Un final de llum i color

Els focs d'arti­fici que tra­di­ci­o­nal­ment posen punt final a les Fires de Sant Narcís són un dels actes de la festa major de Girona més seguits. Els d'aquest any –avui a par­tir de les vuit del ves­pre a la llera del Ter, a l'altura del pavelló de Fon­ta­jau–, ani­ran a càrrec d'una empresa gra­na­dina. Es tracta de la pirotècnia María Angus­tias Pérez, que van gua­nyar l'últim con­curs de Focs d'Arti­fici de la Costa Brava, a Bla­nes. Les bases del con­curs bla­nenc incor­po­ren per al gua­nya­dor el dret a fer els focs de Girona. L'any pas­sat, els encar­re­gats van ser els ita­li­ans Ziro Piro Fireworks. L'ante­rior, el 2011, els havia de fer l'empresa de Sara­gossa Piro­tec­nia Zara­go­zana. Diem havia de fer, en pas­sat, perquè els focs es van sus­pen­dre a causa del mal temps. No era la pri­mera vegada que això pas­sava. El 2008, quan els focs els feia Pirotècnia Igual (que els van fer durant diver­sos lus­tres), la pluja va obli­gar a sus­pen­dre'ls el dia que tocava. En aque­lla ocasió, però, es van fer una set­mana més tard, apro­fi­tant que també es va allar­gar una set­mana el permís per tenir ober­tes les atrac­ci­ons de la fira. Menys manies va haver-hi el 1982. També la pluja va fer sus­pen­dre'ls l'últim dia de Fires, però ja d'entrada es va anun­ciar que es farien en algun moment, en una data per deter­mi­nar. El dia va arri­bar a mit­jan desem­bre. Amb l'excusa de l'inici de les obres d'urba­nit­zació del barri de Sant Narcís, que començaven per aque­lles dates, es van fer els focs als antics ter­renys de la Renfe, a tocar el barri. L'any següent es va tor­nar a la tra­di­ci­o­nal ubi­cació de l'Onyar, a prop de la plaça Cata­lu­nya. Hi van ser fins al 1993, quan els focs van aca­bar amb vuit ferits a causa d'un coet. L'any següent, per tant, per raons de segu­re­tat, segons expli­quen les cròniques, es van tras­lla­dar a l'espla­nada de Fon­ta­jau, no sense dub­tes: “Els focs al mig de la ciu­tat per­me­tien pers­pec­ti­ves i sen­si­bi­li­tats múlti­ples, mito­lo­gies que cadascú bas­tia al seu aire. Hau­rem de des­co­brir les noves òpti­ques d'un camp obert”, opi­nava Josep M. Fona­lle­ras a Presència, el 6 de novem­bre del 1994.

Es pre­veu que la durada dels focs d'aquest ves­pre sigui de dinou minuts. Al llarg dels tres últims decen­nis, sem­pre s'ha oscil·lat entre el quart d'hora i la mitja hora. Menys cons­tant és la quan­ti­tat de pólvora cre­mada. Aquest 2013 seran 320 qui­los. Però no gaire lluny en el temps, el 2008, va ser una tona, i el 2007 i el 2003, dues tones. Els d'avui cos­ta­ran 12.500 euros. La xifra és sig­ni­fi­ca­ti­va­ment infe­rior a la inver­tida el 1997, per exem­ple, amb tres mili­ons de pes­se­tes (18.000 euros). Any rere any s'han anat anun­ci­ant nove­tats: les pal­me­res el 1985, els cra­quers i els Saturns el 1993, etcètera. Sem­pre ha agra­dat una traca final con­tun­dent, llu­mi­nosa i sonora, que sovint ha anat acom­pa­nyada d'una lle­genda de foc: “Loor a San Nar­ciso” o un “Viva San Nar­ciso”, ja fa anys. Si pas­sem després pel ja cata­la­nit­zat “Glòria a Sant Narcís”, no fa tant, o el més laic “Fires de Sant Narcís 1984”. Entre els que havien agra­dat més, però, hi ha “Girona m'ena­mora”, que es va cre­mar a par­tir del 1988.