L'orgue d'Alaró i altres reflexions

Estic a Mallorca, concretament a Alaró, i malgrat el fort vent que bufa, faig el passeig que m'ha prescrit el metge. Me n'adone que no em desplau que el dia siga tan rúfol i que el fred m'arribe als ossos, perquè això amb una copeta d'herbes seques es pot solucionar. Avui estrene una gorreta i un gaiato, que eren dos desitjos insatisfets.

Llig el diari, mentre prenc un piscolabis, al sol a la plaça; avui és dissabte i hi ha mercat. Sorprenentment veig que l'església és oberta i entre, que era un altre desig que tenia, i que mai havia pogut satisfer, perquè sempre m'he trobat les portes tancades. L'església que jo només coneixia d'una nit de Nadal, durant el Cant de la Sibil·la, és molt interessant. Té uns retaules barrocs, que he de visitar amb deteniment. Em compre uns llibres que venen a la porta i me'ls llegiré, abans de la propera visita. L'orgue és molt bo, potser dels millors de la diòcesi, em diuen.

Em trobe amb la sorpresa que avui hi ha concert, com cada dissabte, dins de la sèrie “Els Matins de l'Orgue”. El d'avui ja és el 336 i jo encara ni me n'havia assabentat! M'assec, doncs, amb emoció i elegisc el lloc més idoni per a mirar i escoltar. Va venint la gent, no molta, és cert; em diuen que és pel dia tan dolent que fa que la gent s'ha quedat a casa.

L'organista és Miquel Bennàssar, format a Basilea. És el titular i director artístic d'aquests concerts. Al programa de mà que ens han facilitat llig que ha actuat a Suïssa, Itàlia, Catalunya, Àustria, Espanya, Alemanya i altres països. M'agrada la pinta que fa, que trobe que és d'organista, cosa que sé perquè tinc el costum de fixar-me si hi ha relació o no entre els músics i els instruments que fan sonar.

El concert comença, a les 11'30 en punt com diu el programa, amb uns anònims del XVII i del XVI. De manera rigorosa, però suau, fins que acaba de fermament i rotund, el primer anònim (Tiento de 6º tono). El segon anònim (My Lady Carey's dompe), és de to més subtil, com de música cortesana, com si fos una dansa de saltirons i de reverències.

Contrastant amb la suavitat anterior, Bennàssar comença la “Batalla dels segadors”, fortament i vigorosa, convençut que Catalunya triomfarà. Es tracta d'una improvisació feta pel mateix Bennàssar. Dels Segadors jo coneixia els arranjaments per a cobla, per a banda, per a cor i per a cor i orquestra simfònica (Ros Marbà), però mai m'havia imaginat l'arranjament per a orgue de Bennàssar. Després dels giravolts sobre el tema, impressionants, treballats, il·lustradors, s'arriba de manera ferma i plena al final rotund com d'un cop de falç definitiu. El concert continua amb simfonies i toccates de Bach, esplèndides.

Trasbalsat pel que acabe d'escoltar i veure, perquè l'orgue d'Alaró és magnífic, el marc molt apropiat, i per la cordialitat dels organitzadors i responsables dels “Amics de l'Orgue”, als qui accepte la invitació de prendre unes copes i de xerrar.

Precisament els explique que estant batlle de Silla tinguí la intenció de promoure la restauració de l'església i de l'orgue, que tothom creia desaparegut en la guerra civil, però del qual encara es conserva el seu secret, cosa que ignoràvem. No es va poder enllestir ni una cosa ni l'altra, pel desinterès dels clero i dels polítics locals, els explique i se'n fan creus.

Parlem de la quantitat d'activitats que fan a Alaró, que demostra que és un poble molt culte. Per això els dic que no comprenc que un poble amb tanta capacitat cultural, no dedique més atenció a assistir als concerts que organitzen. Els promouen a l'escola? , pregunte i sembla que no, em diuen.

En totes les activitats d'aquest tipus, ha d'haver-hi gent que s'hi dedique i que hi pose el seu entusiasme i el seu esforç. A Alaró compten amb personatges com el president Enric Mas, de qui després em contaran meravelles la gent que el coneix; Llorenç Gual, Joan Marcó, etc. També compten amb els ajuts municipals i de la Fundació Lichter, de la qual en parlaré altre dia.

Més tard comente tot açò a uns amics, que estan posats en tot tipus d'activitats socials, culturals i esportives. U d'ells opina que potser és que l'orgue és considerat un instrument exclusivament religiós, cosa que inspira poca confiança a alguns. Parlem que això no és cert i la prova és que el concert d'avui era tot de música profana.

Pense que a l'orgue li pot passar com al llatí, que la gent considera que són cosa dels rectors i d'anar a missa i són dos errors descomunals. Els països més civilitzats del món pensen tot el contrari i manifesten respecte tant per una cosa com per l'altra.

Siga com siga, jo recomane assistir cada dissabte (a les 11'30) als concerts de Miquel Bennàssar, a l'església d'Alaró. Jo pense fer-ho cada dissabte que hi siga a Mallorca. L'associació organitzadora recomana també, la visita al Casal de Son Tugores, que és un centre municipal d'exposicions, al mercat setmanal i a les galeries d'art de la població. Mentrestant, feu com jo i cerqueu al google interpretacions de Miquel Bennàssar, a l'orgue d'Alaró.