Societat

Anem cap enrere com els crancs

DES DE LA BALCONADA DE LA PLAÇA

Des que jo tenia uns tretze o catorze anys, tinc la pre­o­cu­pació i la curi­o­si­tat per saber d'on venim i com s'ha esde­vin­gut l'evo­lució dels humans, des que només érem uns micos fa uns qua­tre mili­ons d'anys, fins a ara. Aque­lla ini­cial curi­o­si­tat l'he con­ver­tida, al llarg dels anys, en l'estudi de moltíssi­mes publi­ca­ci­ons sobre pale­o­an­tro­po­lo­gia, arque­o­lo­gia, eto­lo­gia i etno­lo­gia. Tot ple­gat m'ha fet pen­sar molt, però con­cre­ta­ment la gran pre­gunta que m'he fet és què ens fa humans, als humans, en l'evo­lució de les espècies.

La bipe­des­tació? No som els únics éssers amb dues potes, perquè les galli­nes, per exem­ple, també n'hi tenen. La capa­ci­tat de mani­pu­lar les coses? No és exclu­siva dels humans, perquè molts micos també mani­pu­len i fabri­quen fer­ra­men­tes amb més o menys èxit. L'habi­li­tat que hem tin­gut per arti­cu­lar un llen­guatge ver­bal (i més avant per a escriure'l)? Aixó sí que ens ha donat un gran avan­tatge, perquè ens ha permès trans­me­tre'ns els conei­xe­ments i les fabu­la­ci­ons, aju­dant-nos a desen­vo­lu­par un sen­tit crític i simbòlic, com cap altre ser viu sobre la terra.

Em tem però, que això tam­poc ens fa com­ple­ta­ment humans. L'ésser humà ha de tin­dre algun altre com­po­nent que haja sigut la clau del seu èxit evo­lu­tiu. És a dir: des del meu punt de vista ha d'haver alguna altra cosa que ens ha con­ver­tit en l'única espècie —ani­mal o vege­tal— que hui per hui, habita tots els con­ti­nents i illes del món. La clau de l'èxit evo­lu­tiu de l'home és la coo­pe­ra­ti­vi­tat, la soli­da­ri­tat, l'empa­tia, la justícia dis­tri­bu­tiva o la justícia social (que és un con­cepte que m'agrada molt, tot i ser molt jesuític).

L'arque­o­lo­gia i la història ens apor­ten sufi­ci­ent infor­mació que els pri­mers homínids (fa dos mili­ons d'anys) ja tenien cura dels seus cer­co­lats, dels ferits, dels vells, dels dis­ca­pa­ci­tats... d'aquells que neces­si­ta­ven l'atenció de la gent més capa­ci­tada. I sols cal res­se­guir una miqueta la història per veure com a poc a poc, l'homi­ni­tat s'ha anat huma­nit­zant i hem anat can­vi­ant d'homínids a humans.

Però sem­bla que els homo sapi­ens que gover­nen el nos­tre país (PP) volen fer l'evo­lució al revés i van cap enrere, com els crancs. Després de les diver­ses reta­lla­des que ens han apli­cat en edu­cació, en men­ja­dors esco­lars, en inves­ti­gació, en sani­tat, en accés als medi­ca­ments de pri­mera neces­si­tat, en pen­si­ons dels nos­tres majors, en ser­veis, en accés a l'admi­nis­tració de justícia, en atenció a la dona, en drets fona­men­tals... després d'haver tan­cat la tele­visió i la radio publi­ques, després d'haver des­ba­lles­tat la classe mit­jana, ara, per a reblar-ho tot, s'han tret de la màniga la mes­quina idea del copa­ga­ment per als usu­a­ris dels cen­tres ocu­pa­ci­o­nals, residències i cen­tres de dia.

Els autors d'aquesta pudenta decisió han ideat, per tal d'estal­viar-se uns dine­rets, que qui haja d'assis­tir a un cen­tre ocu­pa­ci­o­nal com el nos­tre TOLA, a una residència o a un cen­tre de dia haurà de pagar una part de la des­pesa que això suposa. De com han esta­blert el per­cen­tatge de paga­ment que li per­to­carà a cadascú no se sap res, però tot apunta a que s'ha fet, com és clàssic en aquest govern, sense cri­teri. La prova d'açò venia publi­cada al diari Levante el 20 de gener: “Sánchez-Zaplana admite fallos al infor­mar a depen­di­en­tes sobre el copago” és a dir, que reco­nei­xen que han fet una caga­rada.

I per a mos­tra un botó: la Con­se­lle­ria de Benes­tar Social vol que siguen les pròpies residències, els cen­tres ocu­pa­ci­o­nals i els cen­tres de dia els que s'encar­re­guen de cobrar a cada usu­ari la seua quota del copa­ga­ment i així, si l'usu­ari no paga, qui perd no és la Con­se­lle­ria, sinó el cen­tre!

Aques­tes són pas­ses enrere que ens por­ten, després de molts mil·len­nis, a la des­hu­ma­nit­zació, en el sen­tit més cru que com­porta la paraula. Pot­ser té raó l'antropòleg i filòsof Eudald Car­bo­nell, que sosté que “encara no som humans”, i que no ho serem fins que tots els conei­xe­ments i tota la tec­no­lo­gia que els humans hem sigut i som capaços de gene­rar se soci­a­litze i arribe a l'abast de tots i cadas­cun dels set mil mili­ons d'habi­tants de la terra. Cer­ta­ment, no ens podrem con­si­de­rar humans fins que tots no serem iguals.

Aquesta ini­ci­a­tiva dels senyors que ens gover­nen, de fer pagar els usu­a­ris dis­ca­pa­ci­tats per un ser­vei i unes aten­ci­ons a les què hau­rien de tin­dre dret i accés sols pel fet d'haver nas­cut humans, ens fa cada vegada més desi­guals, menys humans o, com sos­te­nen el mal­tu­si­a­nisme o el darwi­nisme social, que en aquesta vall de llàgri­mes, només puga sobre­viure aquell que soci­al­ment i evo­lu­tiva, estiga més pre­pa­rat.

Com això a mi em recorda el fei­xisme, el naci­o­nal-soci­a­lisme, caldrà pre­gun­tar-nos si tal vegada estem dei­xant créixer l'ou de la serp men­tre tots fem com que la cosa no va amb nosal­tres i mirem cap a una altra part.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.