Diumenge de catedrals

Llorenç del Penedès va ser ahir l'epicentre casteller, l'endemà d'haver viscut la singular actuació dels aficionats castellers del poble, ja que dissabte a la nit hi van descarregar un bon repertori de castells de sis. En una diada que va esquivar l'amenaça de pluja, el cinc de vuit va ser el castell protagonista.

La Colla Joves va ser l'encarregada d'obrir plaça, i ho va fer precisament amb la catedral, que cada dia fa més olor de cinc de nou. Helena Llagostera, la cap de colla, va manifestar que és el gran objectiu de la colla per Sant Fèlix. Com els darrers que han plantat, el cinc de vuit va descarregar-se amb una comoditat impròpia del gran castell que és.

La segona aposta va ser el dos de vuit amb folre. Era el tercer de la temporada, i, com el cinc, van clavar-lo. Amb un quatre de vuit pensant en el de nou que han d'estrenar ben aviat, els de la camisa vermella van haver de treballar una mica més. L'espineta va arribar al final de la diada, amb un pilar de sis que, com al Firagost, no va poder superar la sortida de l'enxaneta. «Hi ha alguna cosa que no funciona en aquest pilar, i mirarem de trobar-la», explicava Llagostera.

La Jove de Tarragona també va fer un molt bon paper a Llorenç, pocs dies després d'haver tornat del viatge a Luxemburg. Després d'un tres de vuit perfecte, van completar un cinc de vuit molt parat, que només en la descarregada es va estirar una mica al pis de terços. Apujar un pis aquest tres de vuit i ajuntar-lo amb el cinc és l'objectiu immediat de Jordi Crespo, el cap de colla, ja que des que van recuperar-los l'any passat, no han pogut descarregar-los tots dos en la mateixa diada. Com en el cas dels vallencs, el quatre de vuit de la tercera ronda va ser la construcció més moguda.

Els Nens del Vendrell, que a Llorenç hi actuen com a casa, van desestimar finalment el seu primer quatre de vuit de l'any. Amb algun casteller de vacances i sense la premissa que havia posat el cap de colla (col·locar els dosos en l'assaig), els Nens van deixar-lo per més endavant. Tot i així, van ensenyar la solidesa de la seva torre de set, tot just la segona de l'any. Després d'un cinc de set ja molt consolidat, va ser el quatre de set amb l'agulla el castell que els va portar més maldecaps. Amb una cassoleta molt lenta, el van haver de desmuntar perquè s'havia anat deformant. A la segona, l'anècdota del dia: l'enxaneta del pilar va baixar pel costat equivocat i va entrar al pilar de cara, i es va girar damunt del quart del pilar, en una veritable mostra d'equilibri. Un cop superat aquest contratemps, van descarregar-lo i van acabar amb un vano de cinc.