Els dipòsits de suc celestials

A les sis del matí, Foixà brillava rogent des del turonet d'Ultramort. Era, però, brillantor d'horror. Des de la llunyania aquella vermellor infernal es va convertir en fum blanc d'aigua de vapor, d'aigua celestial. El líquid abocat per helicòpters i avions damunt les flames va transformar la por en cansament, i el desig per acabar derrotant l'enemic ràpidament i de manera definitiva es va transformar en obsessió.

Efectivament, Foixà va viure en la nit de dilluns la seva angoixa més dolorosa. La sensació generalitzada entre els molts voluntaris, quan a la tarda ja van tenir una estoneta per comentar la jugada, era de desatenció. “On eren els bombers?”, es va sentir a dir repetidament.

Els bombers, en nom dels quals van parlar comandaments autoritzats, es van mostrar comprensius amb les crítiques: “És lògic que es pensi que no hi som, però s'ha de pensar que per atacar aquest tipus de foc empès per la tramuntana s'hi ha d'incidir des de darrere”, explicava un dels màxims responsables dels bombers des del comandament, situat llavors a Camallera.

Els dipòsits de suc que els pagesos solen fer servir per transportar el suc dels fems de les granges de porcs, van servir per assortir als bombers d'aigua. Amb tractors i camions cisterna, els cotxes de bombers es van estalviar viatges. La col·laboració entre voluntaris i professionals del foc va tenir moments àlgids. Enlloc es van veure més voluntaris amb les seves eines de treball que a Foixà.

La desatenció –real o només percebuda– la va expressar l'alcalde, que, contundent, no es va estar de dir: “A Foixà ens han deixat abandonats. Només han reaccionat quan han sentit la paraula Gavarres. La desatenció ha estat per a tots. Als pobres bombers no els donava menjar ningú.” Sureda repartia, amb la mateixa convicció, agraïments per a convilatans i veïns. “Els pagesos i els ADF dels pobles del costat ens han ajudat molt. Els estem molt agraïts.”

La porxada d'entrada l'ajuntament es va convertir durant tota la nit en el camí d'anada i tornada de voluntaris, ADF, bombers i mossos, que van passar per la sala polivalent per escalfar-se amb cafè i per vitaminar-se amb entrepans. El restaurant Can Quel en va preparar més de 200. La porxada de l'ajuntament va servir també com a garita de vigilància per a la Maria i en Narcís de can Bagot. Des d'allà miraven casa seva envoltada en flames. Al matí els deien que no havia passat res. “Només quatre oliveres socarrimades”, explicaven. En Narcís s'ho mirava com qui ja ho ha vist abans. “L'any 78 va ser semblant. També vam quedar envoltats de foc”, repetia.