Societat

L'instint de supervivència de l'excursionisme

La pro­hi­bició d'enti­tats i la crema de lli­bres van ser només el prin­cipi d'una repressió que va anar molt més enllà de la cul­tura i la llen­gua. La volun­tat del règim d'anul·lar tota iden­ti­tat cata­lana va arra­sar casals de barri, casi­nos, locals recre­a­tius i agru­pa­ci­ons de lleure infan­til i juve­nil. Qual­se­vol indici d'asso­ci­a­ci­o­nisme a Cata­lu­nya era cap­gi­rat i posat en mans espa­nyo­les, com va pas­sar amb el movi­ment escolta català, absor­bit pel Frente de Juven­tu­des. La Ins­ti­tució Cata­lana d'Escol­tisme, que agru­pava la Ger­ma­nor de Minyons de Mun­ta­nya i els Boy Scouts de Cata­lu­nya, es va pro­hi­bir el 1939 i amb ella una llarga tra­jectòria en l'edu­cació en el lleure. Anys més tard, el movi­ment va tro­bar un paraigües en les Dele­ga­ci­ons Dio­ce­sa­nes d'Escol­tisme, que, segons l'his­to­ri­a­dor Pau Casa­ne­llas, “van donar cober­tura legal als agru­pa­ments con­fes­si­o­nals i es van com­pro­me­tre a pro­te­gir davant el règim també els que no ho eren”. Les enti­tats excur­si­o­nis­tes cata­la­nes van rebre un tracte simi­lar: van que­dar supe­di­ta­des al Con­sejo Naci­o­nal de Depor­tes i, des del 1942, a la Fede­ración Española de Montañismo, amb seu a Madrid. Durant la guerra molts excur­si­o­nis­tes s'havien inte­grat a les milícies alpi­nes per llui­tar al Front d'Aragó, així que, el 1939, només que­da­ven 20 grups actius dels 236 que hi havia hagut durant la República. L'històric Cen­tre Excur­si­o­nista de Cata­lu­nya, sota una nova direc­tiva pre­si­dida per Josep M. Blanc, va inten­tar man­te­nir les fina­li­tats espor­ti­ves i cul­tu­rals emmar­ca­des en uns nous esta­tuts que aca­ta­ven la pro­hi­bició del català, però l'excur­si­o­nisme no va dei­xar de sumar afi­ci­o­nats. L'his­to­ri­a­dor i geògraf Fran­cesc Roma i Casa­no­vas apunta que “la cre­ació de nous cen­tres excur­si­o­nis­tes va ser difi­cul­tada pel nou règim”, però no van poder evi­tar “l'ato­mit­zació del movi­ment”, que con­ti­nu­ava crei­xent en l'àmbit local. El règim no tenia intenció d'anul·lar les acti­vi­tats espor­ti­ves, sinó que pre­fe­ria inte­grar les enti­tats i “con­tro­lar la seva capa­ci­tat de crear una consciència col·lec­tiva contrària al nou règim”. Va donar el vis­ti­plau a la recu­pe­ració d'enti­tats com ara el Grup Excur­si­o­nista i Espor­tiu Gironí (GEiEG), fun­dat el 1919 i refun­dat el 1941, el Cen­tre Excur­si­o­nista de Bada­lona, recu­pe­rat el 1951 o el Cen­tre Cas­sa­nenc, con­ver­tit en Cen­tro Recre­a­tivo durant el Fran­quisme. La repressió era estruc­tu­ral: els grups mun­ta­nyencs van per­dre la seva històrica horit­zon­ta­li­tat per emmot­llar-se a la jerar­quia fran­quista, on les jun­tes eren addic­tes al règim i els dele­gats del govern assis­tien a les assem­blees sense previ avís.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.