Treballant de nit per protegir el camp

Per arri­bar a Foixà, ahir, tots els camins asfal­tats esta­ven tallats pels mos­sos, i molts d'ells vin­guts de fora de Girona. “Pot pro­var de pas­sar per Cui­xart”, em diu una agent de Bar­ce­lona refe­rint-se a Corçà. El que no han tallat els mos­sos són els camins veïnals. Uns revolts més i s'arriba a Foixà, mal­grat les pro­hi­bi­ci­ons. Entre els que més han patit el foc hi ha els page­sos. I per par­tida doble: perquè el foc ha arra­sat camps –afor­tu­na­da­ment en la majo­ria ja s'havia fet la collita– i perquè hi han tre­ba­llat tota la nit per apa­gar fla­mes. Un dels que han tin­gut més danys mate­ri­als és Enric Ros. A casa seva, però, no ho volen expli­car. “No estem per rebom­bo­ris”, diuen, ata­ba­lats. Una veïna, que no vol dir el seu nom, explica que han pas­sat tota la nit a l'ajun­ta­ment fins que cap a les qua­tre de la mati­nada han pogut tor­nar a casa. També tenen camps de con­reu i com tants altres veïns els van desa­llot­jar de casa seva i només ha dor­mit una hora al sofà. I des de la fines­tra de casa seva ha fet foto­gra­fies que m'ense­nya: “Sem­bla una posta de sol a l'Àfrica, però aquesta bola de foc és el sòl.” El seu home va pas­sar la nit amb el tràmec llançant terra sobre els focus d'incendi, com tots els page­sos de la zona, que han llui­tat con­tra el foc amb les eines que tenen. “Sort dels volun­ta­ris”, diu la dona. Un altre pagès de la zona em mos­tra la zona afec­tada dels seus con­reus de blat de moro. No vol que surti la seva foto­gra­fia al diari, però ell i el seu pare m'ense­nyen els danys cau­sats pel foc, sobre­tot en els apa­rells que fan ser­vir per regar. Els pre­gunto si també han pas­sat la nit a l'ajun­ta­ment, i el pare em diu que no. “No ens han dit res”, jus­ti­fica. No s'acaba d'enten­dre que a la veïna que està un parell de cases més avall l'hagin fet mar­xar i a aquesta família no, però és una altra de les incògni­tes de l'incendi. “Quan ho veus per la tele­visió sem­bla molt exa­ge­rat”, opina un altre pagès. A un con­vi­latà, en canvi, no li ha sem­blat exa­ge­rat. Ningú li va dir que marxés, però quan va veure el foc tan a prop va deci­dir anar-se'n pel seu compte. “Jo ja vaig viure un incendi gran aquí fa 35 anys”, diu.