Maridatge de vi i patrimoni

Els ense­nya­ments dels mon­jos de l'orde del Cis­ter i dels de l'orde del Tem­ple han pas­sat de gene­ració en gene­ració, fins a l'actu­a­li­tat. Els mon­jos van trans­me­tre als page­sos els seus conei­xe­ments sobre la manera més pro­fi­tosa de con­rear la vinya. A la Conca de Bar­berà, la viti­cul­tura ha anat lli­gada a l'evo­lució històrica de la comarca, que, ja a finals del segle XVIII i al XIX, es va con­ver­tir en el con­reu pràcti­ca­ment exclu­siu. La plaga de la fil·loxera va posar punt final a aquesta etapa d'esplen­dor. Els agri­cul­tors en van sor­tir reforçats per mitjà de l'agru­pació en coo­pe­ra­ti­ves, és a dir, en l'ela­bo­ració sin­di­cada del vi de la qual la comarca va ser pio­nera a l'Estat. D'aquesta època la comarca n'ha lle­gat els edi­fi­cis moder­nis­tes, pro­jec­tats pels arqui­tec­tes Cèsar Mar­ti­nell i Pere Domènech –cons­truïts en les dues pri­me­res dècades del segle XX–. Actu­al­ment cons­ti­tu­ei­xen una part del patri­moni lli­gat a la viti­cul­tura.

L'apro­vació de la DO Conca de Bar­berà, el 1985, va sig­ni­fi­car una injecció al sec­tor, que ha con­ti­nuat inno­vant i apos­tant per la millora de la qua­li­tat. El 1997 els cellers de la comarca van fun­dar l'Asso­ci­ació d'Embo­te­lla­dors de Vins i Caves i el 2008 s'inau­gu­rava el viver de celle­ris­tes, la pri­mera experiència a l'Estat espa­nyol d'aques­tes carac­terísti­ques en el sec­tor. El pro­jecte té a veure amb l'objec­tiu d'incre­men­tar la pro­ducció que s'embo­te­lla amb la DO Conca de Bar­berà.

La pro­ducció mit­jana de la deno­mi­nació és de 250.000 hec­to­li­tres per cam­pa­nya. Una bona part dels vins són blancs i rosats, des­ti­nats a l'obtenció d'escu­mo­sos amb deno­mi­nació Cava. Dels vins que s'ela­bo­ren, se n'embo­te­llen un milió i mig d'ampo­lles. Des de la DO, la quan­ti­tat es con­si­dera baixa amb relació al volum total de pro­ducció i és en aquest sen­tit que el con­sell regu­la­dor aboca un esforç paral·lel en la pro­moció del patri­moni vin­cu­lat al vi, amb incidència directa en l'eno­tu­risme.

Les vari­e­tats tra­di­ci­o­nals de vi blanc són el maca­beu i el pare­llada i, recent­ment, s'ha introduït el char­don­nay en un cupatge amb les dues vari­e­tats ante­ri­ors. El vi rosat més carac­terístic de la DO prové del raïm negre tre­pat, vari­e­tat autòctona de la Conca de Bar­berà, i els vins negres pro­ce­dei­xen tra­di­ci­o­nal­ment de l'ull de lle­bre i la gar­natxa. Les vari­e­tats fora­nes com el caber­net sau­vig­non, el mer­lot, el pinot noir i el sirà s'han adap­tat per­fec­ta­ment al clima i sòls de la Conca i donen molt bons resul­tats.