Ramon Galitó i Caba recorda perfectament la nit de Nadal del 1938 perquè la va passar estirat sobre el fang congelat d'un camp d'oliveres de la Noguera, amb el fusell apuntant cap al turó del Merengue i amb les bales de les metralladores franquistes xiulant sobre el seu cap. Aquella nit, llarga, va morir la meitat del que quedava de la seva companyia fins que un alferes va ordenar la retirada, sense relleu i sense haver pogut aturar l'avanç franquista des de Balaguer. Feia set mesos que havia fet els 18 anys i en aquell temps ja havia après a disparar el fusell i llançar bombes, havia salvat la pell de miracle en tres ocasions i havia vist centenars de morts horribles al seu voltant.

És un dels supervivents de la lleva del biberó. Nascut a Linyola el 1920, el govern republicà el va cridar a files l'abril del 1938. Un cop signat l'ingrés a Manresa, el van enviar de nou cap a Ponent, on va fer una setmana de formació a la rereguarda i al vuitè dia li van assignar una companyia, el van portar en camioneta a la Sentiu de Sió, li van donar un capsa plena de municions i amb un company seu, un home gran de la lleva del 27, van rebre la missió d'endinsar-se entre els esclats de metralla i els xiulets de les bales per proveir de munició els soldats de la primera línia. Aquell primer dia de guerra, amunt i avall del camp de combat amb caixes de bales, va acabar amb la ferida superficial d'una bala que li havia fregat la pell. Començava una odissea que el va portar a les principals batalles de la guerra a Catalunya. Va participar en l'ofensiva republicana del maig del 38 a Vilanova de la Barca, durant la qual es va intentar obrir una bretxa en les línies franquistes apostades a l'altre costat del Segre i llançar una contraofensiva que les fes retrocedir. Mentre altres companyies creuaven el Segre abans que la seva, Ramon Galitó va veure de sorpresa l'horrorós espectacle de la riuada provocada pels franquistes, que van obrir la presa de Camarasa, i l'aigua va arrossegar-ho tot al seu pas. Després va estar destinat a l'Ebre, on l'esclat accidental d'una bomba en la cabana on descansava la seva companyia va convertir l'estança en una carnisseria. Nomenat caporal aquella mateixa nit, va tornar a les trinxeres salvant-se per un segon d'una ràfega de metralladora. Va viure la desfeta de l'Ebre sortint ràpidament per un túnel a Miravet mentre els tancs franquistes li trepitjaven els talons, i al Nadal, la del Segre, combatent des de la Sentiu i després reculant dia rere dia fins que un matí, sortint amb retard d'una trinxera prop del túnel de Montclar, va haver d'alçar els braços davant d'una unitat franquista que els va sorprendre d'imprevist. Per a ell va acabar la guerra, però van començar set anys de camps de detenció i ingrés forçós en una unitat de l'exèrcit sense cap sou, treballant de franc per als vencedors.