societat
El Gironès i el Pla de l'Estany, líders catalans en natalitat
Són les dues comarques amb la taxa més alta del país
El Pla de l'Estany, a més, va ser de les poques on el 2012 van néixer més nadons que el 2011
A tot Girona la natalitat va caure un 4,8%
El Gironès i el Pla de l'Estany són les dues comarques que el 2012 van tenir les taxes de natalitat més altes de Catalunya. Concretament, al Gironès van tenir un fill 12,8 de cada mil dones i al Pla de l'Estany, 12,2. Aquestes dades superen de molt la mitjana catalana, que va ser del 10,3‰.
En el cas del Gironès, es tracta d'un lideratge continuat al llarg dels últims anys, mentre que el Pla de l'Estany, que havia tingut taxes altes fa uns anys, va registrar un fort retrocés el 2011 –va passar del 14,2‰ a l'11‰– i l'any passat va remuntar fins a posar-se de nou en les primeres posicions del rànquing.
Aquest augment al Pla de l'Estany és especialment significatiu si tenim en compte el retrocés generalitzat que hi va haver l'any passat a Catalunya: només a set de les 41 comarques del país van néixer més nadons que l'any anterior, i el Pla de l'Estany és l'única de la demarcació de Girona.
Pel que fa a la resta de comarques gironines, les que tenen un índex de natalitat més baix són el Ripollès, amb un 8,2‰; la Selva, amb un 9,6‰, i la Garrotxa, amb un 9,8‰. Queden lluny, però, del rècord negatiu català el 2012, que té la Terra Alta (5,9‰), seguida de l'Alta Ribagorça (6‰).
Menys nadons
En conjunt, segons les dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), a tot Catalunya van néixer el 2012 un 4,7% menys de nadons –es va passar dels 80.861 del 2011 als 77.098–, una disminució que els experts atribueixen no només a la crisi, sinó també a l'arribada a l'edat fèrtil de les generacions poc nombroses dels vuitanta i els noranta. Així, la població femenina entre 15 i 49 anys es va reduir en 21.685 dones entre el 2011 i el 2012. Cal tenir en compte que aquest és el quart any consecutiu de caiguda de la natalitat a Catalunya.
El descens del nombre de nadons va ser el 2012 lleugerament superior a la demarcació de Girona que al conjunt de Catalunya, ja que a les comarques gironines va caure un 4,8%: es va passar de 8.298 naixements a 7.901.
Per comarques, on més va disminuir és al Ripollès (un 10,9% menys) i la Selva (un 8,4% menys). En canvi, a més del creixement del Pla de l'Estany (un 11,7% més), cal destacar dues comarques que van baixar menys que la mitjana catalana: l'Alt Empordà (un 3,4% menys) i el Gironès (un 3,8% menys).
Una altra dada que ha tornat a mantenir la tendència dels últims anys ha estat l'edat de les mares en el naixement del primer fill, que ha tornat a augmentar i per primer cop a tot Catalunya ha superat els 30 anys. No hi ha dades per territoris. Tampoc n'hi ha del nombre mitjà de fills per dona, que el 2012 va ser d'1,39, dada molt semblant a la del 2011 (1,42).
També mantenen l'evolució ascendent els naixements de mares no casades, que el 2012 ja van tenir una taxa global a tot Catalunya del 39% del total de naixements.
Mares estrangeres
Una altra de les dades destacades sobre la natalitat de l'any passat és l'alt índex de mares estrangeres a les comarques gironines: un 36,4% dels naixements del 2012, gairebé nou punts més que la mitjana catalana (27,6%).
Destaca sobretot l'elevat percentatge a les comarques de l'Alt Empordà (42,9%), el Baix Empordà (38,6%) i el Gironès (36,8%).
L'Idescat també ofereix dades per municipis de més de 20.000 habitants, i Salt és el municipi de Catalunya amb un índex més alt de mares estrangeres, un 70%, seguit de Lloret de Mar, amb un 53,7%. En tercer lloc hi ha Salou, amb un 52,2%. Altres municipis gironins amb percentatges remarcables de mares estrangeres són Palafrugell (51,3%), Roses (50,9%) i Figueres (50%).
Pel que fa a la nacionalitat de la mare, destaquen les marroquines –que el 2012 van tenir 1.190 fills a les comarques gironines–, seguides de lluny per les gambianes (202), les romaneses (189) i les hondurenyes (165).
Marc i Júlia repeteixen com a noms més posats
Marc i Júlia van repetir el 2012, un any més, com a noms més posats de nen i de nena, respectivament, a la demarcació de Girona, i també a tot Catalunya.
Concretament, els deu noms de nen més posats a la demarcació de Girona el 2012 van ser: Marc (112 nadons), Pau (84), Martí (83), Arnau (77), Jan (68), Adam (62), Pol (62), Biel (60), Nil (60) i Oriol (59).
Pel que fa a les nenes, els deu noms més posats a les comarques gironines l'any passat van ser: Júlia (96), Laia (85), Martina (78), Paula (63), Maria (62), Aina (60), Emma (60), Arlet (59), Carla (53) i Clàudia (49).
En el conjunt de Catalunya, també Marc i Júlia van ser els noms més posats. Cal destacar que Marc és líder destacat des del 1997, però que el lideratge en els noms de nena ha estat més repartit: el 2011 el nom més posat va ser Martina, seguit de Laia. Júlia era tercer.
El rànquing català de noms d'aquest any, a més, és bastant diferent del gironí. Així, per exemple, el segon nom de nen més posat va ser Àlex –que a les comarques gironines és onzè–, i el tercer, Èric –dotzè a Girona–. Quant a les nenes, el segon nom més posat a Catalunya va ser Martina, i el tercer, Laia, els quals en el rànquing gironí intercanvien posicions.