Societat

2026, tant sí com no

Els alcaldes pirinencs reclamen que no s'abandoni el projecte dels Jocs d'hivern un cop s'ha certificat que es demora quatre anys

El govern de Barcelona reitera que la convocatòria d'una consulta ha obligat a ajornar-lo

L'ajornament pot donar temps per corregir dèficits de la candidatura
Reclamen millors connexions i invertir en la marca Pirineu
El 2026 els Jocs no s'han de celebrar, per força, fora d'Europa
L'abast territorial de la candidatura ja ha quedat fora de tota discussió
A Catalunya, la xifra d'aficionats a l'esquí s'hauria de doblar

I ara, què? Aquesta és la pre­gunta cab­dal que es for­mu­len dife­rents esta­ments polítics i espor­tius cata­lans, un cop s'ha anun­ciat la decisió de la can­di­da­tura Bar­ce­lona-Piri­neus de no aspi­rar a la cele­bració dels Jocs Olímpics d'hivern del 2022. Una qüestió que es va deba­tre ahir en un esmor­zar orga­nit­zat per Alcal­des.eu i El Punt Avuia l'hotel Ave­nida Palace de la capi­tal cata­lana, en el qual dife­rents veus i sen­si­bi­li­tats rela­ci­o­na­des amb el pro­jecte van voler trans­me­tre un mis­satge uni­tari: ajor­nar la can­di­da­tura al 2026 no suposa una renúncia i, per tant, el repte olímpic no només es manté sinó que aquest parèntesi de qua­tre anys s'ha d'apro­fi­tar per avançar feina i cor­re­gir man­can­ces. De resig­nar-se, res de res.

Entre els ponents al debat d'ahir, hi havia la tinent d'alcalde de Qua­li­tat de Vida, Igual­tat i Esports de l'Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona, Maite Fan­dos, una de les veus que més han defen­sat el pro­jecte al cap i casal, pràcti­ca­ment fins a les últi­mes con­seqüències. Fan­dos va voler dei­xar clar als alcal­des piri­nencs pre­sents a l'acte –Albert Piñeira (Puig­cerdà) i Ramon Moli­ner (Alp)– que l'aposta de la capi­tal pels Jocs d'hivern del 2026 és ferma i deci­dida, i els va con­vi­dar a sumar-se al pro­jecte, i ells van reco­llir el guant sense dub­tar-ho. Això sí: no es van estal­viar crítiques a la decisió de la capi­tal cata­lana d'ajor­nar la can­di­da­tura fins als Jocs del 2026. “El 2022 ja era una data bona, amb un pro­jecte tècnic, tots hem tre­ba­llat bé i costa d'enten­dre que ara haguem de pre­sen­tar-ho qua­tre anys més tard, però farem de la neces­si­tat vir­tut i apro­fi­ta­rem aquests qua­tre anys per col·labo­rar en un pro­jecte que ha de ser de país”, va dir Piñeira (CiU). El seu homòleg d'Alp va insis­tir en el retret. “Ens va saber greu que una part de l'Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona es mogués, de sobte, a favor d'una con­sulta si hi havia tot un calen­dari fixat sobre com actuar un cop es conegués el futur de la can­di­da­tura dels Jocs d'estiu de Madrid”, va dir Moli­ner, segons el qual uns Jocs Olímpics d'hivern de la mà de Bar­ce­lona són “l'ocasió somi­ada” del Piri­neu per fer un gran pas enda­vant “i dei­xar de per­dre joves, que és matèria gris que marxa quan van a estu­diar i ja no tor­nen perquè no hi ha prou opor­tu­ni­tats”. L'alcalde d'Alp va qua­li­fi­car de “des­lle­ial” la decisió d“invo­car una con­sulta a última hora amb la pre­tensió clara de blo­que­jar el pro­jecte”, i va ani­mar Bar­ce­lona a “posar ara al ser­vei del país el gran atrac­tiu que va gua­nyar amb els Jocs del 1992”.

Mal­grat que la volun­tat dels ponents polítics va ser no bur­xar la ferida i fixar el focus cap al futur, les referències a la pro­posta fallida del 2022 eren inex­cu­sa­bles. També tocava par­lar-ne. Sobre això, la tinent d'alcalde bar­ce­lo­nina va reve­lar que el pacte a què es va arri­bar amb Madrid 2020 que con­sis­tia a no par­lar públi­ca­ment del pro­jecte bar­ce­loní per no res­tar opci­ons a la capi­tal del regne, ha estat un llast perquè no s'ha pogut fer peda­go­gia entre la ciu­ta­da­nia sobre un aspecte cru­cial: fer-li enten­dre que la can­di­da­tura Bar­ce­lona-Piri­neus és un pro­jecte sòlid, tècni­ca­ment i econòmica­ment. “No hem pogut expli­car la pro­posta i això, de cara a una con­sulta, ens con­di­ci­o­nava”, va asse­ve­rar Fan­dos. Redun­dant en aquest aspecte, hi va afe­gir que en el moment que l'opo­sició al con­sis­tori bar­ce­loní va plan­te­jar la cele­bració d'aquest referèndum, l'estratègia pla­ni­fi­cada fins ales­ho­res per impul­sar la can­di­da­tura va que­dar en no res. Per què? Doncs perquè, entre d'altres argu­ments de pes, la con­sulta s'hagués hagut de cele­brar després de la pre­sen­tació for­mal de la can­di­da­tura davant el Comitè Olímpic Inter­na­ci­o­nal (COI), ja que el ter­mini per fer-ho expira a mit­jan novem­bre. I el COI demana, i recalca, que aquests referèndums es facin abans de fer la petició for­mal. Mai després. Oslo, així ho ha fet. I Munic farà el mateix.

Calen més esquia­dors

Des del sec­tor de l'esquí, també pre­sent en el debat, el pre­si­dent de l'Asso­ci­ació Cata­lana d'Esta­ci­ons d'Esquí de Mun­ta­nya (ACEM), Xavier Nolla, i el direc­tor de l'estació de Vaquèira-Beret, Aureli Bisbe, van posar l'accent en el foment de la pràctica de l'esquí entre la població cata­lana com la gran assig­na­tura pen­dent per cons­truir una can­di­da­tura olímpica que tin­gui èxit. Segons Bisbe, les tímides pas­ses que s'havien fet en aquest sen­tit, com ara la Set­mana Blanca esco­lar al febrer, “no han tin­gut con­tinuïtat, amb argu­ments absurds com ara que l'esquí és un esport de rics i coses sem­blants”. El res­pon­sa­ble de l'estació ara­nesa va ani­mar a ser més “més ambi­ci­o­sos en el foment de l'esquí perquè és un ele­ment clau a l'hora de fixar la població al ter­ri­tori: per cada euro que un esquia­dor es gasta en remun­ta­dors, n'entren 7 a la comarca”.

Xavier Nolla, a més, va posar xifra a l'objec­tiu d'afi­ci­o­nats a l'esquí que Cata­lu­nya hau­ria d'acon­se­guir els pròxims anys: 1,4 mili­ons, el doble dels que hi ha actu­al­ment al país. “Cal ampliar la base i apro­xi­mar-nos al que tenen els països euro­peus amb tra­di­ci­ons d'esports d'hivern, on un 20% de la població esquia”, va dir. Tant el res­pon­sa­ble de l'ACEM com Maite Fan­dos també van voler reba­tre l'argu­ment, molt estès, que una can­di­da­tura el 2026 no tin­dria opci­ons per aque­lles tra­di­ci­ons que s'ha anat impo­sat el COI i que dic­ten, per exem­ple, que un mateix con­ti­nent no cele­bra dues cites olímpi­ques con­se­cu­ti­ves. I, segons aquesta regla, el 2022 toca a una ciu­tat euro­pea. I el 2026, a una d'ame­ri­cana. “És cert que hi ha aquesta llei no escrita, però en el cas dels Jocs d'hivern hi ha excep­ci­ons”, va con­cloure Nolla.

Ningú va qüesti­o­nar durant el debat l'abast ter­ri­to­rial de la can­di­da­tura olímpica Bar­ce­lona-Piri­neus, amb les pro­ves ofi­ci­als con­cen­tra­des a la ciu­tat de Bar­ce­lona i a les esta­ci­ons d'esquí més pròximes a la capi­tal cata­lana: la Molina i Mase­lla, a la Cer­da­nya. Ni tan sols el direc­tor de Vaquèira-Beret, l'estació més gran del Piri­neu català però massa allu­nyada per figu­rar en el pro­jecte de la can­di­da­tura com a seu de pro­ves ofi­ci­als, no ho va qüesti­o­nar quan Joan Sala, asses­sor d'Alcal­des.eu i exdi­rec­tor gene­ral d'Admi­nis­tra­ci­ons Locals de la Gene­ra­li­tat, va fer notar des dels seients de la Fila Zero del debat el dese­qui­li­bri de la can­di­da­tura piri­nenca a favor de les comar­ques del Piri­neu gironí: “La con­cen­tració és lògica, i és evi­dent que la Gar­rotxa i la Cer­da­nya poden ser bar­ris de Bar­ce­lona on s'esquia –va dir el direc­tor de l'estació ara­nesa–, però les inver­si­ons en la inter­na­ci­o­na­lit­zació i en la cre­ació de nous esquia­dors són inver­si­ons que ens bene­fi­ci­a­ran a tots”, va afir­mar. L'alcalde de Puig­cerdà va recor­dar que “la dis­persió no ens farà gua­nya­dors” i que la pro­jecció de la marca Piri­neus al món resul­tarà “extre­ma­da­ment posi­tiva per a tot el Piri­neu, des de la Val d'Aran fins a la Cer­da­nya”.

Al con­junt del Piri­neu

Piñeira van insis­tir, a més, que el pro­jecte olímpic està vin­cu­lat al Pacte Glo­bal pel Piri­neu i al pla estratègic dels esports d'hivern, pro­jec­tes tots dos que són d'abast ter­ri­to­rial del con­junt del Piri­neu i que han de donar ser­vei al con­junt de les comar­ques de mun­ta­nya.

Les inver­si­ons viàries i d'equi­pa­ments necessàries per als Jocs Olímpics també van ocu­par una part del debat. Maite Fan­dos va apro­fi­tar per anun­ciar el com­promís de l'Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona de dotar la ciu­tat d'un nou palau de gel, de titu­la­ri­tat muni­ci­pal, on es podrien prac­ti­car els esports d'hivern i ser la seu dels Jocs del 2026 si final­ment el COI els con­ce­deix a Bar­ce­lona. L'alcalde de Gra­no­llers, per la seva banda, va recla­mar la millora de les con­ne­xi­ons viàries entre Bar­ce­lona i el Piri­neu. Josep Mayo­ral va apun­tar que la línia de tren R3 i la car­re­tera que porta “al nord” no estan “prou cui­da­des”. Mayo­ral va reclama el des­do­bla­ment de l'R3 i la con­nexió de Bar­ce­lona amb els des­tins de mun­ta­nya.

Cri­teri de les inver­si­ons

El dele­gat del govern de la Gene­ra­li­tat a les comar­ques giro­ni­nes, Eudald Casa­desús, va rei­vin­di­car que, a l'hora de valo­rar la neces­si­tat d'aques­tes noves infra­es­truc­tu­res, no només caldrà fixar cri­te­ris estric­ta­ment econòmics, sinó de cohesió i ree­qui­li­bri ter­ri­to­rial. “En moments com els actu­als, en què és impor­tant que les infra­es­truc­tu­res es pro­gra­min amb cri­te­ris de ren­di­bi­li­tat econòmica, hem de vigi­lar de no pas­sar-nos de rosca i obrir també el camp d'actu­ació al ree­qui­li­bri del país”, va adver­tir.

Això sí: tots els par­ti­ci­pants en el debat es van con­ju­rar perquè les infra­es­truc­tu­res i els equi­pa­ments que es pro­gra­min amb la can­di­da­tura olímpic facin ser­vei a la població i al país de manera per­ma­nent, i no només durant la pos­si­ble cele­bració dels Jocs Olímpics. L'exem­ple de l'Expo de Sara­gossa del 2008, amb infra­es­truc­tu­res cares que s'han hagut de des­mun­tar i tras­lla­dar per falta d'ús, va pla­nar en diver­sos moments sobre la taula de debat. “Tot el que es faci ha de ser sota cri­te­ris de ree­qui­li­bri i també per poten­ciar el tren­ca­ment de l'esta­ci­o­na­li­tat del turisme al Piri­neu”, va dir Casa­desús.

La sos­te­ni­bi­li­tat ecològica i energètica del pro­jecte olímpic també va ser objecte de debat. Joan Sala va pre­gun­tar als par­ti­ci­pants de la tro­bada sobre la des­pesa energètica que pot supo­sar la cele­bració d'uns Jocs d'Hivern, i per tant sobre la pre­visió de cons­truir infra­es­truc­tu­res que garan­tei­xin l'abas­ta­ment elèctric i de gas. Els alcal­des, però, no van tro­bar que això pugui sig­ni­fi­car un pro­blema. L'alcalde de Puig­cerdà, Albert Piñeira, va indi­car que la des­pesa energètica de les ins­tal·laci­ons de mun­ta­nya és mínima com­pa­rada amb altres usos: “El fun­ci­o­na­ment d'una estació d'esquí en un any neces­sita tanta ener­gia com la que es gasta en un sol vol transoceànic”, va dir. Així doncs, i a tall de con­clusió, endar­re­rir qua­tre anys la cursa pot ser, en el fons, una opor­tu­ni­tat, però no un pre­text per dei­xar que el pro­jecte mori per ina­nició. El Piri­neu ja avisa. No ho per­metrà.

ELS PARTICIPANTS

Voldria reivindicar la clarividència de l'alcalde Jordi Hereu quan va decidir llançar aquesta idea
Josep Mayoral
Ara el projecte no pot quedar al calaix; cal fer-ne una proposta de país i el Pirineu s'hi abocarà
Albert Piñeira
alcalde de puigcerdà
Un país necessita objectius i il·lusions, i aquest projecte ja ha aconseguit totes dues coses. Cal seguir
Josep Mayoral
alcalde de granollers
Mai s'havia parlat de fer una consulta, i en el moment en què es va plantejar, les regles del joc van canviar
Maite Fandos
tinent d'alcalde de l'ajuntament de barcelona
Hem de veure els Jocs no pas com una despesa, sinó com una inversió que generarà beneficis
Albert Piñeira
A Barcelona, aquest projecte li assegura continuar estant present en el mapa del món
Maite Fandos
Pel sector de l'esquí, la decisió d'ajornar els Jocs quatre anys té més avantatges que no pas desavantatges. Tindrem més temps per preparar-nos
Xavier Nolla
La dispersió no ens farà guanyar, i en canvi els Jocs beneficiaran la marca Pirineu i tot el país
Albert Piñeira
S'ha creat molta il·lusió al Pirineu; és una gran oportunitat per a les comarques de muntanya
Ramon Moliner
Actualment tenim 700.000 esquiadors a Catalunya i, per anar bé, hauríem de poder doblar aquesta xifra
Xavier Nolla
Ha estat una deslleialtat invocar de sobte una consulta per bloquejar el projecte olímpic
Ramon Moliner
Les inversions han de tenir rendibilitat econòmica però també han de reequilibrar el país
Eudald Casadesús
delegat del govern a girona
L'important és invertir en nombre d'esquiadors; l'esquí és una eina per fixar població al territori
Aureli Bisbe
Un dels llegats dels Jocs hauria de ser l'augment de la pràctica de l'esquí a Catalunya
Aureli Bisbe
director de vaquèira-beret
Al territori la gent s'hi va agafar amb molta il·lusió, era l'ocasió somiada pel Pirineu
Ramon Moliner
alcalde d'alp
L'apunt

Jordi Hereu, l'alcalde visionari

Joan Rueda

Per a molts, el 15 de desembre del 2010 va ser una diada dels Innocents avançada. Aquell dia, el llavors alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, anunciava que la ciutat aspiraria a organitzar els Jocs Olímpics d'hivern del 2022. Encara avui, molta gent s'ho agafa de broma i considera impossible que una ciutat mediterrània com Barcelona aspiri a uns Jocs d'hivern, ara ja segur més enllà del 2022. Hereu va fer aquell anunci per intentar salvar el cap. Faltaven sis mesos per a unes municipals que tots els pronòstics indicaven que perdria. Hereu havia renunciat a la Barcelona que avançava a còpia de grans esdeveniments –justament des dels Jocs Olímpics del 1992 i amb el Fòrum Universal de les Cultures com a mal exemple–, però la seva política de fer carrer no frenava el desgast socialista. Vaja, que la proposta dels Jocs Olímpics era més una reacció desesperada de qui se sap perdut. Per això, i per tot el que ha passat des de llavors, ahir era molt curiós escoltar com els ponents en l'acte organitzat per Alcaldes.eu i El Punt Avui parlaven d'Hereu gairebé com d'un visionari que, en paraules de l'alcalde de Granollers, Josep Mayoral, va pensar en la ciutat, Barcelona, “com a motor de la transformació del país”.

El debat d'ahir també va servir per ser plenament conscient de la il·lusió real que desperta aquest projecte en els alcaldes i els agents socials del territori. No és cap secret –només cal revisar l'arxiu– que qui signa aquest article ha pres partit clarament en contra d'aquests Jocs Olímpics i ha denunciat el circ polític en què s'ha convertit en els darrers dies, sobretot des que Madrid va fer el ridícul a Buenos Aires. Però, vistos l'èmfasi i els arguments –no només opinions, també dades– dels alcaldes de Puigcerdà, Albert Piñeira, i d'Alp, Ramon Moliner, obro un període de reflexió. Continuo pensant que les infraestructures pendents no han de dependre d'uns Jocs, que fer una vila olímpica a la Molina és una animalada... però entenc la defensa de l'esdeveniment basada en el reequilibri territorial i humà del Pirineu català i m'obro a estudiar a fons tots els seus arguments.

Nou equipament municipal per als esports sobre gel

La seva construcció no està necessàriament lligada a la hipotètica celebració d'uns jocs olímpics d'hivern. O sí. Durant el debat d'ahir d'Alcaldes.eu, la tinenta d'alcalde de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports, Maite Fandos, va emfatitzar la voluntat del consistori barceloní de construir un equipament de titularitat municipal destinat a la pràctica d'esports sobre gel. Es tractaria d'un espai per fomentar l'activitat de base de disciplines com ara l'hoquei sobre gel i el patinatge i, per tant, no seria una gran infraestructura preparada, per exemple, per rebre competicions d'elit. La seva funció, doncs, serà fabricar planter i acomplir, d'aquesta manera, un dels requeriments expressats pel Comitè Olímpic Internacional (COI), que considera que un dels grans dèficits que ha de corregir la candidatura catalana és la limitació clamorosa d'esportistes autòctons de cert nivell en les disciplines d'hivern.

La idea, per ara, és només un esbós i, per tant, no té ni emplaçament ni pressupost. Això sí, Fandos va anunciar la possibilitat d'avançar la construcció de l'equipament respecte als tempos que imposi la nova candidatura del 2026. Alhora es volen impulsar altres projectes, d'àmbits no exclusivament esportius, que reforcin la imatge de lligam i vinculació entre Barcelona i el Pirineu.

Avui, la capital catalana només disposa d'una pista de gel, propietat del Barça. La proposta olímpica preveu la seva substitució per un recinte nou, amb capacitat per a 13.000 espectadors, on es farien les proves d'hoquei masculí. El seu cost, 173 milions, l'assumiria el club.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia