Qui s'escapa de la mort?
Verges, un any més avui al vespre, vessarà de gent que es meravellarà amb la ‘Dansa de la mort', un quadre macabre, una joia única del nostre patrimoni cultural
La desfilada de les ‘manages' obre a les cinc de la tarda la jornada que culminarà de matinada amb la processó pels carrers del poble
La llum de les torxes, el so dels timbals de les manages, el respecte incondicional de creients i agnòstics a la mort, una cita intemporal dramàticament ineludible que unifica humans. Cinc esquelets col·locats en forma de creu salten al so d'un tabal. Un seguici de personatges amb torxes il·luminen una escena que es repeteix pels carrers estrets de Verges. Un quadre tètric que apassiona una població bolcada, com moltes arreu del país, en la seva processó, que sembla que revifen en els darrers anys. És la Dansa de la mort de la processó de Verges, una crida anual que transforma en devots els més descreguts, que ensenya a valorar el silenci empordanès, a emocionar-te amb el so sec d'un tabal. La Dansa de la mort, una joia única de la nostra cultura popular, forma part de la processó de Setmana Santa més matinera de totes. L'única de totes elles que se celebra el dijous.
El cos principal de la Dansa de la mort, una reminiscència dels cultes pagans als difunts de la baixa edat mitjana, està format per dos adults, que porten la dalla i la bandera, i tres nens, amb dos platets amb cendra, i l'altre, que assenyala un rellotge sense broques. I la gran veritat del destí humà, tots som iguals davant de la mort. “Nemini Parco”, diu la inscripció de la dalla, ningú no s'escapa de la mort. Ja ho diu la frase del banderer: “Lo temps és breu”. Qui es pensa que és immortal!
Verges és l'única població que conserva viva una tipologia de dansa de la mort, reminiscència de ritus ancestrals de culte als difunts. Aquestes danses macabres s'associaven antigament a les epidèmies de pesta negra que van assolar Europa entre els segles XIV i XVII.
El poble tornarà a vessar de gent avui al vespre per seguir la processó, amb la Dansa de la mort com a atractiu principal. La proximitat dels actors protagonistes amb la gent tornarà a crear una atmosfera especial. La constant presència tètrica i el paper igualador davant dels mortals que martelleja el quadre no deixarà insensible ningú. El carrer Orient (rebatejat amb el nom de carrer dels Cargols) en l'últim tram de la processó i la crucifixió final de Jesucrist són probablement uns altres dels quadres més simbòlics d'una processó única.
La processó s'acabarà de matinada i haurà estat la culminació de la mobilització d'un poble que haurà començat a les 5 de la tarda, amb la desfilada de les manages –i no manaies com en diuen en d'altres indrets– que completen un recorregut pels carrers més cèntrics del poble, amb la sortida i l'arribada a l'ajuntament. Les dues hores de la desfilada serveixen perquè les manages recullin les imatges engalanades i les portin a l'església on resten enclaustrades fins a la nit, a punt de recórrer el poble en processó.
L'interès viatja a les 10 del vespre fins a la plaça Major. El misteri que s'hi representa –aquest és l'únic acte de pagament– es basa en un llibre en vers de fra Antoni de Sant Jeroni, Representació de la sagrada Passió y Mort de Nostre Senyor Jesuchrist, datat al 1773, una adaptació de versions anteriors. L'escenari està col·locat al mig de la plaça Major amb la muralla al darrere i la torre de fortificació medieval com a fons. Es posen en escena els tres darrers anys de la vida de Jesucrist amb una especial atenció en els darrers dies de vida, en la venda, la detenció i la condemna. A l'escenari de la plaça s'escenifiquen set quadres: l'Entrada de Jesús a Jerusalem; la Samaritana, el Sant Sopar, el Sanedrí, la Dansa de la mort, l'Hort de Getsemaní i Pilat o la Condemna de Jesús.
Acabada la lectura de Ponç Pilat, els actors es dirigeixen cap a l'església, punt de partida de la processó. Això té lloc al voltant de les 12 de la nit. Les escenes del recorregut de Jesucrist fins a la muntanya del Calvari es representen al llarg de les més de dues hores de lenta processó. Amb la Mort que torna a dansar com havia fet ja a la plaça. Moment especial, reservat als previsors, el pas pel carrer d'Orient (dels Cargols). Un ble a cada cargol penjat a la paret dóna una llum única al pas de la processó. Per molts, uns moments tan irrepetibles com la redundant proclama del pelegrí: “Devots! Cristians i cristianes/ que escolteu amb devoció/ els passos de Crist, Nostre Senyor;/ a la muntanya del Calvari/ on morirà pel nostre amor.”
La culminació arriba amb els dos quadres definitius quan el cansament ja s'ha instal·lat a l'espinada de públic i actors. Són la crucifixió de Jesucrist, al capdamunt de les escales de l'església, i la reverència de la Dansa de la mort davant el Santíssim. I si no passa la dalla, fins a l'any vinent, en què pagans, ateus, agnòstics i devots es reuniran per veure com un poble s'enorgulleix de fer dansar la Mort.