­ral, ja que el que es vol mos­trar no és forçosa­ment l'ori­gi­na­li­tat d'Elna, sinó el mate­rial que ara fa més d'un segle s'uti­lit­zava per a l'agri­cul­tura entre altres llocs a Elna, però que com­par­tei­xen amb Tore­lles, per exem­ple. A més Terra dels Avis acaba de publi­car un lli­bre bilingüe en català i francès que tracta del rec d'Elna i la gestió de l'aigua. Aquest lli­bre es pot tro­bar a Per­pinyà a la Lli­bre­ria Cata­lana i a la Lli­bre­ria Coste Tor­ca­tis. L'entre­vista va tenir lloc a Elna, en un dels llocs on tenen algu­nes de les eines i després d'ense­nyar-nos una part dels objec­tes l'August Oms, el pre­si­dent de l'asso­ci­ació, ens va ampliar alguns detalls sota l'atenta mirada de Cara­mel, el seu gos.

– Per començar, ens podeu pre­sen­tar l'asso­ci­ació que pre­si­diu, Terra dels Avis?

– «Aquesta asso­ci­ació va ser cre­ada en un pri­mer moment per pro­te­gir els escuts del sin­di­cat agrícola, així com dife­rents eines, a poc a poc hem anat reco­llint tot el que pot ser con­si­de­rat com a part de la memòria del tre­ball del camp a la gran època de l'hor­ta­lissa a Elna, quan hi havia molts horts; en aquell moment Elna era un poble pros­per gràcies al tre­ball de la terra, que era ben arre­lat. Vam deci­dir de recu­pe­rar tot això per a les gene­ra­ci­ons futu­res, estem par­lant d'un segle endar­rere, i no només a Elna, sinó també a tota la plana, als vol­tants del poble.»

– Avui en dia ens podeu des­criure en quin estat se troba el món de l'agri­cul­tura a Elna?

– «Es podria dir que l'agri­cul­tura s'està morint, està des­a­pa­rei­xent per culpa de la con­currència mun­dial, ja que actu­al­ment arri­ben pro­duc­tes de tot arreu. La nos­tra força, en aquell temps, era el sol i l'aigua, el nos­tre clima i la nos­tra gestió de l'aigua, i això par­ti­cu­lar­ment a Elna, és per això que hem deci­dit de fer aquest lli­bre sobre el rec. Era l'ori­gen de la riquesa d'una població i d'una con­trada.»

– Jus­ta­ment aquest lli­bre sobre el rec d'Elna, que tracta de la gestió de l'aigua, per què l'heu fet, per demos­trar que la bona gestió per­met evi­tar les penúries?

– «Sí, sobre­tot en aquell temps perquè ara igual­ment es fan pous molt pro­funds, es parla de por­tar l'aigua del Roine, però abans només hi havia l'aigua que venia del Tec. Aquesta aigua la calia cap­tar i la calia dis­tri­buir, ja que el ter­reny era pla­ner i s'havia, doncs, d'acom­pa­nyar l'aigua, és per això que la gent va haver d'orga­nit­zar el reg. Sobre el rec hi havia set ullals, que després de l'aiguat del qua­ranta van ser sis, perquè un va ser des­truït durant l'aiguat jus­ta­ment. Hi havia, doncs, agu­lles, més peti­tes que les de l'Ebre, que dis­tribuïen l'aigua a través de tot el terme. A cada agu­lla hi havia un res­pon­sa­ble. Quan hi havia poca aigua que bai­xava pel Tec també hi havia poca aigua al rec, en aquests casos s'havia, doncs, de regla­men­tar. Es va ins­ti­tuir de donar l'aigua a hores, cada regant o pagès tenia tan­tes hores per poder regar. Era ben orga­nit­zat, és a dir que podien regar cada vuit dies i sem­pre es tro­bava la manera de poder espe­rar, un tem­po­ral per exem­ple, o encara aigua per­duda que per­me­tia de regar un poc.»

– I aques­tes regles tot­hom les res­pec­tava, ningú inten­tava fer trampa?

– «Sí, per força tot­hom ho res­pec­tava. Havia creat força ani­mo­si­tats, perquè no tot­hom tenia la mateixa men­ta­li­tat. No tot­hom volia ser soli­dari, n'hi havia que fins i tot es van tru­car per l'aigua, perquè era vital, sense aigua podíem pas fer res, és el que feia la nos­tra riquesa. Però a la llarga també ho van res­pec­tar perquè van reconèixer que no hi havia cap altra solució que aquesta, de fet repre­sen­tava que la gent s'havien de res­pec­tar els uns als altres.»

– En el lli­bre podem des­co­brir que hi ha tota una arqui­tec­tura lli­gada amb aquest rec?

– «Sí, perquè jus­ta­ment aquest rec va ser ben fet. L'aigua pro­ve­nia del Tec i s'havia de por­tar fins al rec. Així, doncs, a cada con­trada es feia un ull (d'aques­tes agu­lles se'n deia així perquè era més petit que un rec), es divi­dien en tres o qua­tre parts amb tapes, que ano­menàvem dia­mants, i que es podien obrir o tan­car i d'aquesta manera dei­xava de cir­cu­lar l'aigua a una de les ban­des. Era tot una orga­nit­zació, un mun­tatge ben pen­sat. Hi havia rodals on l'agu­lla era llarga i s'havia de res­pec­tar la divisió per poder apro­fi­tar el poc d'aigua que hi havia a vega­des. De fet, quan n'hi havia molta, d'aigua, a la pri­ma­vera i a la tar­dor anava bé i no hi havia regla­men­tació, però en ple estiu, quan bai­xava poca aigua pel Tec, era de bon pren­dre l'aigua.»

– Avui en dia en quin estat se troba el rec d'Elna?

– «He de dir que estava un poc aban­do­nat perquè es va dei­xar de tre­ba­llar les ter­res i la gent va dei­xar de pagar les taxes, ja que hi havia un pres­su­post i els agri­cul­tors paga­ven en funció del nom­bre d'hectàrees que havien de regar. A par­tir del moment que la gent tre­ba­lla­ven pas més la terra també dei­xa­ven de pagar, lla­vors vaig anar a veure el bat­lle i després d'algu­nes nego­ci­a­ci­ons vam acon­se­guir que el muni­cipi es fes càrrec del rec. D'aquesta manera, eren els emple­ats muni­ci­pals que el cui­da­ven, també ja tenien el mate­rial i podien fer coses que nosal­tres amb tan pocs sous no podríem pas fer, és pas pos­si­ble. Ara, doncs, el rec d'Elna és una mica con­ser­vat, però en cap cas com abans, perquè abans era res­pec­tat perquè era l'hort de la regió i, doncs, els res­pon­sa­bles el feien res­pec­tar amb un regla­ment molt rigorós. Se n'havia de res­pec­tar la fondària, l'amplada, a més de cada banda del rec es neces­si­tava un metre que en for­mava part, ser­via de pas­satge i també per tirar-hi la farda quan es nete­java el rec, aquest espai s'ano­me­nava el jet, i les agu­lles tiren cin­quanta centímetres per cada banda que s'havien de dei­xar lliu­res. És per totes aques­tes raons que el rec era res­pec­tat i fins i tot admi­rat en aquell moment, la gent era encan­tada de veure de quina manera l'aigua era dis­tribuïda i que mol­tes ter­res se'n podien apro­fi­tar, així com la població.»

– Avui la gent se con­ti­nua ser­vint de l'aigua que corre pel rec per cul­ti­var o molt poc?

– «No, perquè la Res­closa, que és el bar­ratge sobre el Tec, és un poc negli­gida. A més, des de fa un quant temps ja hi ha una sèrie de bar­rat­ges que ali­men­ten agu­lles que abans no exis­tien, quan es va crear el rec d'Elna. Vull recor­dar que a l'inici el rec d'Elna era l'únic que aga­fava l'aigua del Tec. I a més, com que som els dar­rers abans del mar, tots els altres són abans de nosal­tres i ens pre­nen l'aigua. Lla­vors, entre el fet que hi arriba poca aigua i que la gent té avui altres mane­res d'acon­se­guir aigua, s'ha de dir que l'aigua del rec ser­veix avui en dia sobre­tot a escórrer. Tota l'aigua del terme d'Elna se'n va dins del rec, que ho porta tot al mar a través de dues bran­ques. Aques­tes dues bran­ques s'havien fet també per a la como­di­tat de poder regar. Ara la feina que s'hau­ria de fer seria de cui­dar, de nete­jar el rec perquè és neces­sari, ja que tard o d'hora la gent reco­nei­xerà que aquest rec és una neces­si­tat. La gent hi va, el mira, veu si hi ha aigua o no, se'n ser­vei­xen, hi ha una gran fauna que viu al llarg d'aquest rec. Repre­senta la vida d'una regió, el rec d'Elna.»

– Ara que és aca­bat el lli­bre, què us ha sem­blat quan l'heu mirat després d'haver-hi tre­ba­llat per fer-lo?

– «Trobi que és ben fet. Cal dir que ens vam envol­tar de gent com­pe­tent i que tenen valor. En Joan Becat, de la Uni­ver­si­tat de Per­pinyà entre altres, els autors també evi­dent­ment, i vol­dria donar les gràcies a Joan-Lluís Mas, que va con­tro­lar que tot el que es va posar al lli­bre fos veri­tat, que tot fos real i que no hi hagués cap errada. És ben fet i tota la gent que l'ha vist ha tro­bat també que era prou ben fet i interes­sant.»



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.