Un miler d'entitats socials depenen de l'Església
Representen el 17% de totes les associacions que treballen en el tercer sector
Un estudi analitza, per primer cop, la tasca de les entitats que es guien seguint “la perspectiva de l'Evangeli”
Un miler d'entitats d'acció social, aproximadament, estan relacionades amb l'Església a Catalunya. A partir de dades facilitades per l'Observatori del Tercer Sector, el 16,8% d'entitats que treballaven en aquest camp el 2013 eren d'inspiració cristiana. Així ho recull l'estudi L'acció social de les entitats d'Església. El seu paper en la cohesió social de Catalunya, coordinat per la Fundació Pere Tarrés amb la col·laboració del Campus Docent Sant Joan de Déu, de la UB, i la Càtedra d'Inclusió Social, de la URV, i publicat per Editorial Claret, que va presentar ahir al vespre a Caixafòrum de Barcelona el director general d'Afers Religiosos, Enric Vendrell.
L'estudi vol mostrar la realitat d'aquestes organitzacions i explicar què són, perquè més enllà de Càritas, Sant Joan de Déu, la Fundació Pere Tarrés, els centres oberts dels Salesians, les Oblates del Raval o la Fundació Pare Manel, que són algunes de les més conegudes, hi ha desenes d'entitats mitjanes i petites poc reconegudes que també són entitats d'Església perquè, com és comú a totes, “els guia la perspectiva de l'Evangeli”.
La majoria d'entitats d'Església no es coneixen més enllà del seu entorn immediat. “Donar-se a conèixer no està entre les seves prioritats”, explica Marina Aguilar, coordinadora, juntament amb Rosa Coscolla, d'aquesta recerca, la primera que es fa.
Transformació social
Aquestes entitats es guien per les ensenyances de l'Evangeli. Fan una tasca “des de la humilitat, de servei, sense proselitisme”, i tenen “la transformació social com a objectiu identitari”, explica Marina Aguilar, que és tècnica de recerca de consultoria i estudis de la Fundació Pere Tarrés. I recorda que el seu principal objectiu és “treballar per la dignitat humana”. Segons l'estudi, la majoria d'entitats que fan acció social i pertanyen a l'Església s'han format a partir “d'una base social”, normalment al voltant d'alguna parròquia.
Pioneres
“Molt sovint són persones implicades en el seu entorn que detecten uns problemes o unes mancances i decideixen actuar, i de mica en mica aquell grup de voluntaris acaba sent una entitat”, recorda Aguilar. Insisteix que moltes entitats han estat pioneres en alguns serveis: “Van començar a treballar amb un col·lectiu molt abans que les necessitats d'aquest col·lectiu fossin tipificades.”
Aconseguir l'autonomia personal dels ciutadans atesos i la detecció de necessitats emergents resultat de la seva acció de proximitat amb les persones més vulnerables són dos dels elements als quals contribueixen aquestes entitats.
Les entitats socials dependents de l'Església contribueixen a la transformació d'un model social injust i desigual, que deixa cada cop més persones excloses. Alhora la seva tasca contribueix al desenvolupament personal i professional dels seus equips de treball. Un dels valors de la doctrina social de l'Església, insisteix l'estudi, “és la participació de les persones”. Aquestes entitats, doncs, també fomenten la participació interna i mobilitzen la seva base perquè s'impliqui a millorar la societat.
El treball insisteix que la tasca d'aquestes entitats no està quantificada econòmicament (“en una societat on el que no es quantifica no existeix”) i aposta per intentar mesurar en termes monetaris la tasca que fan voluntaris i serveis. Els experts volen acabar posant l'accent en la tasca complementària de l'estat del benestar.
Tot i que les entitats del tercer sector que depenen de l'Església tenen clar que no han de fer proselitisme, “sí que és cert que els preocupa que no se sàpiga que són d'Església”, apunta Marina Aguilar. “En el procés de laïcitat de la societat catalana hi ha entitats que mantenen tan en segon terme que són cristianes, sovint perquè aquest és un valor que els va en contra, i poca gent sap que ho són”, diu l'experta. I manté que “el debat de si cal dimensionar o no el fet religiós”, sense demanar cap adscripció a la gent ajudada, òbviament, “és sobre la taula”.
Els setanta anys de Càritas
“Avui és un dia important perquè commemorem que l'Església de Barcelona, que sempre s'ha dedicat a ajudar, perquè és una missió cristiana, ja fa setanta anys que es va organitzar i va crear Càritas, per ajudar els més pobres i necessitats.” L'arquebisbe de Barcelona, el cardenal Lluís Martínez Sistach, acompanyat de la consellera de Benestar Social i Família, Neus Munté, va inaugurar ahir a la tarda al Palau Robert l'exposició Càritas. Un no per a ningú. 70 anys, una mostra del treball fet durant aquestes dècades i dels reptes de futur, en un moment en què “la solidaritat és més necessària que mai”.
D'altra banda, aquest dimarts, gairebé deu anys després de la divisió de l'arquebisbat de Barcelona en tres, es va constituir la nova Càritas Diocesana del Bisbat de Sant Feliu de Llobregat per atendre la població del Baix Llobregat, l'Alt Penedès i el Garraf.