“De petit, les vius de forma màgica”

El més antic és segurament la il·lusió de pujar als cavallets. A més, recordo que durant tot l'any guardava amb molta il·lusió els embolcalls de la xocolata Torras perquè servien per tenir viatges gratis als cavallets quan venien les Fires. Això ho recordo molt, molt i molt. Un altre record és la molta fred que feia. És un record inherent a les Fires: la fred. Avui dia, això ha canviat; fa fred algun dia, però ja no fa la fred tant intensa que hi havia. Abans per Fires et posaves l'abric. El que tenia possibles l'estrenava i el que no, es posava el de cada any.

Cada època té les seves vivències i la seva intensitat, però possiblement de petit és quan les vius d'una forma més màgica, amb més il·lusió, i quan les esperes amb més ganes.

Sí. En el tema de nanos possiblement no ha canviat tant, perquè aquesta il·lusió de petit de poder veure aquest món màgic que es munta per Fires encara hi és. Ja quan ets gran sí que has vist canvis perquè la ciutat ha crescut molt, l'oferta d'activitats de tot tipus és molt més gran... A cada moment s'han anat adaptant als temps. Les coses que han hagut d'evolucionar ho han fet i d'altres s'han quedat igual perquè formen part de la màgia de les Fires.