Un aliment per a l'ànima en ple estiu
La calor d'aquests dies posa a prova el dejuni que els musulmans inicien des d'avui amb el ramadà
Tanquen una rasa oberta al carrer Àngel Guimerà de Santa Coloma de Gramenet. Ho fan a l'ombra, però feia uns minuts el sol del migdia els queia a plom. Sort de l'ampolla d'aigua que buiden en pocs glops, que els refresca i els calma la set. Aquesta solució a la calor d'aquests dies, però, no servirà a partir d'avui o, en la tornada a la feina, dilluns que ve. En Youssef i el seu company a l'obra no podran veure ni menjar «absolutament res» fins que no es pongui el sol. El motiu: la celebració del ramadà, un ritual religiós que avui, i fins al 20 de setembre, comença per als 320.000 creients musulmans que hi ha a Catalunya, 80.000 dels quals són treballadors. Enguany, el fet que el ramadà se celebri en ple estiu dificulta més el compliment dels seus manaments, entre els quals hi ha no poder menjar, beure, fumar, practicar esport o mantenir relacions sexuals des de la sortida del sol fins al vespre, quan l'astre s'amaga. Exigències que no perquè siguin repetides han de ser menys dures, però que costen més d'acomplir quan el mercuri s'enfila als termòmetres.
I com s'ho fan per resistir-ho? Qui posi en dubte la capacitat dels fidels per acomplir els principis de la celebració, que intenti respondre a la pregunta que es fa en Naveed, representant del centre islàmic Camí de la Pau al Raval de Barcelona: «Com no hem d'acomplir els principis de la celebració quan al Pakistan la calor és molt més elevada i no hi ha aire condicionat?» És una prova de fe i això ja ho explica prou. «Quan arriba el ramadà l'esperit es predisposa per a la seva purificació i sento el doble d'energia que qualsevol altre moment de l'any encara que no mengi res bona part del dia», explica Umair Dar, un dels delegats d'aquesta entitat a Badalona. Un sentiment similar al de l'Adnan, que subratlla el ramadà com el «retorn a l'essència humana», com el respecte al pròxim, al pensament pur i al record «dels molts que al món normalment no mengen dues o tres vegades al dia». Per la seva banda, Abdelkrim Latifi, president d'una entitat sociocultural marroquina al barri de la Pau de Badalona, subratlla el caràcter espiritual i festiu del ramadà. «Si a l'agost molts cristians marxen de vacances, nosaltres ens prendrem el ramadà com unes vacances per a l'ànima», diu Latifi abans d'assegurar que, entre les oracions i els sopars compartits al vespre, amb el ritual «es recarrega prou energia» per a la resta de l'any.
La ciència o la política dicten l'inici de la festa
Com cada any, la data exacta de l'inici del ramadà crea dubtes entre les diferents comunitats musulmanes que hi ha repartides pel món. Per això, enguany a l'Aràbia Saudita s'han utilitzat telescopis per determinar el moment concret de la fase creixent de la Lluna, una novetat ja que, segons l'Alcorà, l'observació d'aquest satèl·lit s'ha fer a ull, sense el suport de cap instrument. Amb tot, hi ha qui pensa, com Abdelkrim Latifi, que, a banda de raons científiques, hi ha també «interessos polítics» que imposen quin dia en concret ha de començar la celebració. «Caldria que hi haguessin criteris unificats que marquessin quan hem de començar el ramadà», diu Latifi, lamentant que hi hagi algunes comunitats que ja hagin iniciat el dejuni i que d'altres encara triguin algun dia més a fer-ho. «Això contribueix a dividir el món musulmà en unes dates en què es persegueix tot el contrari», afegeix. De fet, Aràbia Saudita i Egipte solen decidir per ells mateixos l'inici i el final del ramadà, mentre que els altres països fan cas de la decisió d'un o de l'altre. Per la seva banda, Iran acostuma a a començar-lo dos dies abans o després que la resta.
Complicitat empresarial a la feina
Considerant que des d'aquest any i fins al 2013 el ramadà coincidirà amb mesos de ple estiu, l'Associació d'Ajuda Mútua d'Immigrants a Catalunya (AMIC) i el sindicat UGT han demanat a les empreses que estableixin pactes col·lectius amb els seus treballadors en previsió dels efectes que pot tenir la celebració del ramadà sobre la salut dels treballadors practicants que el segueixin. Recordant que el Pacte Nacional per a la Immigració ja recull el dret a l'exercici de la pràctica religiosa i que enguany totes dues entitats han rebut durant aquest estiu un nombre elevat de consultes sobre aquest fet, AMIC i UGT reclamen acords que l'abordin més enllà dels pactes individuals entre treballador i empresa, que, segons diuen, solen assolir-se quan l'empleat ja fa alguns anys que és a la companyia. Que els torns de vacances tinguin en compte si la celebració coincideix amb l'estiu o que aquest tipus de flexibilitat sigui imprescindible en feines que impliquen una activitat física són altres de les exigències. També la Unió de Comunitats Islàmiques a Espanya ha animat els empresaris que permetin als seus empleats musulmans acabar la jornada laboral una hora abans de la posta del sol, per tal que puguin acabar el dejuni amb motiu del ramadà. CCOO i l'Associació d'Amics del Poble Marroquí han manifestat peticions per treballar en aquesta línia.
