Una vida treballant per les engrunes
El Col·lectiu pel Dret de les Dones Vídues de Catalunya avisa de la situació “límit” de les pensionistes
La gent gran reclama més atenció per part de les institucions i demana millores en les retribucions
Han treballat molt, però han cotitzat poc. Aquest és un dels problemes amb què es troben les dones pensionistes, un dels col·lectius més perjudicats per la crisi actual. Un problema que s'agreuja quan, amb la mort del marit, queden viudes.
L'any 2002 naixia el Col·lectiu pels Drets de les Dones Vídues de Catalunya, més de seixanta anys després de la fi de la Guerra Civil espanyola. Dones que van viure la postguerra van decidir ajuntar-se per denunciar la misèria en què es quedaven un cop moria el marit, ja que, tot i que moltes van començar a treballar amb 12 o 14 anys, un cop casades es dedicaven a la llar i als fills, i, per tant, deixaven de cotitzar. Així és la història de moltes dones de Catalunya, com també la de la Maria Elvira Climent, presidenta del Col·lectiu pels Drets de les Dones Vídues de Catalunya.
Climent denuncia que les institucions les estan “oblidant i obligant a viure en precarietat”. Un oblit que com a col·lectiu també s'ha fet notar, ja que des del 2011 no reben cap subvenció de l'Estat: “Ni es recorden de nosaltres”, hi afegeix Climent, amoïnada. I és que després de fer-se sentir molt reclamant el SOVI, la pensió obligatòria de vellesa i invalidesa aprovada l'any 2005, també anomenada el sou de la “perra chica”, ara repliquen que estan cansades de lluitar i que les enganyin, després que l'última pujada de la pensió de viudetat s'hagi estancat. La presidenta del col·lectiu de vídues alerta les dones joves que s'han de mobilitzar, ja que “tenen molts motius per preocupar-se”. Sobre això, la secretària general del Secretariat de la Unió de Jubilats i Pensionistes de la UGT de Catalunya, Isabel Zarza, comenta que “el present està molt malament, però el futur pinta pitjor”.
Zarza explica que aquesta situació precària dels pensionistes es veu augmentada per les retallades en els serveis, i que cal trobar una nova fórmula perquè el binomi sou i serveis, que defineix l'estat del benestar, torni a funcionar. A més, hi afegeix també que són moltes les famílies que la crisi ha portat a dependre dels avis i de les seves pensions a causa de la pèrdua de poder adquisitiu. Per Zarza, “un govern democràtic no hauria de permetre el que està passant”. Coses com ara arribar a la vellesa i malviure de les engrunes.
