L'altra cara de les Fires
Darrere de les atraccions i lluny de les mirades de molts ciutadans hi ha una petita ciutat habitada pels firaires i les seves famílies
L'impacte sobre el parc de la Devesa s'evidencia amb l'amuntegament de bosses de deixalles, l'abocament d'aigües brutes directament al parc i l'acumulació d'electrodomèstics a tocar dels plàtans
Quan els neons s'apaguen, la roda de fira deixa de giravoltar i els autos de xoc deixen de treure espurnes, comença la vida a l'altra cara de les Fires. Són les Fires que no es veuen, les que passen inadvertides per a tots els nens, delerosos de pujar a les atraccions, i per a la majoria de famílies, que s'empolseguen pel passeig distret per la Devesa.
Allà al darrere hi ha els firaires i les seves famílies. Desenes i desenes de caravanes formen les llars dels nòmades d'aquest segle. Allà al darrere, mig amagat a la societat, hi ha de tot. Roba estesa entre els arbres, rentadores, matalassos, dutxes improvisades, taules i cadires... En definitiva, una petita ciutat prefabricada que reviu quan les atraccions de Fires s'apaguen.
Són quarts de quatre de la tarda i en aquestes Fires anònimes hi ha poca vida. Només alguns nens tornen al parc de la Devesa, que aquests dies és el seu espai de jocs i entremaliadures. L'entorn és descurat. Roba bruta dipositada en algun punt, bosses de deixalles acumulant-se més enllà, la lluentor de globus desinflats a terra i bosses de plàstic i ampolles disperses per l'espai. L'escena té poca presència humana. Només uns operaris inflen globus, un firaire dina a la porta de la caravana, una dona estén roba acabada de rentar, un nen curiós pedala damunt la bicicleta i, més enllà, el soroll imperceptible d'una sobretaula. Moltes de les famílies comparteixen la peregrinació de fira en fira i estrenyen els llaços entre ells, per un sentiment compartit d'una vida de poble en poble.
L'impacte a la Devesa
A Girona aquestes imatges, que es repeteixen en cada festa major de pobles i ciutats, tenen un escenari únic i incomparable, la Devesa. El debat sobre el futur del parc és inesgotable des de fa anys i, en paral·lel, el dubte de si les atraccions de Fires s'han de mantenir a la Devesa o bé caldria buscar-hi una alternativa. No deixa de sorprendre que una ciutat amb una ordenança de civilitat que no permet als ciutadans estendre la roba en espais que siguin visibles des de la via pública si s'atempta contra l'estètica urbana sí que permeti, en canvi, que uns arbres d'un jardí històric i bé cultural d'interès nacional (BCIN) s'utilitzin com a penjador per a la roba acabada de rentar. Encara sobta més una de les imatges que s'obtenen en aquests bastidors de Fires. Algunes de les caravanes estenen les mànegues de les seves aigües residuals fins a la claveguera propera, d'altres ho fan en un petit pou creat per a aquesta funció però que permet la filtració d'elements al subsòl i n'hi ha uns quants que directament aboquen les aigües en els recs que la resta de l'any s'usen per regar el delicat arbrat de la Devesa. Ara que el govern municipal elabora el pla especial de la Devesa, seria bo que els responsables passegessin per aquesta part amagada de Fires per entendre que un dia, més tard o més d'hora, caldrà buscar una alternativa al parc de la Devesa.