“Franco necessitava la Falange per controlar”

No. El feixisme no es reduïa al partit: constituïa un espai ideològic, cosa que permet entendre com un partit petit, sent un sector d'un espai molt ampli, es va poder convertir, amb les condicions adequades, en una representació organitzada de tot aquest espai.

Perquè el feixisme va poder adquirir aquest nivell de representació de tota la contrarevolució en les condicions de la Guerra Civil espanyola de manera molt més congruent. Però sense les simpaties cap al feixisme de les joventuts de la CEDA, per exemple, no hi hauria hagut aquesta integració.

Perquè tenien molt present el fracàs de la dictadura de Primo de Rivera, incapaç de crear un règim estable.

Els militars necessitaven fer una revolució permanent, no un cop perquè retornés el rei. La Falange del 1936 i el 1937 era un partit congruent amb els seus objectius. Era un partit militaritzat, combatia al front, no proposava el retorn d'un rei, representava la unitat del moviment. Era un partit cabdillista que havia perdut el seu cabdill. Els militars s'hi podien identificar.

Aquest és un error de concepte. Sovint es creu que els règims feixistes eren monolítics. No era així. Ni aquí ni a Alemanya ni a Itàlia. Hi havia famílies enfrontades. Un moviment que arrossega milions de persones no pot ser uniforme.

La Guerra Civil va ser l'escenari que va permetre que el feixisme es massifiqués gràcies a la mateixa figura del combatent. I va donar la idea que aquell règim havia costat tanta sang que qui el volgués canviar seria un traïdor.

És una versió interessada. Són intents de rentar-se la cara. Els falangistes, acusant Franco d'haver traït la seva revolució. I els franquistes, dient que Franco mai va ser feixista, i que tot el que va passar de dolent va ser culpa dels falangistes.

D'acord amb el que s'entenia per feixista als anys 30 i 40, sí. Perquè Franco estava adherit al propòsit de crear un estat nou d'acord amb el que estava passant a Europa.

Amb un cop d'estat militar, Franco no podia transformar la societat ni garantir-se'n el control. Si Franco va controlar fins a l'última població va ser gràcies a la Falange. No oblidem que Franco n'era el cap suprem.

No. Ara hi ha populismes d'extrema dreta, de vegades molt agressius. Però el feixisme pertany a una època molt concreta. Ara no és capaç d'atreure milions de persones.

Vostè creu? Allò que va morir és la congruència d'aquesta ideologia amb les condicions del període posterior al conflicte. El feixisme derrotat s'havia desacreditat i no podia ser un moviment de masses. Però aquestes s'havien nacionalitzat en un projecte de classes mitjanes que troba espais ideològics i polítics nous, en la democràcia cristiana, el liberalisme conservador, etcètera.

El règim, a l'entorn del 1942 i el 1943, va espanyolitzar-se buscant en la peculiar via a la modernitat de la contrareforma un ideari tradicional propi, capaç de sobreviure a la desfeta del feixisme europeu. Això permet espanyolitzar el feixisme i eliminar-ne elements estrangers.