Dignitat davant la barbàrie

Una vida estroncada

Joaquim Amat-Piniella va néixer a Manresa el 22 de novembre del 1913, en una família d'un elevat nivell intel·lectual. Ben aviat va involucrar-se en la vida cultural i artística de la ciutat. Amb poc més de 20 anys va dirigir un diari, va fundar una revista i va crear un dels primers clubs de jazz del país. Va ser detingut i empresonat arran dels fets d'Octubre i durant l'explosió revolucionària del 36 va intervenir personalment per evitar els excessos dels escamots, fins i tot impedint l'enderroc de la Seu manresana.

L'esclat de la guerra va moure'l a abandonar els estudis de dret i a allistar-se com a voluntari al front d'Andalusia. El juliol del 1939 travessava els Pirineus per ingressar en el camp de refugiats del Barcarès i després al de Sant Cebrià. Per fugir de la gana i el fred va anar a enfortir les defenses de la línia Maginot entre França i Bèlgica com a membre d'una companyia de treball de refugiats republicans. Amb l'avenç alemany, Amat-Paniella i altres catalans van intentar fugir cap a Suïssa, però van ser lliurats a les forces nazis. Després de cosir-los el triangle blau que certificava la seva condició d'apàtrides, van ser deportats juntament amb gairebé tres mil ciutadans més dels Països Catalans als camps d'extermini nazi. Amat-Planiella i els seus companys van anar a parar al camp de Mauthausen, on coneixerien en primera persona la més profunda degradació humana.

Despullats de la seva roba i de les poques pertinences que duien, van ser vestits, en paraules del mateix Amat-Piniella, amb “una mena de pijames fets amb roba ratllada de cotó”: “Estaven foradats i recosits per tot arreu. En molts d'aquests encara es veia la sang, perquè els havia dut gent que havia estat afusellada, assassinada. Encara s'hi veien els forats dels trets.” Els que podien treballar eren destinats a la pedrera de Mauthausen, explotada per una empresa austríaca. Els més febles eren exterminats immediatament, afusellats o duts a les cambres de gas. El manresà va autoimposar-se el deure de sobreviure a la barbàrie per poder explicar-ho, per deixar-ne constància.

Quan els aliats van alliberar el camp, Amat-Planiella va tornar a Catalunya el 1946 per viure un exili interior, de vegades tant o més dur que l'altre exili. Abans, va passar un any a Andorra per fer realitat allò que l'havia mantingut viu a Mauthausen: deixar-ne testimoni. Va escriure en pocs mesos una novel·la èpica: K.L. Reich, una obra que, segons Montserrat Roig, està “escrita per un home que va lluitar tota la vida per trobar el punt just entre l'esperança i l'escepticisme del derrotat”.

Amat-Piniella va escriure una versió en castellà que no va superar l'escull de la censura franquista, que la va rebutjar per “falta d'objectivitat”.No va ser fins a l'any 1962 que l'editor Carlos Barral va aconseguir publicar-ne una versió censurada. Amat-Piniella va viure amb amargor aquest ostracisme i menyspreu, fins a la seva mort, l'any 1974.

L'Amical Mauthausen

L'any 1962 va fundar amb altres deportats l'associació Amical Mauthausen, que encara lluita perquè la memòria d'aquella barbàrie continuï viva com a lliçó per a les generacions futures. L'Amical Mauthausen no va ser legalitzada fins a molts anys després, i Amat-Piniella encara va haver de suportar més humiliacions, com quan va ser expulsat de la seva Manresa natal a final dels anys seixanta. Hi havia anat a signar exemplars de la seva novel·la.

Van haver de passar encara dècades per tal que l'Ajuntament de Manresa, en un acte solemne, el fes ingressar a la Galeria de Manresans Il·lustres, el 26 de març del 2004. L'any passat, amb motiu del centenari del seu naixement, una gran exposició a la capital del Bages –que després es va traslladar a la ciutat de Barcelona– va fer una mica de justícia amb la seva memòria.

Montserrat Roig va entrevistar desenes de supervivents catalans dels camps d'extermini, però assegurava: “Van ser els ulls terriblement cansats d'Amat-Piniella allò que més coses em va saber dir del que havia significat l'infern nazi. Va morir el 1974, encara que va portar a dins la mort des que va ser alliberat l'any 1945.”