Un munt de milions en joc
Des d'avui fins al 6 de gener hi haurà quatre sortejos extraordinaris de Nadal. Neixen noves loteries com la Grossa però el joc d'atzar es ressent de la crisi econòmica
Fer-se ric sense doblegar l'esquena és una idea que als catalans ens sedueix prou. Si més no, així ho indiquen els diners que gastem en jocs d'atzar i sortejos de loteria durant l'any i, especialment, per les festes de Nadal. Aquest any, com que l'oferta s'ha doblat –amb les novetats de la Grossa (31 de desembre) i del sorteig de l'ONCE (1 de gener)– els catalans tenim l'opció de participar, entre aquest diumenge i el 6 de gener en quatre rifes extraordinàries. Entre totes aquestes, superarem els 600 milions d'euros invertits, bona part dels quals (més de 500 milions) estaran destinats només al sorteig d'avui. Dos mesos enrere, el 23 d'octubre (última dada actualitzada per Loterías y Apuestas del Estado en el moment de tancar aquesta edició) els catalans ja hi portàvem jugats 463.073.340 euros.
Per a la rifa de Nadal d'avui, a finals d'octubre cada català s'havia gastat de mitjana 61,42 euros. Si ho comparem amb l'any passat, aquest 2013, tot i la crisi, ens hem estirat una mica més. El 2012 vam acabar desembutxacant 52,15 euros de mitjana per cap, la qual cosa va fer que la suma final de diners invertits en aquest sorteig pugés a 393.224.620 euros. Amb aquesta xifra, Catalunya (on hi ha la segona administració de l'Estat espanyol que més ven, la Bruixa d'Or) l'any passat va ser la regió de l'Estat que més euros va abocar al sorteig de Nadal després de Madrid. Per persona, però, els qui més van jugar-hi van ser els habitants de Castella-Lleó (91,1 euros) i els de la Rioja (90,6).
La fe que els catalans any rere any dipositem en la loteria extraordinària de Nadal espanyola, en part ve avalada per les vegades que la sort ens ha somrigut. Des dels orígens del sorteig del Gordo, el 1812, en 201 anys el primer premi ha caigut a 18 poblacions de Catalunya. Les més agraciades –Barcelona (39 vegades), Vic (4), Sort (3) i Lleida i Sabadell (2 cada una)– contrasten amb la mala sort de les de les demarcacions de Girona –Ripoll (1) i la Jonquera (1)– i de Tarragona, on no ha tocat mai. Pel que fa al sorteig de Reis, des que va començar a fer-se, el 1941, Catalunya s'ha endut el primer premi 26 vegades.
En termes d'inversió, però, amb la loteria de Nadal els catalans ens hi piquem els dits. Fent un repàs a l'hemeroteca, observem que en els últims deu anys, només en dues ocasions hem recuperat el 100% o més dels diners invertits: el 2005 (vam gastar-hi 429 milions i en vam recuperar 783) i el 2010 (vam jugar 437 milions i en van retornar 485). Els dos anys amb més pèrdues van ser el 2006 (només vam recuperar un 4%) i el 2011 (el 5%). Amb el sorteig d'avui, on es repartiran 2.240 milions d'euros en premis (70% de l'emissió), amb 160 sèries de 100.000 bitllets cada una, veurem què passa.
Vagi com vagi, però, el cas és que el sorteig de Nadal d'enguany té dues novetats significatives. Una és l'aplicació, per primera vegada, del gravamen del 20% que tenen, des de l'1 de gener passat, tots els premis superiors a 2.500 euros de qualsevol sorteig autoritzat que es faci a l'Estat espanyol. L'altra novetat és que, si bé fins ara Loterías y Apuestas del Estado (LAE) tenia l'exclusiva de la loteria nadalenca (amb el Gordo i el Niño), aquest any li han sortit dos competidors: la Grossa a Catalunya i el sorteig extraordinari de l'ONCE (9 milions de cupons a la venda, més d'1 milió de cupons premiats i una grossa de 400.000 euros).
Amb aquest últim sorteig l'ONCE recupera una antiga tradició –els anys vuitanta, fins al 1986, ja havia tingut rifa extraordinària de Nadal– i es fa realitat una petició llargament demanada. “Van treure el nostre sorteig perquè, d'alguna manera, fem competència a la loteria estatal, però nosaltres som un operador molt petit, només representem el 6% del mercat del joc”, explica Xavier Grau, delegat de l'ONCE a Catalunya. Segons ell, l'organització d'aquest sorteig (de moment autoritzat només per a aquest any) “serà un baló d'oxigen que ens anirà molt bé”. Amb tot, Grau, que aclareix que sempre havien demanat poder-ho fer l'1 de gener, és conscient de la proximitat amb la Grossa: “És evident que hi haurà dos sortejos molt propers, però tant de bo els vagi de meravella a la Generalitat i tant de bo ens vagi molt bé a nosaltres”. A banda dels premis (63% de l'emissió) i d'una petita part a logística, la resta de diners es destinaran a projectes socials. Tot i que no han facilitat dades de vendes a Catalunya, “les sensacions són bones”, diu Grau.
Per la seva banda, la Grossa de Cap d'Any és una iniciativa fins ara del tot inèdita, tant a Catalunya com a l'Estat espanyol. “És la primera vegada que una comunitat autònoma exerceix les seves competències en joc passiu”, remarca Elsa Artadi, directora general de Tributs i Joc de la Generalitat de Catalunya. Tot i que segons ella, “des de l'inici el vam plantejar com un sorteig modest, perquè aquest és un any de prova”, la Grossa vol mirar cara a cara el Gordo, si més no pel que fa al retorn per euro jugat (20.000 euros en el cas del primer premi). Amb vista als pròxims anys la voluntat és fer créixer el sorteig “i competir veritablement amb altres productes d'abast estatal”, comenta Artadi a Presència. De moment, però, no vol aprofundir més en els canvis ni concretar: “Al gener, una vegada hagi passat el dia del sorteig, serà el moment de fer balanç.” Un dels aspectes a millorar segur, però, serà l'ampliació del nombre de sèries per número, ara limitades a 60.
L'oferta de tot l'any
Tot i haver-hi quatre sortejos extraordinaris acumulats en un període de quinze dies, la loteria habitual es manté impertorbable. L'oferta clàssica que hi ha durant l'any no pateix variacions, de manera que en aquestes dates a més a més es pot continuar jugant als nou jocs gestionats per la LAE (Loteria Nacional, Primitiva, Bonoloto, Euromillones, Gordo, Quiniela, Quinigol, Lototurf i Quíntuple Plus) i als altres nou de l'Entitat Autònoma de Jocs i Apostes (EAJA) de la Generalitat de Catalunya: Loto Ràpid, Loto 6/49, Jòquer, Combi 3, Trio, Super 10, Loto Express, Supertoc i Binjocs, aquest últim amb un pes específic sobre el total de vendes del 70%, tot i no ser el que aporta majors ingressos a la loteria. “Si bé pot semblar que comercialitzem un nombre excessiu de jocs, heu de pensar que cadascun d'ells va destinat a un públic diferent. N'hi ha alguns que únicament es comercialitzen en bingos i salons de joc, com són el Supertoc i el Binjocs”, matisa la directora de Tributs i Joc de Catalunya.
Entre tots els productes dels dos operadors públics (LAE i EAJA) l'any passat els catalans vam gastar-nos-hi 1.536 milions d'euros (vegeu el quadre adjunt de la pàgina següent), dels quals només uns 200 corresponien a jocs catalans. De fet, Catalunya va ser la segona zona de l'Estat espanyol, després de Madrid, on la LAE va tenir més vendes. La gran diferència, però, és que des de la seva creació, el 1992, la loteria de Catalunya destina els seus beneficis íntegrament a projectes de caràcter social (fins a l'actualitat, més de 220 milions d'euros). En canvi, les transferències de la LAE són força més variades.
El mercat del joc a l'Estat espanyol el 2012 va representar un 0,8% del PIB en termes d'ingressos dels operadors de jocs. No obstant això, el total de diners jugats (25.988 milions d'euros) va ser un 1,1% inferior al 2011. Segons els diferents operadors de joc, un 36% de les quantitats jugades corresponien a Loterías y Apuestas del Estado, un 6% a l'ONCE, un 33% a màquines B, un 7% a bingos, un 6% a casinos, un 1% a sales d'apostes i un 11% a joc en línia. Del 2008 ençà, però, coincidint amb la crisi econòmica, tots els operadors de jocs han experimentat un descens d'ingressos nets. Aquesta davallada l'han notat de manera més evident els jocs de gestió privada presencials: els bingos (-12%), els casinos (-9,6%) i les màquines escurabutxaques (-9%). Els jocs catalans tampoc no han quedat al marge de les conseqüències del moment actual, de manera que si fins al 2007 la tendència de l'EAJA va ser de creixement (aquell any es van aportar uns beneficis de 17 milions d'euros al Departament de Benestar i Família), a partir del 2008 la xifra va començar a disminuir, sobretot els últims anys. “La competència va començar a ser més dinàmica i van aparèixer nous productes al mercat”, argumenta la directora de Tributs i Joc de la Generalitat.
ELS GESTORS PRIVATS
A Catalunya, els jocs d'atzar de gestió privada (amb autorització administrativa prèvia) es desenvolupen en tres tipus de locals: casinos, bingos i salons de joc. La Generalitat de Catalunya té competència per fixar el nombre màxim d'establiments de cada categoria i ho ha limitat a 4 casinos, 75 bingos i 125 salons de joc (o salons B). Arran d'una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que anul·lava la negativa de renovar l'autorització a un saló, però, el 2012 a Catalunya hi havia 126 salons B (amb màquines escurabutxaques) que per zones es repartien així: 90 a Barcelona, 14 a Girona, 13 a Tarragona, 6 a Lleida, 3 a la Catalunya Central i cap a les Terres de l'Ebre. En la categoria exclusiva de màquines B, la quantitat jugada a Catalunya l'any passat va ser de 1.003 milions d'euros (la meitat que a Madrid, amb 2.083 milions), la qual cosa va representar uns ingressos de 413 milions, xifra idèntica a la de 2003.
Pel que fa als casinos, Catalunya en manté 4 des de l'any 2010 –la meitat dels que hi ha a les Illes Canàries–, tot i que la regió on més n'han obert en els últims anys és el País Valencià: el 2011 en tenia 3 i al cap d'un any, 6. L'oferta de casinos ha anat acompanyada d'un creixent augment de visitants. Del 2003 ençà, l'any passat va ser l'exercici que els casinos de Catalunya van tenir més afluència de visitants: 982.168, a força distància del País Valencià, amb 690.512 persones.
Finalment, quant a les sales de bingo que hi ha al Principat (on a més del joc de bingo també s'hi poden instal·lar màquines recreatives del tipus B i els jocs de la loteria catalana Binjocs i SuperToc), les xifres demostren un clar retrocés en l'oferta d'aquest tipus d'establiments. Dels 71 que hi havia el 2003, l'any passat només en quedaven 48. El tancament de diverses sales òbviament s'ha notat també en els ingressos nets, que s'han reduït a la meitat: si ara fa deu anys eren de 202 milions d'euros, l'any passat es van quedar en 99 milions (xifra lleugerament inferior als 110 milions que van ingressar l'any 2011). Traduït en nombre de cartrons, l'any passat se'n van vendre per valor de 276 milions d'euros mentre que el 2003, van ser 581 milions, segons dades de la Memòria Anual 2012 de la Direcció General d'Ordenació del Joc espanyola.
Tota la informació sobre el joc digital, les addiccions al joc, els bingos, casinos o La Grossa a l'edició en paper de la revista Presència.
