Societat

Franco no va valdre ni una pesseta fins al 1947

Tanta pressa per gua­nyar la guerra, tanta urgència per ocu­par i repri­mir tot un país, i tan poc interès per colo­nit­zar la moneda. La imatge de Fran­cisco Franco no va entrar als mone­ders dels espa­nyols fins a l'any 1947, quan una ordre pro­mul­gada pel govern del dic­ta­dor va manar encu­nyar pes­se­tes amb el seu ros­tre i la lle­genda “Fran­cisco Franco Cau­di­llo de España por la G. [gràcia] de Dios”. Les últi­mes mone­des amb la imatge del dic­ta­dor, una sèrie ini­ci­ada el 1966 i que va cul­mi­nar amb l'encu­nyació de mone­des de 100 pes­se­tes, es van fabri­car amb un nou mot­lle on Franco apa­reix més prim i, ine­xo­ra­ble­ment, enve­llit, però amb el mateix bigoti de sem­pre.

Abans de l'encu­nyació del 1947, el règim fran­quista ja havia emès les pri­me­res mone­des en metall el 1941. Eren peces de pes­seta, amb un “1” en una cara i l'escut dels Reis Catòlics en l'altra. En aque­lla emissió també es van fabri­car peces de cinc i deu cèntims amb la imatge d'un cava­ller iber, al galop i bran­dant la llança. L'expli­cació en el retard de dos anys entre la fi del con­flicte i l'apa­rició d'aques­tes pri­me­res mone­des és molt sim­ple; la guerra havia cau­sat una dis­mi­nució en les reser­ves de metall i això va pro­vo­car que les pri­me­res emis­si­ons de moneda del règim fran­quista es fes­sin en paper. De metall o de paper, el fet és que, aca­bada la guerra, un dels pro­ble­mes que va haver d'afron­tar la ciu­ta­da­nia en la vida quo­ti­di­ana va ser l'escas­se­tat de moneda frac­cionària. Sem­bla que alguns boti­guers espa­vi­lats van inten­tar eme­tre moneda de cartró, com a solució pro­vi­si­o­nal, però les auto­ri­tats van tallar de manera imme­di­ata aquests intents.

Tot i que el paper moneda va arri­bar abans que el metall, la imatge del dic­ta­dor no va aparèixer mai en els bit­llets. Sem­bla que quan el govern pro­vi­si­o­nal era a Bur­gos, el mateix Franco va orde­nar fer impres­si­ons de bit­llets de 100 pes­se­tes on ell apa­rei­xia ves­tit de mili­tar. Es va arri­bar a fer alguna prova però l'opció es va aca­bar deses­ti­mant. Amb o sense la cara de Franco, els bit­llets impre­sos pel bàndol fran­quista eren els únics que tenien valor un cop aca­bat el con­flicte. Es va eme­tre un decret decla­rant il·legítima tota la moneda emesa pel govern de la República a par­tir del 18 de juliol del 1936 i només s'accep­ta­ven bit­llets eme­sos amb ante­ri­o­ri­tat a la data del glo­ri­oso alza­mi­ento. Els que con­ser­va­ven bit­llets con­si­de­rats legítims els van haver de bes­can­viar per la nova moneda fran­quista i això va fer que, durant els pri­mers mesos del 1939, l'acti­vi­tat al Banc d'Espa­nya fos frenètica.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia