Societat

El Congrés Eucarístic remou consciències

Franco volia amb el Congrés Eucarístic Inter­na­ci­o­nal del 1952 nete­jar la imatge del règim. El volia fer ser­vir per ven­dre'l com una gran victòria de la uni­tat de l'Espa­nya cris­ti­ana i ho va apro­fi­tar per tren­car el blo­queig inter­na­ci­o­nal. Però, com recorda l'esco­lapi Josep Maria Mon­fer­rer en el seu lli­bre El Camp de la Bota –on repassa la història d'aquest barri de bar­ra­ques a tocar de mar on van anar a mal­viure els immi­grants espa­nyols que van arri­bar a Bar­ce­lona durant el fran­quisme–, els dar­rers afu­se­lla­ments al Camp de la Bota, el de cinc joves anar­quis­tes, el 14 de març del 1952, es van per­pe­trar dos mesos abans que comencés el congrés. La cele­bració d'aquest congrés, con­ti­nua Mon­fer­rer, va obrir els ulls a molta gent i “va mobi­lit­zar les consciències de molta gent d'esquer­res de tot Europa, que va fer força soroll i pro­tes­tes. Entre ells, podem par­lar d'André Bre­ton, Jean-Paul Sar­tre, Albert Camus, etc., i també del bisbe de Tolosa, mon­se­nyor Soliège, que va fer saber que no es tras­lla­da­ria a Bar­ce­lona amb ocasió del Congrés Eucarístic Inter­na­ci­o­nal si no s'aca­bava el sag­nant reguit­zell de morts al Camp de la Bota. Explica aquest capellà i acti­vista social que en el Camp de la Bota el règim fran­quista va dei­xar clar que les exe­cu­ci­ons con­tra els opo­si­tors al règim, amb el vis­ti­plau dels cape­llans, van ser “un geno­cidi pro­gra­mat” amb el silenci de qui ho podia denun­ciar, l'Església catòlica.

Amb la victòria de Franco, l'Església va tor­nar a estar pre­sent a les pre­sons, a través del Cuerpo de Cape­lla­nes de Pri­si­o­nes (que havia estat dis­solt durant la República). Els cape­llans –recorda Mon­fer­rer– s'havien de dedi­car a dir missa el diu­menge, a orga­nit­zar mis­si­ons i a fer classe de cate­cisme als reclu­sos. Tot ben pro­gra­mat pels bis­bes l'any 1939. En les mis­ses, els cape­llans havien de resar pel “Cau­di­llo, sal­va­dor de España, por la gra­cia de Dios”. “Alguns cape­llans es pre­o­cu­pa­ven més del fet que els con­dem­nats a mort moris­sin con­fes­sats i rene­gues­sin de les seves cre­en­ces que de sal­var-los de la mort.”

De la mateixa manera, Josep Maria Mon­fer­rer recorda que en el Camp de la Bota a prin­cipi dels setanta va ser una part de l'Església, la que tre­ba­llava, com els cape­llans obrers fran­ce­sos, en el barri, la que va començar a pro­moure movi­ments soci­als i l'edu­cació per als mar­gi­nats i la que, des de l'Amèrica Lla­tina, on havien viat­jat alguns cape­llans, va començar a par­lar al barri (i a Cata­lu­nya) de la lluita obrera, de la igual­tat i dels drets humans. Van ser els pre­cur­sors de la teo­lo­gia de l'alli­be­ra­ment, que va flo­rir al final del fran­quisme.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia