Un final de llum i color

Els focs d'artifici que tradicionalment posen punt final a les Fires de Sant Narcís són un dels actes de la festa major de Girona més seguits. Els d'aquest any –avui a partir de les vuit del vespre a la llera del Ter, a l'altura del pavelló de Fontajau–, aniran a càrrec d'una empresa granadina. Es tracta de la pirotècnia María Angustias Pérez, que van guanyar l'últim concurs de Focs d'Artifici de la Costa Brava, a Blanes. Les bases del concurs blanenc incorporen per al guanyador el dret a fer els focs de Girona. L'any passat, els encarregats van ser els italians Ziro Piro Fireworks. L'anterior, el 2011, els havia de fer l'empresa de Saragossa Pirotecnia Zaragozana. Diem havia de fer, en passat, perquè els focs es van suspendre a causa del mal temps. No era la primera vegada que això passava. El 2008, quan els focs els feia Pirotècnia Igual (que els van fer durant diversos lustres), la pluja va obligar a suspendre'ls el dia que tocava. En aquella ocasió, però, es van fer una setmana més tard, aprofitant que també es va allargar una setmana el permís per tenir obertes les atraccions de la fira. Menys manies va haver-hi el 1982. També la pluja va fer suspendre'ls l'últim dia de Fires, però ja d'entrada es va anunciar que es farien en algun moment, en una data per determinar. El dia va arribar a mitjan desembre. Amb l'excusa de l'inici de les obres d'urbanització del barri de Sant Narcís, que començaven per aquelles dates, es van fer els focs als antics terrenys de la Renfe, a tocar el barri. L'any següent es va tornar a la tradicional ubicació de l'Onyar, a prop de la plaça Catalunya. Hi van ser fins al 1993, quan els focs van acabar amb vuit ferits a causa d'un coet. L'any següent, per tant, per raons de seguretat, segons expliquen les cròniques, es van traslladar a l'esplanada de Fontajau, no sense dubtes: “Els focs al mig de la ciutat permetien perspectives i sensibilitats múltiples, mitologies que cadascú bastia al seu aire. Haurem de descobrir les noves òptiques d'un camp obert”, opinava Josep M. Fonalleras a Presència, el 6 de novembre del 1994.

Es preveu que la durada dels focs d'aquest vespre sigui de dinou minuts. Al llarg dels tres últims decennis, sempre s'ha oscil·lat entre el quart d'hora i la mitja hora. Menys constant és la quantitat de pólvora cremada. Aquest 2013 seran 320 quilos. Però no gaire lluny en el temps, el 2008, va ser una tona, i el 2007 i el 2003, dues tones. Els d'avui costaran 12.500 euros. La xifra és significativament inferior a la invertida el 1997, per exemple, amb tres milions de pessetes (18.000 euros). Any rere any s'han anat anunciant novetats: les palmeres el 1985, els craquers i els Saturns el 1993, etcètera. Sempre ha agradat una traca final contundent, lluminosa i sonora, que sovint ha anat acompanyada d'una llegenda de foc: “Loor a San Narciso” o un “Viva San Narciso”, ja fa anys. Si passem després pel ja catalanitzat “Glòria a Sant Narcís”, no fa tant, o el més laic “Fires de Sant Narcís 1984”. Entre els que havien agradat més, però, hi ha “Girona m'enamora”, que es va cremar a partir del 1988.